Tus (; ) és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan. El Shah-nama esmenta Tos Nodharan com a comandant en cap (ispahbadh) hereditari de les forces perses en els regnats de Kay Kawus i Kay Khusraw. El Tus original era una comarca formada per la part superior de la vall del Kashaf Rud o Kashafrud (Riu de Tortugues) afluent de la dreta del Hari Rud; la cadena de Binalud Kuh la separava de Nixapur. Inicialment la vila principal de la comarca era Nawkan o Nawghan i després Tabaran (derivat del poble dels tapyroi esmentats per Arrià); la primera va desaparèixer el 1330 i la segona va esdevenir un barri d'una nova ciutat que va agafar el nom de Tus. El poble de Sanabad a la regió de Tus, fou suplantat per Mashad originada a l'entorn d'un mausoleu, i que va absorbir Nawkan. Mashad va esdevenir el centre de l'antiga regió de Tus, o sigui la vall de Kashafrud, i finalment de tot el Khorasan.
Història Història antiga El nom Tus correspondria a la població que en època clàssica s'esmenta com Susia (Σούσια) a la província d'Aria (Pèrsia), on va arribar Alexandre el Gran el 330 aC. Tus és esmentada el 497 com a seu d'un bisbe nestorià (bisbe de Tus i d'Abarshahr = Nixapur). El marzban de Tus es va sotmetre voluntàriament als valís de Kufa i de Bàssora a canvi de ser posat al front del govern del Khorasan (949). Abd Allah ibn Amir ibn Kurayz, governador de Bàssora, va conquerir Tus poc després; el marzban de Nixapur va acceptar pagar un tribut d'un milió de dirhams mentre que el de Tus, anomenat Kanarang, va pagar només 600.000 dírhams; de fet Nixapur va passar aviat al califat però Tus i Nasa va restar en mans de Kanarang. La ciutat era essencial per a passar cap a Merv. Kanarang realment no era un nom sinó un títol que ostentaven els governadors generals hereditaris de la província d'Abarshahr (que incloïa Nixapur, Tus, Nasa i Abiward) i que segurament eren membres d'una dinastia local subjecte a vassallatge pels sassànides i sembla que en iniciar-se la conquesta musulmana estaven enfrontades dues branques de la família, sent la principal la de Nixapur i la rebel la de Tus.
Domini musulmà Vers el 700 Tus fou ocupada pels Banu Tamim que encara la dominaven el 743. El 748 Khataba, lloctinent d'Abu-Múslim, va derrotar decisivament prop de Tus al governador omeia Nasr ibn Sayyar. L'any 800 es va revoltar Abu l-Khasib de Nasa i va ocupar Tus i Nixapur i altres poblacions de manera temporal. El 24 de març de 809 Harun ar-Raixid que anava a operar al Khorasan contra el rebel Rafi ibn al-Layth ibn Nasr ibn Sayyar va morir a la ciutat; el 8 d'agost de 818 hi va morir (estrictament a Sanabad al costat de Tus, que és la moderna Mashad) l'hereu designat, l'alida Alí ibn Mussa (Alí ar-Ridà); les tombes dels dos homes estaven properes, però la del califa ha desaparegut.
Al-Idrisi diu que els tahírides van tenir capital a Nawkan però que "després del setge" la capital fou traslladada a Nixapur; no se sap de quin setge parle però els fets van haver de passar entre 828 i 845. El 878 fou arruïnada per la revolta d'Ahmad ibn Abd-Al·lah al-Khujistaní antic servidor de Muhàmmad ibn Tàhir, que va dominar Nixapur el 875-876 passant llavors a Herat 876-878, per retornar a Nixapur el 878-882. Al-Yaqubí el 891 és el darrer a esmentar Nawkan com a ciutat principal del districte de Tus. El 896 Amr ibn al-Layth va derrotar a Tus al governador Rafi ibn Hàrthama (882-896) que des de 884 actuava de manera semi-independent.
Samànides i gaznèvides El 921/922 Leyli ibn Numan, general de l'alida al-Hàssan ibn al-Qàssim, va marxar a Nixapur i va fer llegir la khutba en nom del seu senyor. El samànida Nasr II ibn Àhmad hi va enviar al general Hammuya ibn Ali que fou derrotat prop de Tus, però poc després Layli va morir en la lluita. El 947 es va revoltar contra els samànida Nuh I ibn Nasr el governador de Tus i dependències Abu Mansur Muhàmmad ibn Abd-ar-Razzak; l'emir samànida va enviar a la zona Mansur ibn Karatigin; el rebel va passar de Nixapur, on s'havia establert, a Ustawa (Kučan); el seu germà Rafi ibn Abd-ar-Razzak fou assetjat al fort de Sumaylan i després al fort de Darak (a 15 km de l'anterior); Sumaylan fou desmantellada però Rafi va conservar Darak. El 950/951 Abu Mansur Muhammad va aconseguir el perdó de l'emir i va retornar a Tus. Abu Mansur Muhammad fou amic de Firdawsi natiu de Tus. El 960 Abu Mansur Muhammad fou nomenat sipahsalar de Khorasan però poc després destituït en favor d'Alptigin, retornant el primer a Tus. El 961 va pujar al tron el samànida Mansur I ibn Nuh i Alptigin va caure en desgràcia; Abu Mansur Muhammad va enviar tropes des de Nawkan i Tabaran en direcció a Čaha en la ruta Merv-Nixapur, però no va aconseguir atrapar a Alptigin i davant el perill de càstig es va revoltar i va acabar enverinat.
