Barthélemy Boganda (4 d'abril del 1910 - 29 de març del 1959) fou el líder polític nacionalista de l'actual República Central Africana Boganda fou actiu abans de la independència del seu país, durant el període en què la zona, part de l'Àfrica Equatorial Francesa era administrada per França sota el nom d'Ubangui-Chari. Fou el primer Primer Ministre del territori autònom de la República Central Africana.
Boganda va néixer en una família d'agricultors de subsistència i fou adoptat i educat per missioners catòlics. El 1938 fou ordenat com el primer sacerdot catòlic d'Ubangui-Chari. Durant la Segona Guerra Mundial, Boganda va servir en diverses missions i posteriorment fou persuadit pel bisbe de Bangui que entrés en política. El 1946, va esdevenir el primer Ubanguià elegit per l'Assemblea Nacional Francesa, en la que va mantenir una plataforma política contra el racisme i el règim colonial. Després va retornar a Ubangui-Chari per a formar les bases d'un moviment d'oposició al règim colonial francès. Aquest moviment va dur a la formació del Moviment per a l'Evolució Social de l'Àfrica Negra (MESAN) i va esdevenir popular entre els camperols i les classes treballadores. La reputació de Boganda fou fortament danyada quan va abandonar la fe catòlica i va esdevenir laic quan es va casar amb Michelle Jourdain. Tot i això, va continuar treballant per la igualtat i els drets cívics dels negres al territori a la dècada dels 50 del .
El 1958, després que la Quarta República Francesa va començar a considerar la independència de la majoria de les colònies africanes, Boganda es va trobar amb el Primer Ministre Charles de Gaulle per a discutir els termes de la independència d'Ubangui-Chari. De Gaulle va acceptar el que Boganda volia i l'1 de desembre Boganda va declarar l'establiment de la República Central Africana. Ell va esdevenir el primer Primer Ministre del territori autònom i provà d'esdevenir el primer President de la República Centreafricana independent. Però el 29 de març del 1959 fou assassinat en un misteriós accident aeri quan anava a Bangui. Experts van trobar una traça d'explosius a les restes de l'avió. Tot i que mai es va descobrir els responsables de l'accident, la gent va sospitar dels serveis secrets francesos i que la seva dona hi estava involucrada. Però poc després de la seva mort, el seu somni es va realitzar, quan la República Centreafricana va obtenir la independència formal de França.
Biografia Infantesa i joventut Boganda va néixer en el si d'una família de ramaders de subsistència a Bobangui, una important població M'Baka a Lobaye, localitzada als límits d'un bosc equatorial a 80 km al sud-oest de Bangui.Titley, p. 7. L'explotació comercial per part dels francesos de Centreàfrica havia assolit el seu apogeu a l'època del naixement de Boganda i, tot i que es va interrompre per la Primera Guerra Mundial, a la dècada dels anys vint els francesos la van reprendre. Els consorcis francesos utilitzaven el que era una forma d'esclavitud - la corvée -. Un dels principals consorcis era la Companyia forestal Sangha-Ubangui, involucrada en la recol·lecció de cautxú al districte de Lobaye.Titley, p. 6.
A finals dels anys 1920, la mare de Boganda fou colpejada fins a la mort per oficials de la companyia quan recollia cautxú a la selva.Chirot, p. 378. El seu oncle, pare de Jean-Bédel Bokassa que més tard es coronaria a si mateix Emperador de l'Imperi Centreafricà fou mort a cops a una comissaria policial per la seva suposada oposició a treballar. El pare de Boganda era un bruixot-doctor que havia practicat rituals caníbals.
