és una actriu, model i cantant estatunidenca. Va debutar al món cinematogràfic amb Oedipus Wrecks, un curtmetratge dirigit per Woody Allen i pertanyent a l'antologia cinematogràfica Històries de Nova York (1989). A l'edat de dotze anys, va ser reconeguda per la seva interpretació de la vampiressa Claudia a Entrevista amb el vampir (1994), per la qual va ser nominada al Globus d'or a la millor actriu secundària. Aquell mateix any va aparèixer a la pel·lícula Little women, per la qual també va ser reconeguda.
Va assolir la fama internacional com a resultat de la seva participació en la saga de Spiderman, on va interpretar Mary Jane Watson, i fou nominada a guardons com el Premi MTV i el Premi Empire. Des de llavors, ha aparegut en pel·lícules com la comèdia romàntica Wimbledon (2004), el drama de ciència-ficció Eternal Sunshine of the Spotless Mind (2004) i la tragicomèdia de Cameron Crowe, Elizabethtown (2005). A més, va exercir el paper protagonista a la pel·lícula Marie Antoinette (2006), dirigida per Sofia Coppola, i va protagonitzar la comèdia How To Lose Friends & Alienate People (2008).
El 2001, l'actriu va fer el seu debut com a cantant al film Get Over It, en què hi va interpretar dues cançons. També va contribuir amb la melodia de jazz «After You've Gone» per als crèdits finals del film The Cat's Meow (2001). A començaments de 2008, Dunst va confirmar que es trobava sumida en una depressió i que era en un centre de tractament, tot i que el març va aconseguir tirar endavant i va reprendre la seva carrera artística. L'any 2011 obté el premi del Festival de Cannes a la millor interpretació femenina, el premi més important de la seva carrera per la seva actuació al film "Melancholia" del director danès Lars von Trier.
Biografia Va néixer a Point Pleasant, Nova Jersey, filla de Klaus i Inez Dunst. Té un germà menor, Christian, nascut el 1987. El seu pare va treballar com a executiu de serveis mèdics, mentre que la seva mare era artista i al seu torn propietària d'una galeria. Té ascendència alemanya per part del seu pare, i sueca per part de la seva mare.
Va viure a Nova Jersey fins als sis anys, on va anar a l'escola Ranney School abans de mudar-se amb la seva mare i germà a Los Angeles, Califòrnia el 1991. El 1995, la seva mare va demanar el divorci. L'any següent va començar a anar a l'escola de Notre Dame, una de secundària privada i catòlica de Los Angeles. Després de graduar-se a l'escola va continuar la seva carrera com a actriu, iniciada a l'edat de vuit anys. D'adolescent, va tenir dificultat per afrontar la seva creixent fama, i per un temps va culpar la seva mare per pressionar-la per actuar sent amb prou feines una nena. Tanmateix, després va expressar que la seva mare «...sempre va tenir les millors intencions [per a ella]». Quan se li va preguntar si es penedia de la manera com havia viscut la seva infantesa, va dir: «Bé, no és una manera natural de créixer, però és la manera com vaig créixer i mai no la canviaria. Tinc les meves coses per treballar […] no penso que qualsevol pot asseure a pensar i dir que 'La meva vida és més fotuda que la teva'. Tota persona té els seus problemes».
Carrera Primers treballs Va començar la seva carrera als tres anys com a model en anuncis de televisió, i va arribar a signar contractes amb Ford Models i Elit Model Management. Als vuit va fer el seu debut en el cinema amb un paper menor a Oedipus Wrecks, un curtmetratge dirigit per Woody Allen que es va estrenar com la tercera part de l'antologia New York Stories (Històries de Nova York) (1989). Poc després va interpretar un petit rol a The Bonfire of the Vanities (1990), com a la filla de Tom Hanks. El 1993, va interpretar Hedril a «Dark Page», el setè episodi de la setena temporada de Star Trek: The Next Generation (Star Trek: la nova generació).
