Al-Ula o al-Ola (), antiga Dedan, és un oasi i una ciutat de l'Aràbia Saudita, situats 110 km al sud-oest de Tayma (380 km al nord de Medina), a l'antiga ruta de l'encens. Fou la capital dels dedanites i dels lihyanites i s'hi han trobat importants restes arqueològiques de fa dos mil anys. Actualment és capital d'un districte anomenat al-Ula, a la província de Medina.
Història El regne de Dedan o dels dedanites va existir entre el i el . És esmentat en inscripcions neobabilòniques de Haran, on es narra que el rei Nabònides va fer una campanya militar al nord d'Aràbia el 552 aC més o menys, i va conquerir Tayma, Dedan i Yathrib. Vers l'inici del el regne va esdevenir hereditari. Llavors fou el temps dels lihyanites, el regne de Lihyan, que va existir fins al . Els nabateus van agafar el relleu i dominaren l'Aràbia del nord des del fins als primers anys del , quan els romans van conquerir la seva capital, Petra. Hegra, en àrab al-Hijr, la moderna Madaïn Sàlih, fou la segona capital dels nabateus, però progressivament el poder es va desplaçar de Hegra una mica al nord, cap a al-Ula.
Tot just abans de l'aparició de l'islam al-Ula havia estat un pròsper centre comercial de la ruta de caravanes que sortia de Síria cap al sud passant per al-Hijr, que estava 18 km al nord d'al-Ula, tanmateix en temps de Mahoma ja era una modesta població on el profeta hauria pregat en el seu camí de la Meca a Tabuk.
Ibrahim ibn Xujà al-Hanadí, al , diu que era una ciutat petita dotada d'una fortalesa i governada per un amir. A l'edat mitjana es creu que la ciutat àrab d'al-Mabiyat, que va esdevenir el principal centre comercial de la zona, estava situada a uns 20 km d'al-Ula, si s'ha identificat correctament. Ibn Battuta afirma que els pelegrins que anaven a la Meca paraven a al-Ula. La ciutat d'al-Mabiyat va declinar entre el i (abans de 1230) i al-Ula va tornar a ressorgir. En aquell moment s'haurien fet noves construccions que van reutilitzar antigues pedres de Dedan i Lihyan, i va esdevenir altre cop el principal centre regional.
La fortalesa fou restaurada pel governador otomà de Damasc al .
Charles Doughty hi va passar el 1876 i altres europeus la van visitar, durant el . El ferrocarril del Hijaz passava prop d'al-Ula, on hi havia una estació després abandonada (1901-1908). Al el centre de la ciutat es va traslladar darrere de la ciutat antiga i progressivament es van abandonar les cases de la part vella. La darrera família va marxar-ne el 1983, i el darrer servei a la vella mesquita es va fer el 1985. Les ruïnes de ciutat medieval i de l'establiment dedanita-lihyanita queden dins del terme de la moderna ciutat. El 1968 un equip de la Universitat de Londres va estudiar-ne les inscripcions dedanites i lihyanites.
Referències
Enllaços externs
Al-Ula Dedan Lihyan
Categoria:Oasis de l'Aràbia Saudita Categoria:Jaciments arqueològics de l'Aràbia Saudita