Denver Nuggets o simplement els Nuggets és una franquícia de l'NBA amb seu a Denver, Colorado. Participa en la Divisió Nord-oest de la Conferència Oest de l'NBA. Entre els anys 1967-74 reberen el nom de Denver Rockets, prenent aquest darrer any el nom de Denver Nuggets.
Història de la franquícia Denver Rockets (1967-1974) Denver Nuggets (1974-present) Inicis en l'ABA Després de començar a jugar a l'ABA, l'equip va ser criticat per estar localitzat a Kansas City (Missouri), abans de moure's a Denver. El seu concurs en la postemporada va sorgir des d'un primer moment, quan va arribar a accedir a les finals de l'ABA el segon any com a Nuggets (anteriorment eren coneguts com a Denver Rockets), encara que haguessin perdut davant New York Nets en sis partits. Els Nuggets comptaven amb un sòlid equip liderat per Byron Beck, Larry Jones, Ralph Simpson i Spencer Haywood, aquest últim fitxat a la temporada 1969-70 i va ser úespecialment conegut per ser un dels primers jugadors a passar des de l'institut al bàsquet professional, sense disputar ni una sola trobada universitària. En la seva única temporada a l'ABA, Haywood va fer una mitjana de 30 punts i 20 rebots per partit, fitxant posteriorment pels Seattle SuperSonics i saltant a l'NBA.
El 1974, amb l'esperança d'unir-se en un futur a l'NBA, van canviar el nom en Nuggets a causa que ja existia un equip (Houston Rockets) amb el nom de Rockets, el primer sobrenom que va usar Denver en la temporada 1949-50 de l'NBA. El logotip era un miner sostenint una pilota de l'ABA.
Amb les noves incorporacions de David Thompson, Marvin Webster, Dan Issel i Bobby Jones, i amb l'entrenador Larry Brown, els Nuggets van realitzar les millors temporades de la seva història aconseguint les Finals de l'ABA el 1976. Després de la desaparició de l'ABA el 1976, l'NBA va permetre als Nuggets unir-se a la lliga juntament amb New York Nets, San Antonio Spurs i Indiana Pacers.
Moviment a l'NBA i els 80 Tres anys després de l'arribada de l'equip a l'NBA, Brown va deixar els Nuggets el 1979. Amb això va contribuir a una breu disminució en el funcionament del conjunt. Això va finalitzar el 1981 amb el fitxatge de l'entrenador Doug Moe, que portava als Nuggets la seva filosofia de joc ofensiu amb poc interès en la defensa, la qual cosa necessitaven els de Denver per atreure el públic i convertir-se en un equip competitiu. Durant la dècada dels 80, els Nuggets van fer una mitjana normalment per sobre dels 115 punts per partit, i durant la temporada 1981-82, van anotar 100 punts o més a cadascuna de les trobades.
Els Nuggets van liderar la lliga en anotació amb les seves estrelles Kiki Vandeweghe i Alex English fent una mitjana per sobre dels 25 punts per partit. El seu caràcter ofensiu li va permetre guanyar la Divisió Mitjà Oest i aconseguir els play-offs. El 13 de desembre de 1983, els Detroit Pistons i els Nuggets es van combinar per anotar 370 punts en un partit, rècord de la lliga, amb els Pistons guanyant en la pròrroga per 186-184. En la temporada 1984-85, els Nuggets van aconseguir arribar a les Finals de Conferència tot i perdre en cinc partits contra Los Angeles Lakers. Vandeweghe va ser traspassat abans de la temporada 1984-85 a Portland Trail Blazers a canvi del complet Lafayette «Fat» Lever, Calvin Natt i el pivot Wayne Cooper. Liderat per English, els tres nous fitxatges i els especialistes defensius Bill Hanzlik i T.R. Dunn, l'equip va augmentar el seu èxit en la Conferència Oest malgrat la pèrdua de Vandeweghe. No obstant això, el joc dominant dels Lakers va ser massa per als Nuggets.