Èxit La pel·lícula que va catapultar la seva carrera fou Entrevista amb el vampir el 1994, basada a la novel·la d'Anne Rice, on hi interpreta la nena vampiressa Claudia, una filla substituta dels personatges que van interpretar Tom Cruise i Brad Pitt. El film va rebre crítiques ambivalents en general, tot i que molts crítics van elogiar el paper de l'actriu. Roger Ebert va comentar que la interpretació de la vampiressa Claudia va ser un dels aspectes més «esborronadors» de la pel·lícula; a més, va remarcar la seva capacitat per transmetre la impressió de gran maduresa dins de la seva joventut. Todd Mccarthy, de la revista Variety, va apuntar que l'actuació estava «només bé» per als televidents. La pel·lícula conté una escena on va fer el seu primer petó, amb Brad Pitt, divuit anys més gran que ella. En una entrevista concedida a la revista Interview, va revelar, quan se li va preguntar sobre l'escena del petó amb Brad Pitt, que besar-lo la va fer sentir incòmoda: «Vaig pensar que era fastigós i que tenia 'polls'. [En aquell moment] jo tenia deu anys». El seu paper li va valer el premi MTV Movie a la «Millor interpretació revelació», el Saturn per «Millor jove actriu», i la seva primera nominació als Globus D'or.
miniatura|esquerra|upright|180px|Dunst durant el Festival de Cinema de Toronto de 2005.
Després va aparèixer a l'adaptació del drama Donetes (1994), on va interpretar n'Amy March i va treballar al costat de Winona Ryder i Claire Danes; la pel·lícula va rebre crítiques favorables. Janet Maslin, de The New York Times, va escriure que la pel·lícula era la millor adaptació de Little Women que s'havia fet fins llavors, i va fer ressaltar l'actuació de Dunst: «El contrast perfecte per donar rellevància a Jo en la trama ve a partir de l'escena estel·lar d'Amy. La seva vanitat i rutilants entremaliadures cobren molt més sentit en provenir d'una nena entremaliada d'onze anys, comparant-la amb l'actuació de la crescuda Joan Bennett el 1933. La senyoreta Dunst, que també és aterridorament perfecta com la bebè sangonera a Interview With the Vampire és una petita vampiressa amb un gran futur al davant».
El 1995, va actuar a la pel·lícula de fantasia Jumanji, basada en el llibre del mateix nom de Chris Van Allsburg. La història tracta sobre un joc de taula sobrenatural i sinistre que fa que els animals i els riscos de la selva apareguin en la realitat en llançar uns daus al tauler. A la pel·lícula va formar part d'un elenc integrat per actors com Robin Williams, Bonnie Hunt i David Alan Grier. Després de la seva estrena, la pel·lícula va recaptar un total de 100 milions de dòlars a nivell mundial. Aquell mateix any va ser nomenada com una de les 50 persones més belles del món per la revista People, tornant a aparèixer-hi a la llista de 2002. El 1996, va tenir un petit paper en la tercera temporada del drama mèdic de la NBC, ER, on feia el paper d'una petita prostituta, Charlie Chiemingo, que és assistida pel Dr. Doug Ross, personatge interpretat per George Clooney. El 1997, va gravar la veu de la petita Anastasia a la pel·lícula musical i animada del mateix nom. El 1997 va aparèixer també en la sàtira política La cortina de fum, al costat de Robert De Niro i Dustin Hoffman. L'any següent, va deixar la seva veu per al personatge de Kiki, una aprenent de bruixa de tretze anys que abandona el seu poble natal per viure un any sola, a la pel·lícula d'anime Kiki's Delivery Service (Majo no takkyūbin) (1998).
A manera d'anècdota, va tenir l'oportunitat d'assumir el rol d'Angela a la pel·lícula dramàtica de 1999 American Beauty (Bellesa americana), però va decidir rebutjar-lo perquè no volia aparèixer en les escenes sexuals i indecents de la pel·lícula, en la qual també s'havia de besar amb Kevin Spacey. Sobre això va explicar: «En el moment de llegir-lo [el diàleg], tenia quinze anys i crec que no era prou madura com per a entendre aquest tipus d'escriptura». Aquell mateix any va aparèixer al costat de Michelle Williams en la comèdia Dick, considerada com una paròdia dels esdeveniments ocorreguts en l'escàndol Watergate, el qual va conduir a la renúncia del President dels Estats Units Richard Nixon.
