El Regne d'Espanya està organitzat políticament com a monarquia constitucional, parlamentària, representativa i democràtica en què el rei és el cap d'Estat i el president del govern és el cap de govern en un sistema multipartidista. El president del govern exerceix el poder executiu en representació del monarca que només ostenta poders limitats i cerimonials. El poder legislatiu recau sobre un parlament bicameral, les Corts Generals, conformades pel Senat i el Congrés dels Diputats. La judicatura és independent de l'executiu i del legislatiu.

D'acord amb la classificació de sistemes de govern del món, Espanya posseeix la forma de monarquia parlamentària, perquè el seu poder legislatiu (representat en la figura de les Corts Generals) exerceix el control de l'executiu, així com funcions legislatives; amb excepció de potestats legislatives governamentals, com els Reials decrets Llei que deuen en tot cas ser debatuts, convalidats o derogats pel Congrés dels Diputats en un termini no superior a 30 dies. A Espanya, igual que pràcticament a tots els països del seu entorn, no existeix una democràcia participativa o semidirecta, com per exemple a Suïssa; encara que sí que és possible mitjançant la recollida d'almenys mig milió de signatures proposar una iniciativa legislativa popular, que requereix per a la seva aprovació sotmetre's al debat i convalidació de les Corts Generals.

És un sistema parlamentari, els poders del qual emanen del poble espanyol; en el qual el candidat a President del Govern ha de ser aprovat almenys per majoria simple al Congrés dels Diputats. El President triat roman en el càrrec mentre conservi la confiança dels diputats o es dissolguin les cambres, bé per decisió seva o per conclusió de la legislatura.

Desenvolupament polític i democràtic La democràcia parlamentària va ser restaurada després de la mort del general Francisco Franco que va governar dictatorialment des de la fi de la Guerra Civil espanyola (1939) a 1975. La constitució espanyola de 1978 va establir la monarquia constitucional i parlamentària, amb un primer ministre i un cos legislatiu bicameral. El 23 de febrer, 1981 un grup de l'exèrcit va prendre el control de les Corts Generals i van assajar d'imposar un govern militar. No obstant això, la gran majoria de les forces militars i Joan Carles I d'Espanya, que va exercir els seus poders executius per sufocar la rebel·lió i continuar amb la democràcia.

Característiques de l'Estat segons estableix la Constitució La Constitució espanyola de 1978 diu en general de l'Estat espanyol que és un Estat de Dret, un Estat Social i un Estat de les Autonomies.

Amb Estat de Dret es refereix que per a garantis l'ordre jurídic i polític de garantia dels drets de la ciutadania cal sotmetre a la norma suprema que és la Constitució i l'ordenament jurídic espanyol a la ciutadania i als poders públics.

Amb Estat social es refereix que la ciutadania ha de tindre garantides unes condicions materials mínimes perquè es puguen exercir els seus drets.

Amb Estat de les Autonomies es refereix a un tipus d'organització territorial del poder, cedint l'Estat central competències a les regions, anomenades Comunitats Autònomes, perquè gaudisquen d'autonomia.

Configuració política del Regne d'Espanya Executiu Article principal: President del govern espanyol El poder executiu espanyol recau sobre el cap d'estat, el President del Govern i el Consell de Ministres. El Consell de Ministres està encapçalat pel president del govern, designat pel rei, però elegit per la cambra baixa de les Corts Generals, el Congrés dels Diputats, per majoria absoluta durant la primera ronda de votacions o majoria relativa en les rondes successives. El president del govern, però, sovint és el cap del partit o coalició que hagi obtingut majoria durant les eleccions parlamentàries. Algunes de les seves funcions inclouen la designació de la resta dels membres del Consell de Ministres i dirigir les activitats del govern de l'Estat. El president designa al (o als) vicepresident(s) de govern. El Consell d'Estat és l'òrgan consultiu suprem de l'Estat.

El poder executiu té més poder que el legislatiu, ja que la Constitució ha configurat un règim de parlamentarisme racionalitzat.

El President del Govern és el títol que ostenta el cap de govern executiu d'Espanya, equivalent al títol de primer ministre de les democràcies parlamentàries. El president del govern és elegit pel Congrés dels diputats, la cambra baixa del parlament espanyol, entre els seus membres, per mitjà d'un procés anomenat el "debat d'investidura" i després nomenat formalment pel rei davant del qual realitza el jurament o la promesa del càrrec. Així doncs, el president és alhora diputat al Congrés. El vicepresident del govern és nomenat pel rei després de ser proposat pel president del govern.

Les seves funcions s'estableixen en els articles 97 i 116 de la Constitució Espanyola de 1978. Des del 2018 el president del govern espanyol és Pedro Sánchez Pérez-Castejón, cap del Partit Socialista Obrer Espanyol. La residència oficial i seu del govern des de 1977 és el Palau de la Moncloa a Madrid.

L'elecció del president del govern no es realitza de manera directa pels electors, sinó de manera indirecta pel poder legislatiu. Després de les eleccions legislatives que es realitzen cada quatre anys, el líder del partit majoritari o de la coalició majoritària és proposat com a president de govern pel rei d'Espanya després de ser elegit al Congrés dels Diputats.

