El bisbat de Vannes és una diòcesi catòlica de Bretanya, França, que cobreix el departament d'Ar Mor-Bihan. La seu del bisbe és la catedral de Saint-Pierre a la ciutat de Gwened. El bisbat fou sufragani de l'arxidiòcesi de Tours fins al 1859, i després de l'arxidiòcesi de Rennes. El bisbat existeix des del quan es va crear al Concili de Vannes vers 465). El bisbe actual és Monsenyor Raymond Centène nomenat el 28 de juny de 2005 i consagrat el 16 d'octubre de 2005.
Història Depenent de la seu metropolitana de Tours, el bisbat de Vannes va ser erigit al per Patern de Vannes, un dels set sants fundadors de la Bretanya. Llavors, els seus límits corresponien als de la ciutat galoromana de Venetes. Durant tot el la seu episcopal va ser ocupada per bisbes d'origen gal·loromà; i els primers bisbes bretons no arribarien fins al .
Al el cartulari de Redon dona testimoni de l'existència d'una vida parroquial relativament densa. La diòcesi de Vannes constituí durant la Revolució Francesa un dels nous bisbats de la Bretanya.
El 29 de novembre de 1801, amb la signatura del concordat entre el Consolat i el papat i la publicació de la butlla Qui Christi Domini, les diòcesis franceses van ser reorganitzades sobre el model dels departaments. La diòcesi de Vannes rebé el sud del bisbat de Saint-Malo i Beignon, perdí Redon i mitja vall de la Vilaine.
El 3 de gener de 1859 passà a formar part de l'arquebisbat de Rennes
Santa Anna d'Auray miniatura|esquerra|La basílica-santuari de Sainte-Anne-d'Auray. El santuari de Sainte-Anne-d'Auray constitueix un dels llocs més alts de la diòcesi. S'hi commemoren les aparicions el 1623 i 1624 de Santa Anna, mare de la Verge Maria a Yves Nicolazic, al qual demanà que erigís allà un santuari en honor seu.
Aquest santuari ha adquirit una gran importància a la vida de la diòcesi i constitueix el principal lloc de pelegrinatge a Bretanya.
El 20 de setembre de 1996 el papa Joan Pau II, durant el seu viatge apostòlic a França, hi celebrà la missa davant 100.000 assistents.
Comissió pastoral pel bretó Aquesta comissió pastoral s'ocupa de la litúrgia en llengua bretona. Publica nombrosos textos de catecisme, de pastoral, a més de cançoners en aquesta llengua.
Llista de bisbes Abans de les invasions normandes EpiscopatTitularNotes?Sant Patern Sant Domini o Dominius Sant Climent Modest Sant Armand Sant Saturní Macliau Eunius o Euni Regalis Sant Guení Sant Ignoroc Sant Budoc Sant Hinguéthen Sant Meriadec Sant Catuode Sant Bili o Bilius I Sant Meldroc (Meldeoc)Haimon (Hamon) Mabon Morvan Sant Gobrià Sant Justoc Calgon (Golgon)Luckenart (Luetharn)Agus Isaac Winahelhoc Raginari o Raginarius Susan Corantycnuus Dilès Kenmonoc Sant Bili II Cunadan Blentivet Alveus Orscand el Gran
Del Ducat de Bretanya al Regne de França EpiscopatTitularNotesJudicael Budic Maenyui de Porhoet Morvan II Jaume I Ives I Even Rouaud Guéhénoc Robert I Guillem I Cadiocus Guillem de Quélen Alan I Guiu de Conlen Pere I Hervé Bloc Henri Tore Ives II Jean Le Parisy Geoffroy de Saint-Merwen Alan II Gauthier de Saint-Père Jean de Locminé Geoffroi de Rohan Jean de Montreslet (o de Montrelais) Simon de Langres Henri Le Barbu Hugues Lestoquer Amauri de La Motte d'Acigné Jean Validire Yves de Pontsal Pere de Foix Lorenzo Cybo de Mari (administrador apostòlic) Jacques de Beaune de Semblançay Robert Guibé Jean du Largez, abat de Notre-Dame de Daoulas.Chanoine Peyron, "L'Abbaye de Daoulas, Bulletin de la Société Archéologique du Finistère, 1874, en línia a gallica.bnf.frLaurent I Pucci André Hamon Antonio Pucci
De la unió a la Revolució Francesa EpiscopatTitularNotesLaurent II Pucci Carles de Marillac Sébastien de l'Aubespine Philippe du Bec Jean Le Feuvre Pierre de Saint-Martin Jean de La Haye Louis de La Haye Georges d'Arradon Jacques Martin de Belle-Assise Sébastien de Rosmadec Carles de Rosmadec Louis Cazet de Vautorte François d'Argouges Jean-François-Paul Lefebvre de Caumartin Antoine Fagon Jean-Joseph Chapelle de Saint-Jean de Jumilhac Charles-Jean de Bertin Sébastien-Michel Amelot Charles Le Masle
Del Concordat del 1801 a la separació de l'Església i l'Estat EpiscopatTitularNotes Antoine-François-Xavier Mayneaud de Pancemont Pierre-Ferdinand de Bausset-Roquefort Henri-Marie-Clauce de Bruc-Montplaisir Simon Garnier Charles-Jean de La Motte de Broons et de Vauvert Louis-Anne Dubreuil Jean-Baptiste-Charles Gazailhan Jean-Marie Bécel Amédée-Jean-Baptiste Latieule
Després de la separació de 1905 EpiscopatTitularNotesAlcime-Armand-Pierre-Henri Gouraud Hippolyte Tréhiou Eugène Le Bellec Pierre Boussard François-Mathurin Gourvès Raymond Centène
Referències
Fonts La grande Encyclopédie : inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts - volum 31, pàg. 697 i 698 - París (1885-1902). L'annuaire pontifical, a
Vannes Categoria:Organitzacions de Bretanya