El castell de Tagamanent era una fortalesa situada sobre el turó del mateix nom, al municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), les restes del qual estan declarat bé cultural d'interès nacional.
Història Les primeres referències són del 945 i 947, quan s'esmenten terres i vinyes deixades a la catedral de Vic pels preveres Nectar i Dacó que es trobaven in comnitatu Ausona, in terminio de castro Tagamanent. Pertanyia a l'alt domini comtal, però fou cedit inicialment als vescomtes d'Osona, després cognominats de Cardona, com a dotació del feu vescomtal. Així, consta que el 990 el comte Borrell II, amb la seva esposa Eimeruda i el seu fill Ramon Borrell, varen vendre a Odesind i Ermetructa, emparentats amb la família vescomtal, un alou del terme del castell.
Els actes d'homenatge que els vescomtes feren als comtes de Barcelona s'iniciaren el 1009 i continuaren del 1039-1050 en endavant, i es feien en una sala o residència prop de la seva porta d'entrada. El 1231, Jaume I l'empenyorà a Ramon Folc V de Cardona, pel deute de 2.500 morabatins que els Cardona l'hi havien deixat, i el 1268, el rei en reclamà la potestat. Finalment, el 1269 en va recobrar el ple domini mitjançant el pagament de 15.000 sous al vescomte de Cardona.
El 1382, Pere el Cerimoniós va vendre el castell i el terme a Berenguer d'Hostalric, però sembla que al havia retornat a l'alt domini reial i al domini útil de la família Tagamanent, documentada des del 1082 i que al va entroncar amb els Motbui pel casament de la pubilla Isabel de Tagamanent i de Palou amb Joan de Montbui. A patir del 1536 passà a mans dels Rocabertí-Tagamament, que tenien la seva residència al casal de Vallfornès, on figura encara el seu escut d'armes.
miniatura|esquerra|Interior del castell (juny 2011) miniatura|esquerra|Detall del castell (juny 2011)
Des de la creació del comtat d'Osona a favor dels Cabrera el 1536, el terme fou unit a la sotsvegueria del Vallès. Durant la Guerra de Successió, va prendre partit a favor de Felip V, i el 1812, durant la Guerra del Francès, fou l'escenari de la victòria del guerriller Josep Manso sobre les tropes comandades pel guerriller Josep Lamarque. Des de llavors el castell va perdre tot protagonisme fins a arribar a la total desaparició física.
Descripció Probablement, el castell fou construït al mateix temos que l'església parroquial de Santa Maria de Tagamanent, ocupant la plataforma del turó. Posteriorment, l'ampliació a la part de tramuntana de l'església va reaprofitar com a fonaments una part del castell primitiu. Darrerament, en el decurs de la recerca arqueològica duta a terme a l’església de Santa Maria, s'hi han trobat un seguit de vestigis o fonamentacions de murs que podrien correspondre a l'antic castell.
A l'extrem nord del turó, s'endevina l'antiga cisterna del conjunt, excavada a la roca en tres dels seus costats i amb un mur de contenció en el costat restant. Al seu costat, hi ha les restes enterrades del que probablement és un dipòsit de filtre de les aigües pluvials.
Referències
Enllaços externs
Tagamanent Categoria:Monuments històrics del Vallès Oriental Categoria:Patrimoni monumental de Tagamanent Categoria:Edificis de Tagamanent