miniatura|Matrimoni de Sigebert I i Brunequilda també coneguda com a Bruniquilda, Brunegilda, o Brunilda; en llatí: Brunichildis, fou una princesa visigoda filla d'Atanagild i Gosuinda. Per matrimoni amb el rei merovingi Sigebert I d'Austràsia, i regent del seu fill, net i besnet. Va participar en els conflictes i guerres contra Nèustria causats per l'assassinat de la seva germana Galswinta (també coneguda com a Galsuinda o Galesvinta). Va ser regent a Austràsia i Borgonya.
Biografia Brunegilda tenia 11 anys quan el seu pare Atanagild (510-567) va ser elegit rei visigot d'Hispània. Era la petita de les dues filles del matrimoni real. La princesa Brunegilda va ser educada en la cort de Toledo, capital del regne visigot, que gaudia de cert prestigi en l'època, i professava la fe cristiana arriana.
Les difícils relacions polítiques entre francs i visigots havien millorat i al voltant de l'any 565 Sigebert I, rei d'Austràsia, va sol·licitar a Brunequilda en matrimoni. Sigebert I tenia 30 anys i ella 22.
Aquest matrimoni beneficiava els interessos d'ambdós regnes. Al visigot Atanagild el deslliurava dels problemes amb els francs i li permetia concentrar les seves lluites contra romans d'Orient i sueus; i al merovingi Sigebert I el reforçava en els conflictes amb els seus germans. Sigebert I era un dels quatre fills de Clotari I, entre els quals el regne havia estat dividit a la seva mort.
El 567 es va casar amb el rei Sigebert I d'Austràsia, net de Clodoveu I, que havia enviat una ambaixada a Toledo carregada de regals. Es va reunir amb ell a Metz. Després del seu matrimoni, es va convertir al catolicisme.Gregory of Tours, IV.27. El bisbe Gregori de Tours (539-594), cronista de l'època merovíngia, va escriure: «Era una jove de maneres elegants, de bonica figura, honesta i decent en els seus costums, de bon consell i agradable conversa». Amb la seva incorporació a la dinastia merovíngia va començar, per a l'ara reina d'Austràsia, una vida difícil, plena de conspiracions i amb un tràgic final.
La primera víctima A l'any següent es va celebrar el matrimoni de la germana de Brunequilda, Galswinta, amb el germà de Sigebert I, Khilperic I rei de Nèustria, aportant també ella un generós dot.
Khilperic ja estava casat amb Audovera, amb qui havia tingut quatre fills, però va aconseguir anul·lar el seu matrimoni per emmanillar Galswinta. Tanmateix, no va abandonar la seva amant Fredegunda. El matrimoni va fracassar ràpidament a causa de l'actitud de Khilperic I, que es va negar a abandonar la seva vida dissipada. Galswinta llavors va voler tornar a la cort visigoda, però aquell mateix any va morir el seu pare Atanagild, debilitant-se així la seva posició política, la qual cosa va resultar en el seu assassinat, atribuït a Fredegunda. Un temps més tard Khilperic I va contreure matrimoni amb Fredegunda.
Brunilda detestava tant Fredegund per la mort de la seva germana — aquest odi va ser tan ferotgement correspost— que les dues reines — persuadir els seus marits perquè anessin a la guerra.Gregory IV.47 Sigebert va persuadir el seu altre germà, el gran Guntram de Borgonya, perquè mediés en la disputa entre les reines. Va decidir que el dot de Galswinta de Bordeus, Llemotges, Cahors, Bearn i Bigorra s'havia de lliurar a Brunilda en restitució. Tanmateix, Chilperic no va renunciar fàcilment a les ciutats i Brunilda no va oblidar l'assassinat. El bisbe Germà de París va negociar una breu pau entre ells.
Entre 567 i 570, Brunhilda va donar a Sigebert tres fills: Ingund, Chlodosind i Childebert.
La pau va ser trencada per Chilperic, que va envair els dominis de Sigebert. Sigebert va derrotar Chilperic, que va fugir a Tournai. El poble de París va aclamar Sigebert com un conqueridor quan va arribar amb Brunilda i els seus fills. El bisbe Germain va escriure a Brunilda, demanant-li que persuadís el seu marit perquè restaurés la pau i perdonés el seu germà. Els cronistes de la seva vida diuen que ella ho va ignorar; certament Sigebert va disposar a assetjar Tournai. Fredegund va respondre a aquesta amenaça al seu marit contractant dos assassins, que van matar Sigebert a Vitry-en-Artois amb dagues enverinades (scramsaxi, segons Gregori). Brunilda va ser capturada i empresonada a Rouen.
