Els quadres de Hans Memling (1440-1494) segueixen les petjades dels creadors del moviment dels primitius flamencs: Jan van Eyck, el Mestre de Flémalle i Rogier van der Weyden, el seu mestre. La seva principal innovació consisteix a aplicar el realisme òptic als temes devocionals o místics. Tot i que Memling va viure en el període turbulent de la transició de la casa governant de Borgonya a la dels Habsburg, aquest fet no va tenir influència a la seva obra, ja que els seus encàrrecs provenien gairebé en exclusiva de rics burgesos de Bruges (banquers, comerciants i polítics), clergues i algun aristòcrata ocasional. Sovint eren estrangers –especialment italians– que tenien connexions polítiques o financeres amb la ciutat, l'eix central d'una situació econòmica que només duraria unes poques dècades més. Entre les obres de Memling destaquen els seus retrats –de bust o de cos sencer–, les pintures de devoció i els retaules per a capelles privades a Bruges. Sembla que no rebé encàrrecs oficials (de l'ajuntament o la cort).

Ha sobreviscut una proporció excepcional de la seva obra. A més d'uns 20 retaules –sovint en diversos grups especials i de mida considerable– hi ha prop de 15 quadres individuals de la Mare de Déu i el Nen, amb panells laterals desapareguts amb figures o retrats dels donants, uns altres 20 quadres que representen sants o diversos temes dels Evangelis i més de 30 retrats –alguns en forma d'un díptic amb una Mare de Déu i el Nen.

Galeria Per tal de presentar les obres s'ha seguit el criteri iconogràfic definit al catàleg complet de Giorgio T. Faggin a la seva obra monogràfica de 1970. Aquesta classificació s'estructura en obres compostes (díptics, políptics...), episodis bíblics, imatges de sants, de Crist i de la Mare de Déu i, per acabar, retrats. Cal notar que Faggin va fer un grup previ amb totes les obres datades per l'artista amb les obres ordenades cronològicament i no per tipus. A la relació següent s'han tractat totes les obres per tipologia i dins d'això, cronològicament, indicant amb un quan la data no és l'estimada pels historiadors sinó la indicada a l'obra.

Grans retaules

Episodis bíblics

Imatges de la Mare de Déu, Crist i sants

Mare de Déu amb Nen Algunes obres d'aquest grup guarden una similitud amb la imatge de Maria i el Nen del Tríptic de Chicago, el Díptic de Martin van Nieuwenhove o el Tríptic Portinari. Alguna de les obres mostra el Nen sostenint una poma, símbol del pecat original, amb una actitud d'acceptació que presagia el seu futur sacrifici a la creu. Coincideix que en totes tres els personatges estan ubicats en una estança amb pilars o amb un arc que delimita l'espai sagrat de l'escena del profà que ocupa l'observador.

Dues de les representant la figura de la Mare de Déu de la llet són tondos, un format i una composició que Van der Weyden havia fet servir en diverses ocasions. Mare de Déu amb Nen entronitzatsLa pintura de Memling és plena de símbols que expliquen la importància de la missió de Crist a la terra. En algunes obres de Maria i el Nen entronitzats, es mostra a aquest sostenint una poma, símbol del pecat original, amb una actitud d'acceptació que presagia el seu futur sacrifici a la creu. Sovint, l'àngel que ofereix el fruit va vestit amb una dalmàtica, la vestidura litúrgica usada pel diaca a la missa solemne. Seguint l'estil de Van Eyck i Van der Weyden incorpora en aquestes composicions un arc on ubicar bona part de la iconografia. A La Mare de Déu i el Nen entre dos àngels músics de Washington, l'arc mostra una vinya de raïm esculpida que referencia el vi del ritu eucarístic. A les columnes de pòrfir hi destaquen David, com avantpassat de Crist, i Isaïes, un dels profetes que van anunciar el naixement de Maria.

La Mare de Déu i Nen amb dos àngels músics de la Galeria dels Uffizi, era la taula central que junt amb les Taules de Londres formava el Tríptic Pagagnotti. La Mare de Déu i el Nen al jardí de roses del museu del Prado és una representació dhortus conclusos amb un excel·lent fons floral. La Mare de Déu de Jacob Floreins va ser un encàrrec del comerciant Jacob Floreins que pot haver estat destinada a la seva capella funerària, perquè la seva dona és representada com una vídua.Fitxa de La Mare de Déu de Jacob Floreins al museu del Louvre

Retrats

Retrats individualsEs desconeix l'exacta simbologia de la fletxa que porta LHome de la fletxa, si bé es creu que pot designar l'àrbitre d'un torneig, ja que aquests llançaven una petita sageta per a interrompre el joc. Es tracta d'un recurs que ja havia utilitzat Van der Weyden. Aquest retrat mostra la roba de l'època a Borgonya, un gipó negre amb un vestit marró amb muscleres a les espatlles. L'alt barret negre porta una petita placa amb la Verge i el Nen sobre una lluna creixent. La posició de les mans sobre el marc és compartida amb Jove davant un paisatge a Venècia o amb La Sibil·la Sambetha. La dona retratada com a Sibil·la sembla Maria Moreel, qui surt també representada amb tota la seva família al Tríptic Moreel.

Referències

Bibliografia

Memling Categoria:Llistes de qualitat