Des d'aquesta temporada fins a la fi de la dècada, l'equip va continuar aconseguint arribar als play-offs, encara que sense repetir l'èxit d'aquella campanya. El 1986 i el 1988 van arribar fins a les Semifinals de Conferència, caient davant Houston Rockets i Dallas Mavericks respectivament.
Els 90 Moe va deixar l'equip el 1990 i va ser reemplaçat per Paul Westhead, un entrenador que també creia en el run and gun (joc de transició ràpida) com a estil de joc i formant un equip totalment ofensiu amb Michael Adams, Orlando Woolridge, Walter Davis i Chris Jackson. No obstant això, Westhead es va preocupar fins i tot menys que Moe per la defensa, i encara que batien rècords anotadors, també batien registres negatius de punts encaixats. Durant dues temporades consecutives van ser el pitjor conjunt de la lliga i en aquest temps eren coneguts a vegades com a Enver Nuggets.
La nota positiva va arribar amb l'elecció en el Draft de 1992 del pivot Dikembe Mutombo de la Universitat de Georgetown. El congolès realitzaria una temporada de rookie molt reeixida, i va finalitzar segon en la votació al Rookie de l'Any darrere de Larry Johnson. Aquella temporada, Denver va acabar 24-58.
Abans de la temporada 1992-93, els Nuggets van acomiadar Westhead i van contractar Dan Issel, llegenda de l'ABA i ex-jugador de la franquícia. Els Nuggets tenien dues eleccions de Draft aquest any i van seleccionar LaPhonso Ellis de la Universitat de Notre Dame i Bryant Stith de la Universitat de Virgínia. Denver va millorar fins al 36-46, encara que van perdre els play-offs. Després de la fi de la campanya, els Nuggets van canviar els seus mítics uniformes de color d'arc de Sant Martí amb el dibuix de la ciutat i les muntanyes per uns blaus fosc i or.
Liderats per Mutombo, Mahmoud Abdul-Rauf (qui va canviar el seu nom de Chris Jackson abans que comencés la temporada) i Ellis, els Nuggets accedirien als play-offs per primera vegada des de l'era de Moe amb un balanç de 42-40. L'equip d'Issel arribava als play-offs agonitzant in extremis colant-se a la vuitena plaça després d'una temporada repleta d'alts i baixos, però amb tota la il·lusió del món, perquè la franquícia reprenia la tornada als play-offs quatre anys després de la seva última presència. Seattle Supersonics va ser el rival, i les coses, després de dues trobades disputades no se sortirien gens ni mica del guió previst, 2-0 favorable a Seattle. Però la èpica arribaria després de la culminació d'una remuntada històrica gràcies a la intimidatòria i constant labor de Mutombo (6,2 taps de mitjana en l'eliminatòria) i les notables actuacions de Reggie Williams, Brian Williams o Robert Pack, convertint-se així en el primer equip de la història a classificar-se en vuitena posició i eliminar el 1r de la conferència. A punt va estar de repetir idèntica tasca en Semifinals de Conferència davant els Utah Jazz de John Stockton i Karl Malone, ja que van remuntar un 0-3 advers que no van poder confirmar en la 7a i definitiva trobada, on van caure 91-81.
Una de les imatges més emotives que ha deixat l'ampli llegat que abasta tot el referent als play-offs respon al final d'aquella fatídica setena trobada entre Seattle i Denver, en el qual Mutombo es va desplomar voluntàriament subjectant aquest inoblidable Spalding contra el seu pit, mentre trencava a plorar de felicitat.Els Nuggets eliminen als Sonics, millor equip de la Conferència Oest
miniatura|El Ball Arena és el pavelló dels Nuggets des de l'any 1999. En la pretemporada, els Nuggets van fitxar el tirador Dale Ellis i van draftejar Halin Rose de la Universitat de Michigan. Durant la temporada l'equip va sofrir molt, obligant la franquícia a acomiadar Issel, sent reemplaçat per l'assistent Gene Littles, qui assumiria el càrrec durant setze partits fins a l'arribada a la banqueta de Bernie Bickerstaff, general mànager de l'equip. Amb Bickerstaff, els Nuggets van millorar i van aconseguir una plaça per la post-temporada (41-41 de registre). No obstant això, els Nuggets van ser escombrats pels San Antonio Spurs en la primera ronda dels play-offs.
