Los Angeles Lakers és una franquícia de l'NBA amb seu a Los Angeles, Califòrnia. Actualment juguen a la Divisió Pacífic de la Conferència Oest i disputen els seus partits com a local a l'Staples Center, compartint pavelló amb Los Angeles Clippers de l'NBA i Los Angeles Kings de l'NHL.
Tenen el millor percentatge de victòries (61,5%), el major nombre d'aparició en les Finals de l'NBA (31), i el segon major nombre de títols (17, darrere dels Boston Celtics amb 17 igual). A més, tenen el rècord de més partits consecutius guanyats (33) en la història de l'esport professional nord-americà, arribant a estar imbatuts des del 5 de novembre de 1971 fins al 7 de gener de 1972, data en què van perdre davant dels Milwaukee Bucks. Els Lakers només han faltat als playoffs cinc vegades en la seva història, i d'acord amb la revista Forbes, són la franquícia més valuosa de bàsquet als Estats Units, valorada en aproximadament 607 milions de dòlars.
Història de la franquícia Detroit Gems 1946-1947 Minneapolis Lakers 1947-1960 Los Angeles Lakers 1960-avui
Els Lakers van començar la seva marxa el 1946 quan Ben Berger i Morris Chalfen van comprar els Detroit Gems, equip de l'National Basketball League, per 15.000 dòlars i el van traslladar a Minneapolis. Com que els Gems van ser de lluny el pitjor equip de l'NBL, els Lakers van tenir la primera selecció del draft de 1947, que van usar sàbiament per a escollir a George Mikan, qui seria poc després el millor pívot del seu temps. Amb Mikan, el nou entrenador John Kundla i l'arribada d'ex-jugadors de la Universitat de Minnesota, els Lakers van guanyar el campionat de l'NBL en la temporada 1947-48 i juntament amb altres tres equips de la lliga van donar el salt a la Basketball Association of America, on van guanyar el campionat de 1948-49 de la BAA. La NBL i la BAA es van fusionar per a convertir-se en l'NBA el 1949.
Després del seu moviment a Los Angeles el 1960, l'equip va unir en les seves files a altres Hall of Fames com Elgin Baylor, Jerry West o Gail Goodrich, però davant la falta de talent van ser superats repetidament pels Boston Celtics, perdent el campionat davant d'ells sis vegades en vuit anys. No va ser fins al 1972 quan quan van aconseguir un rècord de 33 victòries consecutives sota el mandat de l'entrenador de l'any Bill Sharman, el que els va dur a assegurar-se el seu primer campionat a Los Angeles.
De totes maneres, fins i tot amb la incorporació de Kareem Abdul-Jabbar, no van ser capaços de guanyar un altre campionat fins a l'arribada d'Earvin "Magic" Johnson el 1979, derrotant els Philadelphia 76ers gràcies a una actuació que li va valer per a ser el MVP al rookie Johnson, qui, sent titular per la lesió d'Abdul-Jabbar, va anotar 42 punts, 15 rebots i 7 assistències per a encadenar les sèries. Sota el comandament de Pat Riley, una antic jugador dels Lakers, l'equip es va convertir en el més dominant dels anys 80, apareixent en les finals vuit vegades en la dècada i sent coronats campions en cinc ocasions, incloent dos campionats consecutius el 1987 i 1988, el primer equip a fer-ho des de Boston el 1969.
Recentment, als Lakers els van sorgir una sèrie de problemes fora de la pista, protagonitzats per O'Neal, Bryant i Jackson. En 2004 O'Neal va ser traspassat als Miami Heat i Jackson es va retirar temporalment. Després que els Lakers sofrissin molt en la temporada 2004-05, Jackson va tornar a l'any següent a ocupar el càrrec d'entrenador. L'equip, liderat únicament per Bryant, va tornar a jugar els playoffs, caient derrotats enfront dels Phoenix Suns en la primera ronda.
Orígens: Detroit Gems Els Lakers van començar la seva existència amb el nom de Detroit Gems, jugant a l'NBL. El propietari original de la franquícia va ser l'empresari C. King Boring. L'equip va disputar una temporada a l'NBL sota el nom de Gems. El pobre resultat tant esportiu com financer va fer que el 1947 Ben Berger i Morris Chalfen compressin els Gems per 15.000 dòlars i el traslladessin a Minneapolis.
La 1a dinastia: Minneapolis Lakers miniatura|George Mikan, primera estrella dels Lakers. L'arribada de George Mikan va impulsar la primera dinastia a l'NBA. Aquest potent pivot de 2,08 m va començar a l'NBL. En la seva segona temporada, el propietari de l'equip va crear una lliga professional paral·lela, la Professional Basketball League of America, que va fracassar a l'any de la seva arrencada, el que va propiciar que, en un draft especial recalés als Minneapolis Lakers, llavors en l'National Basketball Association. Amb Mikan, el nou entrenador John Kundl i l'arribada d'ex-jugadors de la Universitat de Minnesota, els Lakers van guanyar el campionat de l'NBL a la temporada 1947-1948 i juntament amb altres tres equips de la lliga van donar el salt a l'NBL, on van guanyar el campionat de 1948-49 de la BAA. La NBL i la BAA es van fusionar per convertir-se en l'NBA l'any 1949.
Els Minneapolis Lakers van ser l'equip més important de la recentment fundada NBA. Amb membres del Hall of Fame com George Mikan, Vern Mikkelsen, Jim Pollard, Slater Martin i Clyde Lovellette, es van convertir en la primera dinastia de l'NBA, guanyant cinc campionats en sis anys (1949, 1950, 1952, 1953 i 1954).