Al final del Tabaran era la primera ciutat de la comarca. Tus era considerat un dipòsit per Nisahpur i no disposava de gran ciutats doncs ni Nawkan ni Tabaran ho eren, només eren les més gran però relativament petites. Altres poblacions eren al-Radkan, Djnabad, Usturkan i Trughbadh. Tabaran tenia una ciutadella i un mercat, tot i que Nawkan tenia el mateix però lleugerament inferior. El 995 Mahmud de Gazni va rebre el govern de Nixapur de Nuh II ibn Mansur; Abu Ali Simdjuri i Faik, dos generals samànides refugiats a Gurgan, van retornar però foren derrotats per Sebuktegin (el pare de Mahmud) a Andarakh a la comarca de Tus. Amb la força de tenir sota el seu comandament l'exèrcit de Khorasan, Mahmud, a la mort del seu pare l'agost del 997, va poder reclamar la successió contra el seu germà Ismail ibn Sebuktegin (997-998) designat successor pel difunt en una decisió estranya, ja que no tenia ni l'experiència ni el prestigi de Mahmud, el qual a més era el germà gran. Mahmud va derrotar el seu germà i va agafar el poder. Llavors (999) va refermar la seva autoritat sobre Khorasan on va expulsar al seu rival Beg Tuzun de Tus i va nomenar governador al seu amir principal Arslan Djadhib que hi és esmentat fins al 1029 tot i que el 1006/1007 els karakhànides van fer uan expedició que va ocupar Tus i Nixapur però foren expulsats al cap de poc per Mahmud de Gazni en tornar de l'Índia. Va restaurar la tomba alida i va prohibir als habitants no xiïtes de molestar als pelegrins alides.
Oghuzz i seljúcides Els karakhànides de Bukharà amb Altigin ibn Boghra Khan (Ali Tekin o Ali Tegin) foren derrotats el 1025 per les forces de Mahmud de Gazni i del gurkhan karakhànida Kadir Khan; entre els seus oficials hi havia alguns caps oghuz entre els quals un fill de Seldjuk, Arslan-Israil, que es va establir a territori gaznèvida, i els nets Çağrı i Tughril (fills de Mikail, un altre dels fills de Seldjuk); aquests darrers van restar al costat d'Ali Tegin o Altigin per un temps però finalment es van enemistar amb el seu senyor i van abandonar Transoxiana cap a Coràsmia entre 1030 i 1034. Com que el cap oghuz Abul Fawaris Shah Malik havia assolit el poder a Djand, van haver de sortir d'aquesta zona; a la mort de Mahmud de Gazni el 1030, els desordres van ser la causa que els turcmans gaznèvides sortissin dels campaments establerts al Khorasan, i Çağrı i Tughril, un oncle d'aquests, Musa Yaghbu, i un parent (germanastre o bé cosí de Togril i Čaghri Beg, segons les fonts) de nom Ibrahim Inal, van signar un acord amb el nou sultà Masud I ibn Mahmud per ocupar el seu lloc i van rebre el govern de la part nord del Khorasan occidental (l'estepa d'aquesta zona); en endavant en comptes de servir al sultà van començar a actuar pel seu compte i a saquejar les ciutats, i els habitants es van posar contra Masud I, al que consideraven que pagaven els impostos i a canvi no els defensava. D'altra banda es va formar un partit al Khorasan que considerava millor estar sotmesos als dos germans seljúcides que al sultà gaznèvida, ja que així aconseguirien desviar als turcmans a saquejar cap a altres llocs. Les bandes seljúcides amenaçaven Balkh, Nixapur, Tus i Gurgan (vers 1034); la gent de Tus i la d'Abiward es va unir als seljúcides per atacar Nixapur, però en aquell moment va arribar el governador del Kirman amb 300 homes i la gent de Nixapur va posar en fuita als atacants; el governador de Kirman va massacrar 20.000 persones a Tus; els propietaris van haver d'entregar ostatges. El 1036 Çağrı Beg Dawud es va presentar davant Merv que li va obrir les portes, i va fer llegir la khutba en el seu propi nom. Toghril Beg I va fer el mateix poc després a Nixapur agafant el títol dal-Malik al-Muazzam (el més eminent dels sobirans). Vers 1037 Herat es va sotmetre a Çağrı Beg Dawud, que hi va entrar i va enviar alguns parents en direcció a Sistan. Masud va reaccionar i va enviar al seu comandant en cap (subashi) que fou derrotat pels seljúcides prop de Sarakhs i es va haver de retirar cap a Tus. El 1039 la lluita entre Masud i Toghril es va incrementar; Toghrul, des d'Ustuwa (Kučan) es va refugiar cap a les muntanyes i els congost de Tus i d'allí va passar a Abiward; alguns partidaris de Toghril a Tus es van fer forts en una muntanya però Masud va conquerir la posició dirigint l'atac en persona. La guerra va acabar amb el decisiu triomf seljúcida a la batalla de Dandakan el 23 de maig de 1040 que va donar el Khorasan als seljúcides.
El 1072 el sultà Malik Shah I va concedir feus al seu visir Nizam al-Mulk Abu Ali al-Hasan, entre els quals Tus, la ciutat on havia nascut. Sembla que el visir hi va fer diverses construccions (destaquen una mesquita a Tabaran i una a Nawkan). El 1116 un altercat a Tus entre un alauita i uns sunnites va originar disturbis seriosos; els sunnites de Tus van atacar Mashad hi van fer destrosses; llavors es va construir el mur de Mashad com a protecció contra actes similars (1121). El 1153 els ghuz que tenien presoner al sultà Sandjar, van entrar a Tus i van matar als homes i es van emportar a les dones, destruint les mesquites; només el lloc del martiri de l'imam Ali al-Rida va evitar a destrucció.
El