Durant els seus anys d'infantesa, Boganda fou adoptat per missioners catòlics. Quan era un infant va estudiar a l'escola oberta a Mbaiki pel fundador de la ciutat, el lloctinent Mayer.Kalck (2005), p. 26. Des del desembre del 1921 al desembre del 1922 va passar dues hores diàries amb monsenyor Jean-Réné Calloch que el va ensenyar a llegir, mentre la resta del temps el dedicava al treball manual. Al desembre del 1924, es va batejar amb el nom de Bathélemy, en honor d'un dels dotze apòstols de Jesús que es creia que havia treballat com a missioner a Àfrica. El Pare Gabriel Herrau va enviar a Boganda a l'escola catòlica de Betou i posteriorment a l'escola de la Missió de Saint Paul, a Bangui, a on va completar els seus estudis primaris sota Mgr. Calloch, al que considerava el seu pare espiritual.Kalck (2005), p. 37. Els missioners el van encoratjar a estudiar estudis secundaris en petits seminaris a Brazzaville i Kisantu (portats per jesuïtes belgues) abans d'anar al seminari de Yaoundé, que era més important. El 17 de març del 1938 va ser ordenat i va esdevenir el primer sacerdot nadiu africà d'Ubangui-Chari. Va exercir el ministeri a Bangui, Grimari i Bangassou,Kalck (1971), p. 75. i el 1939 el bisbe el destinà a treballar en l'exèrcit francès. Va servir en diverses missions a la Segona Guerra Mundial.
Inicis a la política i matrimoni Després de la Segona Guerra Mundial, el bisbe de Bangui, el bisbe Grandin va demanar a Boganda que l'ajudés a complementar els seus treballs socials i humanitaris a través de l'acció política. Boganda es va decidir a participar en les eleccions de l'Assemblea Nacional francesa. El 10 de novembre del 1946 va esdevenir el primer Ubanguià electe en la mateixa després de guanyar als altres tres candidats que s'hi presentaren. Boganda va arribar a París vestit amb el seu uniforme clerical i es va presentar com el fill d'un caníbal polígam.Titley, p. 12. A partir del 1947 Boganda va emprendre una campanya contra el racisme i el règim colonial. Però aviat es va adonar dels límits de la seva influència a França (tot i que va servir al Parlament fins al 1958) i va decaure la seva activitat parlamentària,Primer com a membre del MRP (Moviment Popular Republicà) i després del 1950 com a independent. Només va parlar dues vegades: al 1947 contra els abusos del colonialisme i al 1950 sobre la manca de justícia social a l'Àfrica Equatorial Francesa. A partir del 1956, pràcticament va deixar d'assistir al Parlament: National Assembly of France biography. va retornar a Oubangui-Chari per a organitzar moviments de base de professors, camioners i petits productors en contra el colonialisme francès.Clark and Gardinier, p. 111.National Assembly of France biography; Kalck (2005), p. 179. El 28 de setembre del 1949, a Bangui, va fundar el Mouvement pour l'évolution sociale de l'Afrique noire (MESAN), un moviment polític i partit que buscava afirmar la humanitat negra i que ràpidament va dominar la política local. El seu credo polític es resumia en la frase en Sango "zones kWe zones", que traduït al català significa: "tot ésser humà és persona". Pretenia el tractament d'igualtat i els drets civils dels negres de la Unió Francesa més que la independència, almenys al principi de la seva vida política.<ref>Va dir que els objectius del MESAN eren "promoure l'evolució política, econòmica i social de l'Àfrica negra, per a trencar les barreres del tribalisme i el racisme, per a reemplaçar la noció degradant de la subordinació colonial per la més humana de la fraternitat i la cooperació" National Assambly of France biography. També va declarar que el MESAN "havia d'ajudar a desenvolupar i alliberar la raça negra a través d'una evolució pacífica i progressiba, a través dels esforços combinats dels negres d'arreu del món. Cada grup ètnic o administratiu, cada família, clan o tribu, cada districte, regió, divisió, província o departament, cada territori, cada federació hauria d'organitzar la seva pròpia branca, federació i comitè." Kalck (1971, p. 79)</ref> Va desmarginalitzar grans masses de gent -dones, joves, treballadors, cultivadors pobres- i les va col·locar al centre per a fer-los protagonistes en la construcció de la història del seu país.Clark and Gardinier, p. 122.
