El programa Cal·lícrates (en grec: Πρόγραμμα Καλλικράτης, AFI [ˈproɣrama kaliˈkratis]), amb el nom complet de Nova arquitectura de les autonomies i de l'administració descentralitzada - Programa Cal·lícrates és una llei grega que reformà la divisió administrativa de Grècia el 2010. A més a més, va concretar els límits de les unitats autònomes, el procediment electiu dels diferents òrgans i les seves competències.
El programa va ser votat al Parlament Grec el maig de 2010 i gran part del programa es publicà al Butlletí de l'Estat el 7 de juny de 2010 perquè s'apliqués a les eleccions autonòmiques gregues de 2010. Va entrar en vigor completament l'1 de gener de 2011. Tant al llarg del seu desenvolupament com en entrar en vigor, va provocar tot de reaccions violentes i manifestacions per tot Grècia, i fins i tot una vaga de fam. Entre els principals motius d'aquestes reaccions es troben les fusions i cancel·lacions de certs serveis socials, com els educatius i els sanitaris.
Disposicions principals El programa Cal·lícrates és la continuació del Capodístries (llei 2539/97), en el sentit que foren presentats pel mateix partit (MSP) i es regeixen pel mateix principi de fusió obligatòria dels petits municipis en d'altres de més grans.
Els aspectes claus del programa són: Reduir el nombre de municipis i, per tant, dels seus representants, a 2/3. Substituir les 57 prefectures per les 13 perifèries com a divisió administrativa de segon ordre. Establir administracions descentralitzades. Canviar les formes de finançament local i reassignar les responsabilitats de cada grau administratiu.
D'acord amb Giannis Ranguskis, ministre d'Interior de Grècia en el moment d'aprovar-se el programa, el criteri fou que no existís cap municipi amb menys de 25.000 habitants a la zona metropolitana d'Atenes, ni de 10.000 a la resta del país. Van fer-se les excepcions de les zones de muntanya, en què el límit es va establir en 2.000 habitants, i les illes, en què s'ha fet servir una lògica d'«una ciutat per illa», tret de Creta i Eubea.
Situació prèviaPrograma Cal·lícratesMunicipisDivisió administrativa bàsica. En total 940 municipis i 124 comunitats. La majoria provenien de fusions realitzades el 1997 a partir del programa Capodístries. Es subdividien en divisions municipals, corresponents amb aquests antics municipis.Divisió administrativa bàsica. S'han reduït a 325 municipis mitjançant fusions voluntàries o forçades. Es divideixen en unitats municipals, que es corresponen bàsicament amb els antics municipis i en comunitats, que es corresponen amb les antigues divisions municipals.PrefecturesDivisions administratives de segon ordre. En total hi havia 57 prefectures, quatre com a subdivisió de l'anterior perifèria d'Àtica.Ara anomenades unitats perifèriques. N'hi ha 74 en total i provenen de la divisió d'algunes de les prefectures mentre que d'altres han romàs idèntiques.Perifèries13 en total. Responsables de la coordinació de les autoritats locals, la legalitat de les seves accions i la implementació de les polítiques governamentals en el terreny regional.Han mantingut els seus límits geogràfics, però constitueixen ara la divisió administrativa de segon ordre. Es formen a partir d'un grup d'unitats perifèriques.Administracions descentralitzadesNo n'hi havia.7 en total. Llur president (secretari general) és escollit pel govern. Prenen en gran manera les antigues funcions de les perifèries.
Divisions Administracions descentralitzades
El programa Cal·lícrates introdueix les administracions descentralitzades que substitueixen les 13 perifèries del programa Capodístries. Hi passen les competències de les perifèries que segons la Constitució Grega han de romandre sota control de l'estat central. El cap de l'administració tindrà el títol de secretari general i serà escollit pel govern central.
S'han creat 7 administracions descentralitzades: esquerra|Administracions.
Perifèries
El programa Cal·lícrates manté les mateixes 13 perifèries que el programa anterior, que són: esquerra|Perifèries, unitats perifèriques i municipis.
L'elecció del president de la perifèria es realitza de mode directe a través de les eleccions municipals i perifèriques i les perifèries passen a tenir les mateixes competències que les antigues prefectures.
