miniatura|Mongeta del ganxet comercialitzada La mongeta del ganxet és una varietat local produïda i seleccionada pels agricultors i agricultores des de fa més de 150 anys. La llavor de la qual es caracteritza per tenir forma de ganxo, i és molt apreciada pel seu gust i la poca percepció de la pell.
És una varietat de mongeta (Phaseolus vulgaris), típica de la zona del Vallès, Maresme, La Selva, Bages, Empordà, Osona, Gironès, Garraf, Baix Llobregat. La sembra es fa al mes de juliol, de forma habitual darrere del cereal. La collita arriba al mes de novembre, amb un cicle aproximat de 120 dies. El mètode de regadiu va des de la inundació fins al degoteig, passant per diversos tipus d'aspersió. Importada des de continent americà, l'entrada de la mongeta del ganxet a Catalunya és encara motiu d'estudi. Apareix citada a la literatura per primera vegada a finals del , com un conreu a Castellar del Vallès, sota el nom de «filaire», sinònim antic de «ganxet». La seva principal característica alimentària és l'elevada proporció proteica, mentre que a nivell gastronòmic destaca per la seva pell molt poc perceptible, cremositat elevada i persistent, i sabor extremadament suau i característic. miniatura|Logotip de la DOP Mongeta del Ganxet El 23 d'abril de 2007, la Generalitat de Catalunya adoptà la decisió d'inscriure-la al registre de Denominació d'Origen Protegida amb el nom de Mongeta del Ganxet. Productors i la societat civil van passar de la incredulitat a la indignació. Algú es va apropiar indegudament del nom d'una varietat, d'un bé comú. La UE va desenvolupar un Reglament 1151/2012, que regulava, entre d'altres, les DOP: “Tampoc podra registrar-se com DO, ni IGP, cap nom que entri en conficte amb el nom d'una varietat vegetal…”.
Posteriorment, aquesta denominació fou modificada per la de mongeta del ganxet Vallès-Maresme. L'any 2012, la Unió Europea li va atorgar la denominació d'origen protegida a nivell europeu amb la menció d'Apel·lació Geogràfica Protegida (AGP).
Actualment, la mongeta del ganxet es comercialitza sota les presentacions de seques, cuites per a consum al mateix dia i seques i envasades. Les mongetes del ganxet seques es comercialitzen a l'engròs i envasades.
Ramon Casamada i Faus va ser un dels promotors de l'Associació de Productors de Mongeta del Ganxet i del Consell Regulador provisional de la DOP Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme.
Història miniatura|Els voltants de Castellar del Vallès, primer lloc on és localitzada la Mongeta del ganxet. L'origen de la mongeta del ganxet, com el de la mongeta en general, és encara incert per als estudiosos de la matèria. Segons diferents estudis, alguns pobles indígenes del continent americà ja n'havien consumit i algunes hipòtesis apunten que és un dels primers vegetals que els humans van conrear. La introducció de la varietat del ganxet a Catalunya és desconeguda, tot i que alguns estudis apunten que durant els segles i a la zona de Tarragona, s'introdueix aquesta varietat com a resultat de l'intercanvi comercial amb l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud i es difon a partir del litoral del Maresme. Altres autors, però, sostenen la hipòtesi que hi ha suficients evidències que fan raonable pensar que la mongeta del ganxet arriba a Catalunya a través d'algun port del Maresme com seria la distribució geogràfica actual del cultiu, el seu origen històric en el patrimoni gènic mesoamericà i la variabilitat genètica que presenten les seves poblacions. Val a dir, que el Maresme era als segles i un punt d'intercanvi comercial amb Amèrica Central i les Antilles el que hauria permès l'expansió de la mongeta del ganxet cap a les comarques limítrofes que formen l'actual Denominació d'Origen Protegida (DOP). La mongeta del ganxet, pròpiament dita, apareix citada en la literatura per primera vegada a finals del , on es parla d'aquesta llegum cultivada a Castellar del Vallès amb el nom de filaire, el sinònim antic de ganxet. Posteriorment, a començaments del , és recopilada amb el nom de ganxet en un llibre de cuina. No obstant això, el nom de mongeta filaire es conserva, avui dia, en algunes localitats. Molt arrelada a les comarques del Vallès, la mongeta del ganxet es consumia exclusivament com a menjar de pagès, sovint com a guarnició de la botifarra o la col. D'ençà que la seva producció és estimulada, en ser objecte de diferents estudis i projectes de millora, s'evoluciona el seu potencial culinari de manera que esdevé un acompanyant per a diversos aliments. L'any 2007, les mongetes del ganxet s'agermanen amb les mongetes de Tolosa del País Basc.