A la temporada 1958-59 va arribar a Minneapolis, via draft, la segona gran estrella a la història dels Lakers, Elgin Baylor. El novell va aconseguir el rookie de l'any i va aconseguir revitalitzar l'equip, que va tornar a arribar a les Finals el 1959. Al final de la temporada, Kundl va presentar la dimissió com a entrenador, amb 5 títols com a entrenador dels Lakers.
Els 60: Els Lakers arriben a Los Angeles Des de la retirada de Mikan, els Lakers van perdre afició, l'assistència al Minneapolis Auditorium havia disminuït. Això va portar a la franquícia a replantejar-se la situació i va fer que el 1957, Ben Berger acabés venent l'equip a Bob Short. Aquest va manifestar la seva intenció de traslladar l'equip a una altra ciutat si no obtenia el suport dels aficionats de Minneapolis. El 25 d'abril de 1960, Bob Short va anunciar que els Minneapolis Lakers passaven a ser Los Angeles Lakers, l'equip marxava a Califòrnia.
miniatura|esquerra|El Great Western Fòrum, pavelló de l'equip des del 1967 fins al 1999
Short va arribar a Los Angeles amb un equip competitiu, encara que allunyat del potencial dels Boston Celtics i dels Saint Louis Hawks. El millor reforç havia de procedir de nou del draft. Es tractava de Jerry West, elegit en 2a posició procedent dels West Virginia Mountaineers. Amb West va arribar també Fred Schaus, el seu entrenador a la universitat. El tècnic es va mantenir fins al 1967 i va tornar als Lakers a unes finals en la campanya 1961-62, però van caure derrotats davant dels Boston Celtics per 4-3. Aquesta seria la tònica general de la seva estada a Los Angeles, en 7 anys va jugar ni més ni menys que 4 Finals, caient en totes a les mans dels Boston Celtics d'Auerbach i Bill Russell. En aquestes finals de l'NBA del 1962, Baylor va establir un rècord d'anotació en playoffs que va perdurar fins al 1986. Els 61 punts que va endossar a Boston el 14 d'abril només han estat superats per Michael Jordan, que precisament va trencar aquest rècord a Boston amb 63 punts, 24 anys després.
Aquesta època va veure néixer una rivalitat que va perdurar fins als nostres dies. Una altra de les rivalitats que no va perdurar fins a l'actualitat va ser la que van protagonitzar amb els Hawks de Pettit. Els moviments també es van succeir a les oficines, Jack Kent Cooke es va convertir el 1965 en el nou propietari de l'equip després de comprar la franquícia per 5 milions de dòlars. Los Angeles Lakers van deixar el Sports Arena i es van mudar al flamant Forum el 1967, amb l'arribada del nou entrenador Bill van Breda Kolff, que es va mantenir fins al 1969, dues temporades on els angelins van arribar a sengles Finals amb idèntica sort, 4-3 pels Celtics. Per frenar l'efecte de Bill Russell, Cooke va aconseguir el 4 vegades MVP, Wilt Chamberlain, formant amb Baylor i West, un trio anotador molt prolífic. Goodrich, una de les claus d'aquests Lakers, va marxar als Phoenix Suns a causa del draft d'expansió d'aquesta temporada. Tot i les 6 finals que van perdre aquests Lakers van passar a la història com un dels millors equips de tots els temps.
1972: Primer títol a Los Angeles Van començar la dècada com la van acabar, arribant a les finals però caient davant dels New York Knicks de Willis Reed i Walt Frazier. A l'any següent, en la temporada 1970-1971, Gail Goodrich va tornar a l'equip però Baylor es va passar l'any en blanc. Però la història tornava a repetir-se en els playoffs, en aquesta ocasió són els Milwaukee Bucks de Lew Alcindor els que exerceixen de botxí en les finals de conferència. miniatura|Kareem Abdul-Jabbar, un dels emblemes dels Lakers La temporada 1971-72 va ser una campanya històrica, la franquícia va batre el seu rècord de victòries, 69 (rècord només superat en la temporada 1995-96 pels Chicago Bulls), incloent la mítica ratxa de 33 victòries consecutives, la més llarga en la història de l'esport americà professional. Van posar la guinda amb el primer títol a Los Angeles, un campionat que els Lakers no guanyaven des del 1954. La temporada va començar amb l'arribada de l'antic jugador dels Celtics Bill Sharman com a entrenador. Sharman va explotar totes les qualitats defensives de Chamberlain. Aquest experiment va resultar molt reeixit, ja que Wilt va ser triat en el millor quintet defensiu de la temporada per primera vegada en la seva carrera.
Goodrich va ser el màxim anotador de l'equip amb 25/09 punts. Per fi, Chamberlain i West guanyarien el seu primer i únic títol amb els Lakers, a la primera temporada sense Baylor. Es van venjar, primer de Milwaukee i Jabbar vencent en les Finals de Conferència per 4-2, i després, en les Finals de l'NBA, dels New York Knicks. Un any després de la retirada de "Mr Logo", ni tan sols es classificarien pels playoffs, per primera vegada en 17 anys.
El 1976, Kareem Abdul-Jabbar va arribar als Lakers procedent dels Milwaukee Bucks. En el seu primer any a Califòrnia va aconseguir el seu quart MVP de la Temporada, però l'equip va fracassar un any més en playoffs caient eliminats en Semifinals de Conferència davant dels Portland Trail Blazers. Els Seattle SuperSonics van fer el mateix el 1978
Els 80: Els anys daurats del Showtime Els Lakers de la temporada 1979-80 van aconseguir el número 1 en el draft. El triat va ser Magic Johnson, dels Michigan State Spartans. A més, els Lakers van canviar de propietari quan la franquícia va ser adquirida per Jerry Buss. Larry Bird, el seu gran rival universitari, va anar als Celtics, renaixent així la gran rivalitat que tots dos equips van tenir en la dècada dels 60 i ells en particular en l'NCAA.