El moviment fou més popular entre els vilatans que entre els évolué de les ciutats, als que Boganda considerava servils i als que va anomenar amb el terme pejoratiu "Mboundjou-Voko " ("Negres blancs").Kalck (2005), p. 134. A més a més va crear lIntergroupe Liberal Oubanguien (ILO) el 1953,Olson, p. 122. l'objectiu del qual era que hi hagués un nombre igual de polítics blancs i negres a l'assemblea.Kalck (1971), p. 89. Les activitats del MESAN van fer enutjar l'administració francesa i les companyies de comerç de cotó, cafè, diamants i altres matèries primeres, que estaven en contra d'aquest auge del nacionalisme negre i odiaven particularment a Boganda, ja que el veien com un demagog revolucionari perillós i van decidir desfer-se'n.Titley, p. 13. També van establir sucursals locals de l'FPR per a contrarestar el MESAN i la presència de lAfrican Democratic Rally (RDA) a uns altres tres territoris de l'Àfrica Equatorial Francesa que van plantejar una amenaça per al MESAN, però el 1958, tot i que altres partits foren permesos, aquests havien estat reduïts a grups petits.Kalck (2005), p. 136. En moltes ocasions, el General Charles de Gaulle va expressar la seva simpatia per Oubangui-Chari, que havia ajudat l'exèrcit de la França Lliure de De Gaulle des de l'agost del 1940, i va refusar donar suport a les intrigues violentes de l'RPF contra Boganda i va acceptar les demandes de Boganda a favor de la independència.Kalck (2005), p. 83-84.
Boganda es va enamorar d'una jove francesa, Michelle Jourdain que treballava de secretària parlamentària. Es van casar el 13 de juny del 1950. Això feu que fos expulsat del sacerdoci i que perdés el suport de la jerarquia catòlica. El matrimoni va tenir dues filles i un fill. L'afer va causar un petit escàndol a París però va fer poc per disminuir-ne la popularitat entre el seu poble. A l'Assemblea Nacional, va continuar la batalla, sovint en va, contra els capítols repressius de l'administració francesa a Oubangui-Chari. Es posicionà en contra dels arrestos arbitraris, el cultiu de cotó obligatori, els baixos salaris i l'exclusió dels negres dels restaurants i els cinemes.
Augment de la popularitat i el camí vers l'autonomia El 29 de març del 1951, Boganda fou sentenciat a dos mesos de presóKalck (2005), p. 27. després de ser arrestat el 10 de gener per "posar la pau en perill" després que intervingués en una disputa en un mercat local (l'"Incident Bokanda" a Lobaye).Appiah and Gates, p. 277. La seva dona fou sentenciada a 15 dies de presó però tampoc els va complir. El 17 de juny, fou reelegit per l'Assemblea Nacional francesa amb el 48% dels vots, tot i els obstacles que va patir per part de l'administració i la dura oposició de les autoritats, colonialistes, missioners i dos candidats francesos importants que s'hi oposaren. En aquest moment va emergir com un heroi extraordinàriament popular i un líder messiànic nacionalista al seu país; el MESAN va esdevenir el partit majoritari a les eleccions de l'Assemblea Territorial del març del 1952. En aquest període, dividia el seu temps entre les seves plantacions de cafè, el seu treball per l'emancipació i les noves posicions polítiques. A l'abril del 1954 va esclatar a Berbérati un incident que va demostrar el talent de Boganda. Un agent d'obres blanc, que recentment havia manifestat una gran brutalitat cap als africans, va anunciar que el seu cuiner i la seva dona havien mort. Això va fer esclatar un motí i el governador va enviar paracaigudistes i vehicles blindats. Boganda va dubtar si aparèixer en una ciutat que no era un dels seus bastions, però ho va fer i va declarar davant els manifestants que la justícia seria igual per als blancs que per als negres, cosa que va calmar la gent i els va dispersar.Kalck (1971), p. 90. miniatura|Mapa dels proposats Estats Units de l'Àfrica Llatina: la República Centreafricana a més a més dels estats actuals d'Angola, Burundi, Camerun, el Txad, la República Democràtica del Congo, la República del Congo, Guinea Equatorial, Gabon i Ruanda.