Joana de Penthièvre anomenada la Coixa, nascuda el 1319, morta el 10 de setembre de 1384, fou Duquessa de Bretanya, senyora de Mayenne,Des de 1331. Un segell de 1351, on és qualificada de duquessa de Bretagne i dama de Mayenne a la col·lecció Clairambault, a la Biblioteca Nacional de França, és descrit per Germain Demay, n° 1516. d'Avaugour, de l'Aigle i de Châtelaudren, comtessa de Penthièvre i de Goëllo, Vescomtessa de Llemotges; era filla de Guiu de Bretanya, comte de Penthièvre i vescomte de Llemotges, i de Joana, senyora d'Avaugour, i comtessa de Goëllo.

Biografia Matrimoni i descendència Es va casar el 4 de juny de 1337 amb Carles de Blois, nebot de Felip VI de França i va tenir: Joan I de Châtillon (1345 † 1404), comte de Penthièvre, vescomte de Llemotges. Guiu, enviat com a ostatge a Anglaterra, on va morir. Enric, mort el 1400. Maria (1345 † 1404), comtessa de Guisa, casada el 1360 amb Lluís I de Nàpols duc d'Anjou (1339 † 1384), comte del Maine, comte de Provençs i de Forcalquier. Margarida, casada el 1351 amb Carles de la Cerda († 1354), comte d'Angulema.

És en ocasió del seu matrimoni que el famós Bertrand du Guesclin es va donar a conèixer per primera vegada.

Aspirant al ducat de Bretanya Va fer valer per les armes els seus drets a la successió de Bretanya contra Joan II de Montfort, el seu oncle, espòs de Joana de Flandes, el que va donar lloc a la guerra de Successió Bretona. Esperonant al seu marit Carles de Blois, va refusar un compromís que hauria posat fi pacíficament a la guerra per un repartiment de Bretanya i que li hauria reservat la meitat nord. Per això Carles de Blois va atacar a Auray però hi va trobar la mort el 1364.

Després d'aquesta derrota, va haver de renunciar pel primer tractat de Guérande a la seva sobirania sobre Bretanya, tot conservant el titula ducal durant la seva vida.

El 9 dfe juliol de 1369 Joana va posar el vescomtat de Llemotges, que Du Guesclin havia alliberat del domini anglès, sota el control de Carles V de França, que li va retornar la investidura el mateix dia.,. Arch. Hist. 7, pàg. 331 i després li va confirmar el 13 de gener de 1380 per carta patent.;. AD64 E 632 alguns diuen que el va recuperar des de 1371, de fet no en va rebre llavors més que alguns terrenys a Llemotges, lloc de la Motte, en resposta a la submissió del castell de Llemotges a Carles V).

Fi de la seva vida El 1379, mentre que Joan V se n'havia hagut d'anar a l'exili a Anglaterra, va rebre malament la notícia que el rei de França Carles V hagués volgut annexar Bretanya amb menyspreu dels seus drets i dels dels seus fills. Va ser al primer rang dels bretons que van cridar Joan V del seu exili anglès, i després el van acollir al seu desembarcament.

Després de la mort de Carles V de França, va signar el 15 de gener de 1381 el Segon tractat de Guérande pel qual va obtenir una renda substancial i la possibilitat per als seus hereus de recuperar el ducat si Joan V no tingués descendència. El problema de successió estava finalment regulat.

Va ser inhumada al cor de l'església dels germans Menors de Guingamp.

Referències

Categoria:Vescomtes de França Categoria:Reis i ducs de Bretanya Categoria:Ducs de França Categoria:Comtes de Penthièvre Categoria:Senyors de França Categoria:Persones de les Costes d'Armor Categoria:Polítics bretons Categoria:Francesos de la reialesa o de la noblesa amb discapacitats Categoria:Polítics amb discapacitats Categoria:Morts a les Costes d'Armor