Unitats perifèriques
miniatura|Unitats perifèriques de Grècia. Els colors indiquen les perifèries, les tonalitats les unitats perifèriques i les línies els municipis.|lang=ca
Les 74 unitats perifèriques substitueixen les antigues prefectures. Algunes corresponen exactament a les anteriors, mentre que d'altres s'han format a partir de la divisió d'una antiga prefectura.
Perifèria Unitat perifèrica Prefectura amb què es correspon Àtica Atenes Septentrional Atenes (part) Àtica Atenes Occidental Atenes (part) Àtica Atenes Central Atenes (part) Àtica Atenes Meridional Atenes (part) Àtica Àtica Oriental Àtica Oriental Àtica El Pireu El Pireu (part) Àtica Illes El Pireu (part) Àtica Àtica Occidental Àtica Occidental Grècia Central Beòcia Beòcia Grècia Central Eubea Eubea Grècia Central Evritania Evritania Grècia Central Fòcida Fòcida Grècia Central Ftiòtida Ftiòtida Macedònia Central Imathia Imathia Macedònia Central Tessalònica Tessalònica Macedònia Central Kilkis Kilkis Macedònia Central Pel·la Pel·la Macedònia Central Pieria Pieria Macedònia Central Serres Serres Macedònia Central Calcídica Calcídica Creta Khanià Khanià Creta Iràklio Iràklio Creta Lassithi Lassithi Creta Réthimno Réthimno Macedònia Oriental i Tràcia Drama Drama Macedònia Oriental i Tràcia Hebros Hebros Macedònia Oriental i Tràcia Tassos Kavala (part) Macedònia Oriental i Tràcia Kavala Kavala (part) Macedònia Oriental i Tràcia Xanthi Xanthi Macedònia Oriental i Tràcia Ròdope Ròdope Epir Arta Arta Epir Ioànnina Ioànnina Epir Préveza Préveza Epir Thespròtia Thespròtia Illes Jòniques Corfú Corfú Illes Jòniques Ítaca Cefalònia (part) Illes Jòniques Cefalònia Cefalònia (part) Illes Jòniques Lèucada Lèucada Illes Jòniques Zacint Zacint Egeu Septentrional Quios Quios Egeu Septentrional Icària Samos (part) Egeu Septentrional Lemnos Lesbos (part) Egeu Septentrional Lesbos Lesbos (part) Egeu Septentrional Samos Samos (part) Peloponès Arcàdia Arcàdia Peloponès Argòlida Argòlida Peloponès Coríntia Coríntia Peloponès Lacònia Lacònia Peloponès Messènia Messènia Egeu Meridional Andros Cíclades (part) Egeu Meridional Kàlimnos Dodecanès (part) Egeu Meridional Kàrpathos Dodecanès (part) Egeu Meridional Kithnos Cíclades (part) Egeu Meridional Cos Dodecanès (part) Egeu Meridional Melos Cíclades (part) Egeu Meridional Míkonos Cíclades (part) Egeu Meridional Naxos Cíclades (part) Egeu Meridional Paros Cíclades (part) Egeu Meridional Rodes Dodecanès (part) Egeu Meridional Siros Cíclades (part) Egeu Meridional Santorí Cíclades (part) Egeu Meridional Tinos Cíclades (part) Tessàlia Karditsa Karditsa Tessàlia Làrissa Làrissa Tessàlia Magnèsia Magnèsia (part) Tessàlia Espòrades Magnèsia (part) Tessàlia Trícala Trícala Grècia Occidental Acaia Acaia Grècia Occidental Etòlia-Acarnània Etòlia-Acarnània Grècia Occidental Èlide Èlide Macedònia Occidental Flórina Flórina Macedònia Occidental Grevenà Grevenà Macedònia Occidental Kastorià Kastorià Macedònia Occidental Kozani Kozani
Municipis Els 910 municipis i 124 comunitats del programa Capodístries s'han simplificat en 325 municipis, tot fusionant els més petits amb els més grans. Els municipis es divideixen en «unitats municipals», que es corresponen als antics municipis, i les antigues «divisions municipals» esdevenen «comunitats».
Referències
Categoria:Lleis Categoria:Administració territorial de Grècia