Medi natural La mongeta del ganxet és un producte de la terra, que es fa a Catalunya des de fa cents d'anys i que el seu nom i les seves característiques han sigut seleccionades durant dècades pel saber pagès en funció de les seves terres, la seva producció, dels gustos dels consumidors. En aquesta tasca no hi ha intervingut millores genètiques artificials ni formades, el renom de la mongeta ja existia abans de qualsevol Consell Regulador.
Tipus de terra El cultiu s'efectua fonamentalment en sòls originats a partir de materials que procedeixen de roques sedimentàries i metamòrfiques: francoargilosa, francolimosa, francoarenosa i franca. El pH és lleugerament alcalí i és freqüent la presència de calci. L'elevada quantitat d'àcids urònics presents a la pell de la mongeta del ganxet tolera una certa combinació amb el calci que dona com a resultat una pell que no es desintegra però que és imperceptible quan es consumeix.
Tipus de clima El clima de conreu d'aquesta varietat, és el típic mediterrani. Temperat i sec, amb pluviometria mitjana anual vora els 500-700 l/m², amb distribució irregular, principalment concentrada en les estacions de primavera i tardor, i amb un estiu tradicionalment sec. Amb aquestes condicions és possible un cicle de cultiu de juliol a novembre, ja que la maduració del gra es produeix en un període de suaus temperatures, el que confereix a les mongetes, pells poc perceptibles i de textura cremosa. El cultiu i la selecció durant generacions de la mongeta del ganxet a la zona geogràfica delimitada, han donat lloc a una varietat totalment adaptada a les condicions de la zona.
Cultiu La mongeta del ganxet, a la seva zona tradicional, s'acostuma a sembrar entre el 5 de juliol i el 20 de juliol. Sovint es fa darrere el cereal, seguint un sistema de rotació d'horta. A part d'encaixar bé en les rotacions, la data de sembra està molt relacionada amb la maduració de la mongeta que ha de coincidir amb la tardor, afavorint que aquesta no desenvolupi pells especialment dures. Les tècniques de cultiu són variables, incloent el tutorat de les plantes (la mongeta del ganxet és de creixement indeterminat i necessita tutors). Tradicionalment, pel tutorat s'usen canyes en grups de quatre, i en files de polleres que es solen separar vora 800 metres, mentre que entre els punts de sembra dins d'una fila solen estar a mig metre. Tot i que, hi ha mecanismes mecanitzats per batre la terra i, fins i tot, per batre les mongetes al camp a mesura que es van collint, la preparació del sòl requereix llaurar i passar la fresa per tal de desterrossar, tasques que habitualment es fan de forma manual.