A la pel·lícula independent de Sofia Coppola The Virgin Suicides (Les verges suïcides) (1999), va interpretar el paper d'una adolescent problemàtica anomenada Lux Lisbon. El film es va exhibir com una presentació especial al Festival Internacional de Cinema de San Francisco de l'any 2000. Després de la seva estrena al festival, va obtenir bones crítiques en general; Peter Stack, crític de San Francisco Chronicle, va escriure en la seva ressenya del film que l'actriu «posa en equilibri la seva innocència i perversitat de manera encantadora».
El 2000, va caracteritzar Torrance Shipman, la capitana d'un equip d'animadores a Bring It On (Triomfs robats). La pel·lícula va generar comentaris negatius majoritàriament; un exemple d'això és Charles Taylor de Salon.com, qui va escriure que la pel·lícula havia fallat en proporcionar-li a Dunst un bon paper com si havia passat a Dick o a The Virgin Suicides. Tanmateix, Jessica Winter, del diari The Village Voice, va felicitar l'actriu, assenyalant que la seva actuació era «alegre, tal com el seu paper a Dick ». La cinta va recaptar un total de 68 milions de dòlars a nivell internacional.
A l'any següent, va protagonitzar la comèdia per a adolescents Get Over It (2001). Després va explicar que una de les raons per haver acceptat l'esmentat paper era que se li havia donat l'oportunitat de cantar. També el 2001, va representar l'actriu estatunidenca desapareguda Marion Davies a The Cat's Meow (2001). La pel·lícula, dirigida per Peter Bogdanovich, va ser descrita per Derek Elley de Variety, com a «alegre i elegant», recalcant que era la millor actuació que Dunst havia fet fins a la data: «Creïble -tant com una ingènua consentida com a amant de dos homes molt diferents- Dunst ofereix un personatge juganer amb una simpatia i caràcter encomiables». A la ressenya dEsquire, Tom Carson va catalogar la seva interpretació com a «formidable». Per la seva tasca va guanyar el premi de la categoria de Silver Ombú a la «Millor actriu» al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata de 2002.
Spider-Man i altres actuacions notables miniatura|Dunst al Comic-Con de San Diego de 2006.
A la pel·lícula del superheroi Spider-Man de 2002, la més reeixida de la seva carrera fins a la data, dirigida per Sam Raimi, va interpretar Mary Jane Watson, la millor amiga i interès romàntic del personatge principal, interpretat per Tobey Maguire. Owen Gleiberman dEntertainment Weekly va remarcar la seva habilitat en «afegir fins a la línia més petita divertida d'aquesta música presumida». A la ressenya de Los Angeles Times, el crític Kenneth Turan va notar que Dunst i Maguire van tenir una verdadera connexió a la pantalla, concloent que la seva relació embolica l'audiència a un nivell rarament vist a les pel·lícules. Spider-Man va ser un vertader èxit comercial i crític. La pel·lícula va recaptar 114 milions de dòlars durant el seu primer cap de setmana de projecció a Amèrica del Nord i va passar a guanyar 822 milions mundialment.
Després de l'èxit obtingut amb Spider-Man, va aparèixer al drama independent Levity (2003), on va tenir un paper de repartiment. Aquest mateix any va protagonitzar Mona Lisa Smile (El somriure de la Mona Lisa) (2003), formant part d'un repartiment que va incloure Julia Roberts, Maggie Gyllenhaal i Julia Stiles. El film va provocar generalment crítiques negatives; Manohla Dargis del diari Los Angeles Times la va descriure com a «petulant i reductiva». Després va aparèixer com a Mary Svevo a Eternal Sunshine of the Spotless Mind (Eterna resplendor d'una ment sense records) (2004), al costat de Jim Carrey, Kate Winslet i Tom Wilkinson. La pel·lícula va ser aclamada per la crítica; Entertainment Weekly va descriure la seva actuació secundària com a «enginyosa i intel·ligent». Després de la seva estrena, va recaptar 72 milions de dòlars a nivell mundial.