Legislatiu Article principal: Corts Generals Els ciutadans espanyols elegeixen els membres de les Corts Generals, el màxim òrgan legislatiu de la nació, conformat per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat. El nombre actual de diputats és de 350, i el de senadors és de 255. L'assignació de diputats es realitza de manera provincial i en proporció a la població, amb un mínim de 2 representants per província (la qual cosa produeix una major representació de les províncies petites en relació al nombre d'electors per cada diputat). El Senat està conformat per representants de les comunitats autònomes, de les províncies, de les ciutats autònomes i de les illes o agrupacions d'illes en proporció a llur població també. El sistema electoral utilitzat per l'elecció dels diputats és l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit tancades; els senadors, per contra, són elegits d'acord amb un escrutini majoritari plurinominal parcial, a més de la designació de senadors pels parlaments autonòmics. El Congrés dels Diputats és la cambra més poderosa en l'elaboració i aprovació de les lleis.

miniatura|Façana del palau del Senat, Madrid. El Senat

El Senat és la Cambra de representació territorial, en la qual es combina la representació de les comunitats autònomes i de les províncies.

Cada Comunitat Autònoma designa un Senador i un altre més per cada milió d'habitants del seu respectiu territori, corresponent la designació a l'Assemblea Legislativa o a l'òrgan col·legiat superior de la Comunitat Autònoma, segons el que estableix el respectiu Estatut d'Autonomia.

En cada província es trien quatre Senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret pels votants de cadascuna, segons la llei electoral, en les províncies insulars, cada illa o agrupació d'illes, amb cabildo o consell insular, constitueix una circumscripció a efecte de l'elecció de Senadors; en correspondran tres a cadascuna de les illes majors-Gran Canària i Tenerife, a les Illes Canàries, i Mallorca a les Illes Balears, i un a cadascuna de les següents illes o agrupacions: Eivissa -Formentera i Menorca, a les Illes Balears, i El Hierro, Fuerteventura, La Gomera, La Palma i Lanzarote, a les Illes Canàries, les poblacions de Ceuta i Melilla trien cadascuna dos Senadors.

El Senat és elegit per quatre anys, de manera que el mandat dels Senadors acaba quatre anys després de l'elecció o el dia de la dissolució de la Cambra.

El Congrés dels Diputats

miniatura|Façana del Congrés dels Diputats, Madrid. El Congrés es compon d'un mínim de 300 i un màxim de 400 Diputats (actualment 350), elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que estableixi la llei. Són electors i elegibles tots els espanyols que estiguin en ple ús dels seus drets polítics.

A efectes de l'elecció de diputats la circumscripció electoral és la província. La llei electoral distribueix el nombre total de Diputats, assignarà una representació mínima inicial de dos diputats a cada circumscripció, un a Ceuta i un a Melilla, i distribuint els altres en proporció a la població.

L'elecció es verifica en cada circumscripció atenent criteris de representació proporcional, seguint el sistema D'Hondt que permet evitar fraccionaments inconvenients per a l'estabilitat de la Cambra.

El Congrés és elegit per quatre anys, de manera que el mandat dels Diputats acaba quatre anys després de l'elecció o el dia de la dissolució de la Cambra.

Judicial Article principal: Poder judicial d'Espanya El poder judicial d'Espanya és el conjunt de Jutjats i Tribunals, integrat per Jutges i Magistrats, que tenen la potestat d'administrar justícia en nom del Rei. L'òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres és el Tribunal Suprem, després estan l'Audiència Nacional, els Tribunals Superiors de Justícia i les Audiències Provincials. El Tribunal Constitucional és un òrgan constitucional i l'intèrpret suprem de la Constitució.

Els correspon en exclusiva l'exercici de la potestat jurisdiccional, jutjant i fent executar el jutjat. En exercici d'aquesta potestat, els Jutjats i Tribunals coneixen i decideixen tots els processos contenciosos dels ordres civil, penal, contenciós-administratiu, social i militar. El coneixement i decisió de dits processos consisteix en la tramitació i pronunciament sobre el fons de l'assumpte que els plantegin les parts, siguin aquestes autoritats o particulars.

També, en els casos que la llei així ho permet, els Jutjats i Tribunals s'encarreguen del coneixement i decisió d'assumptes que no susciten contesa entre parts, en els denominats processos de jurisdicció voluntària. Aquests són principalment la protocolització de testaments hològrafs (escrits pel testador de pròpia mà) i altres actes civils que requereixen intervenció judicial. Així mateix, Jutges de Primera Instància i, si escau, els Jutges de Pau, tenen al seu càrrec els Registres de l'Estat Civil, sent responsables de la custòdia i llevanza dels llibres que registren el naixement, estat civil, els fets que afectin a la capacitat d'obrar i la defunció de les persones.

Principis constitucionals del Poder Judicial La Constitució garanteix el respecte als principis essencials necessaris per al correcte funcionament del Poder Judicial; aquests principis són la imparcialitat, la independència, la inamovibilitat, la responsabilitat i la legalitat. Principi d'imparcialitat: En garantia de la tutela judicial efectiva assegurada a tots els ciutadans per la Constitució, la Llei Orgànica del Poder Judicial proscriu la intervenció de Jutges i Magistrats en el coneixement i decisió d'assumptes en els quals puguin tenir interès com a part, bé sigui a títol personal o com a representants d'altres persones. Els Jutges i Magistrats estan obligats a abstenir-se de conèixer o decidir aquests assumptes, i en cas de no fer-lo poden ser recusats per la part que es crea perjudicada; un Tribunal superior jeràrquicament decidirà l'incident de recusació i, en cas de trobar fundat el seu plantejament, apartarà al Jutge o Magistrat recusat de la causa. Són causes de recusació, entre d'altres, l'amistat íntima o enemistat manifesta del Jutge o Magistrat amb les parts o els seus advocats, procuradors, perits i testimonis; també ho és el parentiu fins al quatre o segon grau consanguini, segons els casos, amb les mateixes persones.