Segon matrimoni Merovec, fill de Chilperic i la seva primera esposa Audovera, va anar a Rouen amb el pretext de visitar la seva mare. Mentre era allà, va decidir casar-se amb la vídua Brunilda i així reforçar les seves possibilitats de convertir-se en rei. La seva madrastra, Fredegund, estava decidida que només els seus fills succeïssin com a reis i va eliminar els fills del seu marit fets per altres dones. Merovec i Brunilda es van casar amb el bisbe de Rouen, Praetextatus. Tanmateix, com que Brunilda era la tieta de Merovec, el matrimoni era contrari al dret canònic.Gregory V.2
Chilperic aviat els va assetjar a l'església de Sant Martí a les muralles. Finalment va fer les paus amb ells, però es va endur Merovec amb ell a Soissons. En un intent d'anul·lar el matrimoni, Chilperic va fer tonsurar Merovec i el va enviar al monestir de Le Mans per convertir-se en sacerdot. Merovec va fugir al santuari de Sant Martí a Tours, que era l'església de Gregori (que, per tant, va ser testimoni presencial d'aquests esdeveniments),Gregory V.14 i més tard a la Xampanya. Finalment va tornar a Tours el 578 i quan el seu intent de poder va fracassar, va demanar al seu servent que el matés.Gregory V.18
Comença la guerra fratricida Les picabaralles entre Sigebert I i el seu germà Khilperic I van continuar, aquesta vegada atiades per ambdues reines consorts, Brunequilda i Fredegunda. El bisbe de París, Sant Germà, va intentar apaivagar el conflicte i va escriure una carta a Brunequilda sol·licitant-li la seva influència, sense aconseguir-ho.
El 575 Khilperic I va intentar recuperar les cinc ciutats per la força i en la lluita va morir el seu fill Teodobert, un fill que havia tingut amb Audovera. Sigebert I va començar l'ocupació de Nèustria; però en un acte d'audàcia i astúcia, Fredegunda va enviar dos sicaris, que el van assassinar just quan estava a punt d'obtenir una victòria completa. Gràcies a això Khilperic I va poder recuperar-se de la desesperada situació en la qual es trobava i fins i tot reclamar la possessió del regne d'Austràsia.
Brunequilda, ara vídua, es trobava amb els seus fills a París -capital del regne de Neustria- i van ser fets presoners per Khilperic I, però Brunequilda va aconseguir fer escapar al seu petit fill Khildebert II i va reclamar el tron d'Austràsia per a ell i la regència per a ella. La noblesa d'Austràsia va reconèixer els drets de l'hereu, però no la va acceptar com a regent, nomenant en aquest càrrec a Guntram de Borgonya.
Khilperic I va separar a Brunequilda de les seves filles i la va relegar a un convent a Rouen. En un acte insòlit, un altre fill de Khilperic I Audovera, Meroveu, que havia participat en la fugida del fill, es va presentar a Rouen i va contreure matrimoni amb Brunequilda. El príncep comptava 19 anys i ella 32 anys. La cerimònia va ser celebrada pel bisbe de Rouen, Pretextat. Aquest matrimoni li comportaria a Brunequilda l'acusació d'incest i lascívia.
Khilperic I va aconseguir anul·lar el matrimoni. Enfurismat amb Meroveu, li va prohibir l'ús d'armes i el va fer tonsurar i ordenar sacerdot per força -la qual cosa implicava la pèrdua del dret de successió al tron-, però el príncep va aconseguir escapar. Brunequilda va intentar per tots els mitjans procurar-li asil a Austràsia, però els nobles austrasians es van oposar agosaradament, argumentant que fer-ho atrauria les ires de Khilperic I. Després de moltes desventures, Meroveu, tenaçment perseguit pel seu propi pare i per Fredegunda, va morir el 577. Es va dir que es va fer matar per un dels seus homes davant del temor de morir en el suplici. El bisbe Pretextat va ser assassinat el 586. Ambdues morts es van atribuir a conspiracions de Fredegunda, que també va intentar assassinar Brunequilda després de l'anul·lació del matrimoni.