La següent temporada, els Nuggets adquiririen Antonio McDyess de Los Angeles Clippers, sent així el jugador franquícia de Denver després de la marxa de Mutombo a Atlanta Hawks el 1996. Ellis es perdria la major part de les següents temporades a causa de problemes de genoll i de cama, a més del traspàs d'Abdul-Rauf a Sacramento Kings abans de la temporada 1996-97. Amb això, aquests Nuggets van esdevenir un dels equips menys reeixits de la història de la lliga, aconseguint només onze victòries en la temporada 1997-98, el pitjor registre d'una campanya de 82 partits. També van batre el rècord de més derrotes consecutives en una temporada amb 23, quedant-se a un partit de la marca de 24 de Cleveland Cavaliers, encara que la d'aquests va ser en dues temporades, però així i tot totes les trobades van ser consecutives.
Segle XXI: Anthony canvia el rumb de la franquícia miniatura|Els Nuggets jugant davant els Warriors. L'equip va començar a mostrar signes de renaixement en la temporada 2003-04 amb l'elecció en el draft del 2003 de Carmelo Anthony i els nous canvis d'uniformes, amb el blau clar i el groc com a colors principals. En només dos mesos de competició, van aconseguir més victòries que les que van aconseguir en la temporada passada, sent la major raó de la transformació de l'equip la gestió de Kiki Vandeweghe, general mànager de la franquícia i antic jugador dels Nuggets. Els seus moviments van incloure el fitxatge dels bases Andre Miller i Earl Boykins, i dels pivots Marcus Camby i Nenê, a més de reforçar la banqueta amb jugadors com Jon Barry. En finalitzar la temporada, els Nuggets van ser el primer equip de la història de la lliga a classificar-se als play-offs després d'aconseguir menys de vint victòries la temporada anterior. Van caure en la primera ronda davant Minnesota Timberwolves en cinc partits.
El 28 de desembre de 2004, l'entrenador Jeff Bzdelik va ser acomiadat i substituït pel jugador provinent dels Los Angeles Lakers Michael Cooper, abans de ser reemplaçat permanentment per George Karl. Karl va complir amb escreix liderant els Nuggets a un balanç de 32-8 sota el seu mandat, classificant-los als play-offs per segona temporada consecutiva. Als play-offs, no obstant això, no van poder parar els San Antonio Spurs d'un energètic Manu Ginóbili. Després de guanyar el primer partit, els Spurs van eliminar amb quatre victòries consecutives els Nuggets.
En la temporada 2005-06, l'equip va guanyar la Divisió Nord-oest per primera vegada en divuit anys i es va col·locar en la tercera posició de la Conferència Oest. Es van enfrontar en la postemporada als Los Angeles Clippers, que encara que van tenir millor balanç que ells van estar finalment col·locats en pitjor posició, caient derrotats en cinc partits.
El 18 de desembre de 2006, el cocapità Carmelo Anthony, J. R. Smith i l'ala-pivot Nenê van ser suspesos per l'NBA (15, 10 i 1 partits respectivament) a causa d'una baralla ocorreguda als moments finals del partit que els enfrontava amb els New York Knicks al Madison Square Garden dos dies abans. L'incident va ser provocat pel rookie Mardy Collins que va copejar J. R. Smith quan aquest anava a realitzar una safata.
2006-2008: L'arribada d'Iverson miniatura|Allen Iverson va arribar a l'equip a la fi de l'any 2006.