+ Comparació de diversos caràcters d'interès comercial i gastronòmic en diverses localitats de cultiu Localitat Producció neta Pes 100 Flor Ganxo Castellar del Vallès 2234 2493 49,4 48 2,17 Gallecs 1308 1573 47,2 47 2,12 Tordera 1268 1503 41,3 41 2,04 La Roca del Vallès 833 1014 39,5 42 2,08 Kg/ha¹ Pes de 100 llavors en grams Flor en dies des de la sembra fins a la floració grau de ganxo
El mètode de regadiu va des de la inundació fins al degoteig, passant per diversos tipus d'aspersió. Un dels grans perills per a aquest tipus de mongeta són els fongs, per aquest motiu els experts recomanen sembrar en secà i regar immediatament després mitjançant degoters, ja que les elevades humitats i temperatures que s'acostumen a conjugar en altres mètodes com el reg per inundació acostumen a donar els pitjors resultats. Normalment, la sembra es fa de manera directa, o en tac, la qual limita en molts casos la infecció per fongs. Una vegada les mongetes s'han batut, s'han de destriar manualment o mecànicament, i una vegades triades s'han de congelar a 20 °C sota zero, durant un parell de dies, per tal d'assegurar que moren els diversos insectes que la poden malmetre durant l'emmagatzematge. Passat el període de congelació, es pot guardar en sacs hermètics tenint en compte que la calor endureix les mongetes i que, perquè conservin les seves característiques sensorials, s'han de guardar a una temperatura pròxima als zero graus.
Característiques miniatura|Les mongetes del ganxet són altament proteiques Botànica i característiques generals La mongeta Ganxet pertany a l'espècie Phaseolus vulgaris L i és un tipus varietal tradicional català fàcilment recognoscible per la forma ganxuda de la llavor fins i tot després de ser cuinada, ja que es consumeix com a llegum gra, sec i cuit. La sembra es fa al mes de juliol, de forma habitual darrere del cereal. La collita arriba al mes de novembre, amb un cicle aproximat de 120 dies. El sistema de cultiu és en regadiu, tutorat amb malles o canyes, ja que presenta hàbit de creixement indeterminat enfiladís. Cal considerar la mongeta Ganxet, doncs, com una mongeta tardana amb hàbit de creixement de tipus IV.
La sembra es realitza a mitjans del mes de juliol, per evitar que la floració coincideixi amb els màxims rigors de l'estiu, i si la recollida fos més tard del mes de novembre es podria comprometre la collita al coincidir amb el període de gelades i pluges continuades. Les plantes es solen tallar per la base quan han arribat a la maduresa i quinze dies abans de la collita per a facilitar-ne l'assecat. El gra es neteja d'impureses i seguidament es realitza un tractament per evitar que hi hagi corcs. El tractament consisteix en la congelació durant quaranta-vuit hores abans dels tres mesos des de la collita, si aquest no s'ha fet abans en el magatzem.
Agrobotàniques La mongeta ganxet és una mongeta tipus varietal tradicional amb un creixement indeterminat i enfiladís del conegut com a tipus IV. Es caracteritza per les flors blanques i llavors blanques, aplanades i extremadament arronyonades (d'aquí el significat de ganxet, ja que recorda un ganxo petit). Té un cicle aproximat de cent vint dies. Les beines solen mesurar uns 15 cm de longitud mitjana, i allotgen habitualment quatre llavors. Les producció sol ser més baixa comparada amb altres varietats enfiladisses conreades a la zona. De fet dins de la variabilitat que presenta el tipus varietal es manifesten correlacions genotípiques que determinen que les formes més típicament ganxet tinguin un percentatge més elevat de proteïna, uns nivells baixos de midó i una producció més baixa que la resta de mongetes.
Morfològiques Les característiques morfològiques de la mongeta ganxet són les de grans blancs, lleugerament brillants, aplanats, fortament arronyonats amb grau de ganxo (d'aquí prové el seu nom). Per a poder ser reconegudes com a denominació d'origen el grau de ganxo ha de ser d'entre 2 i 3 en una escala de curvatura de 0 a 3 per al conjunt de l'espècie Phaseolus vulgaris L., d'acord amb una figura que permet avaluar aquest grau editada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Químiques Les característiques químiques de la mongeta del ganxet són d'una elevada proporció proteica i una baixa proporció de midó (especialment d'amilosa, amb una concentració al voltant del 6% menor que la varietat blanca ronyó tipus White kidney).
Organolèptiques