Primera regència Brunequilda va tornar a la cort d'Austràsia, però el rebuig dels nobles la va obligar a buscar refugi a la cort de Guntram de Borgonya, retornant un temps després per assumir la regència del seu fill.
Va començar llavors a actuar com a sobirana d'Austràsia, organitzant i millorant l'estructura del regne. Va reparar camins, va construir esglésies, abadies i castells, va reformar les finances i va reorganitzar l'exèrcit, però les despeses van afectar els interessos dels nobles i aquests li van mostrar la seva hostilitat. Brunequilda va reaccionar imposant l'autoritat de la corona. Per reafirmar aquesta autoritat, va sol·licitar a Guntram de Borgonya -que no tenia fills vius- l'adopció del seu fill Khildebert II, el que el rei de Borgonya va acceptar el 577.Gregory VI.1
El 579 va casar la seva filla Ingunda, de 13 anys, amb el príncep visigot Hermenegild, acabant aquest matrimoni en tragèdia en morir ambdós a conseqüència de les conspiracions i lluites entre arrians, catòlics i romans d'Orient a Hispània. La seva filla Clodosvinta va casar amb el rei Recared.
El seu fill Khildebert II va començar a regnar com a sobirà al voltant de 583, complerts els 13 anys.
El 579, va casar la seva filla Ingunda, que llavors només tenia tretze anys, amb el príncep visigot Hermenegild, aliant la seva casa a la del rei de la seva terra natal. Tanmateix, Hermenegild es va convertir al catolicisme i ell i la seva dona van morir en les guerres religioses posteriors que van esquinçar el regne visigot a Espanya.
La mà de ferro de la reina àvia El 584 va morir assassinat Khilperic I de Neustria. Es va atribuir aquest crim tant a Brunequilda com a Fredegunda. Aquesta última va assumir la regència de Nèustria pel seu fill nounat, Clotari II, i va atemptar novament contra la vida de Brunegilda.
El 586 va néixer Teodobert II i a l'any següent Teodoric II (Thierry en francès), ambdós fills de Khildebert II i nets de Brunequilda. La seva enemiga Fredegunda va atemptar novament contra la vida del rei, la reina regent i el primer net.
La reina regent no només tenia enemics en la cort de Nèustria. Alguns nobles d'Austràsia se li oposaven fermament. Els ducs Rauquing, Ursi i Bertafreu, que s'havien enfrontat a la reina anteriorment i havien conspirat per assassinar Khildeberto II, van ser executats per ordre de Brunequilda el 587.
Les relacions entre Guntram de Borgonya i Khildebert II es van deteriorar, iniciant-se una lluita que va acabar l'any 587 firmant ambdós el Tractat d'Andelot, en el qual, entre altres acords, es va establir l'herència recíproca dels regnes en cas de mort d'alguna de les parts.Gregory IX.20
També l'any 587, el rei visigot Recared I va establir una aliança amb el rei khildebert Ii i va sol·licitar a més en matrimoni a Clodosinda, germana del rei. Brunequilda va accedir sota la condició que el matrimoni hauria de ser acceptat -per raons polítiques- per Guntram, però el rei de Borgonya es va negar a fer-ho.
El 593 va morir Guntram i Khildebert II va pujar al tron de Borgonya. El jove rei va intentar una guerra contra el regne de Nèustria, però va fracassar. Brunequilda va participar personalment en les decisions polítiques que es van prendre.
El 596 va morir enverinat Khildebert II als 26 anys. Es va atribuir el crim a Fredegunda. Altres fonts esmenten però una conspiració de nobles d'Austràsia, i fins i tot es va sospitar de Brunequilda.
A la mort de Childebert, Brunilda va intentar governar Austràsia i Borgonya en nom dels seus nets Teodebert II i Teoderic II . Teodebert es va convertir en rei d'Austràsia, i Teoderic, en rei de Borgonya. Tot i que va atribuir la mort de Childebert a Fredegund, aquesta última va morir el 597 i el conflicte directe entre ella i Brunilda va acabar. La pau, però, eludiria els francs durant molts anys més, ja que el conflicte s'estenia entre els descendents de les dues reines.