El North American P-51 “Mustang” («cavall salvatge americà»), va ser un dels darrers caces d'hèlix que van entrar en el conflicte de la Segona Guerra Mundial; era un avió molt ràpid (més de 700 km/h en vol horitzontal). Era un producte estatunidenc, sol·licitat per la RAF, i també el va fer servir la USAAF tot i axó no va triomfar fins que no va dur el motor anglès Rolls Royce Merlin.
Va tenir un destacat paper com a caça de llarg abast, ideal per poder acompanyar els bombarders aliats quan es desplaçaven en grans quantitats sobre territori ocupat per dur a terme les seves operacions de bombardeig, en el que el denominaven “the little friend” (el petit amic). També es pot dir que és un avió del qual s'ha fet una propaganda excel·lent.
Història Corria la primavera de 1940, i lAir Purchasing Commission, preocupat per reposar la gran pèrdua d'avions de caça, sobretot durant la batalla d'Anglaterra, va sol·licitar a diverses empreses americanes que els servissin l'avió del qual més disposava la RAF, és a dir el Curtiss P-40 “Hawk”. Però la North American Aviation va respondre que en lloc de fabricar un avió sota llicència, preferia oferir un avió més nou i millor que l'atrotinat Curtiss P-40 que mai havia satisfet completament les esperances angleses.Visió del P-51 segons avionesincreibles.blogspot.com Visitada el 21/01/2012.
Després de la intervenció de Dutch Kindelberger (pioner de l'aviació estatunidenca James H. Kindelberger) i Lee Antood, president i vicepresident de North American Aviation van convèncer el comissionat anglès, però aquest va posar la condició que l'avió hauria d'estar llest abans de 120 dies, que era el temps en què es creia que podrien estar llestes les instal·lacions per produir el nou avió. L'equip tècnic comandat per Edgar O. Schmued i Raymond Rice i l'equip de producció van aconseguir en 117 dies acabar el prototip del futur P-51 Mustang. Però el motor Allison V-1710 de 1.150 cv (el mateix motor que feien servir la majoria d'avions americans) no estava disponible fins passat 20 dies més.Delve 1999, Pàg. 11 Per fi, l'avió va estar llest, i va sortir de la fàbrica d'Inglewood (Califòrnia), el setembre de 1940, i rebent el nom de NA-73X. Va alçar el vol per primer cop el 26 d'octubre de 1940, pilotat per Vance Breese. marcant ja unes prestacions superiors a les esperades, valgui de referència que en aquest primer vol, ja es va assolir els 615 km/h.
miniatura|Vista lateral del XP-51, un dels primers “Mustang”, fotografiat en Wrigth Field el 16 d'octubre de 1941 De seguida el comissionat anglès va fer una comanda de 320 avions, en un contracte promulgat el 24 d'abril de 1940,Delve 1999, Pàg. 12 el primer dels quals va sortir de la fàbrica el 25 d'abril de 1941. Però el govern dels Estats Units es va reservar el dret de provar dos aparells, que van ser el quart i el dècim prototips, que van entusiasmar al govern que per la seva banda va fer una comanda de 150 aparells.
El canvi de motor miniatura|Aspecte del P-51B. Aquest aparell va ser abatut el 28 d'octubre del 1944 Quan el “Mustang” va ser provat en el Regne Unit, de seguida es va veure que a baixa cota (Per sota dels 4.500 m) era un avió extraordinari, mentre que per sobre amb prou feines era millor que el Curtiss P-40, per la qual cosa va ser assignat com a avió d'atac a terra. La seva sort va canviar el 1942, quan el va provar el pilot de proves de la Rolls Royce, Ron Harker, que de seguida va aconsellar, per escrit, que es muntés un motor Rolls Royce Merlin V-1650 de 1.450 cv, pel que es va concedir llicència de construcció en els Estats Units en la companyia Packard Motor Car Company, amb el nom de Packard V-1650-7. Però la companyia North American Aviation ja havia desenvolupat un nou tipus, el P-51B, en que ja estava previst muntar el nou motor. Amb aquesta nova motorització, si que va demostrar tot el seu potencial, de fet el XP-51B que va volar per primer cop el 30 de novembre de 1942, molt millorat respecte al seu predecessor va marcar una velocitat màxima de 710 km/h a 9.000 m.
L'any 1944, va sortir la versió P-51D, que va ser una de les més fabricades amb unes 8000 unitats, seguida per la versió P-51K. També mereix menció a banda la versió de doble cos coneguda com a P-82 o Twin Mustang.
Detalls constructius 321px|esquerra|miniatura|Evolució del perfil del P-51 “Mustang” El P-51 era un avió gran per la quantitat de combustible que podia encabir, el que el permetia abastar distàncies molt llargues, molt més que qualsevol avió de la seva època. També era un avió de construcció totalment metàl·lica, i amb uns nous perfils dissenyats en túnels de vent amb la missió de disminuir al màxim la fricció aerodinàmica i maximitzar el rendiment.
El fuselatge, molt aerodinàmic, es componia de 3 parts, i era de construcció semi monocasc La primera part abastava el compartiment del motor i els seus capós Aquesta secció acaba en una planxa d'acer inoxidable que constitueix l'element para focs, i a la seva part de blindatge pel pilot. La segona part constitueix la cabina de pilotatge, que a la part del darrere porta una altra xapa de blindatge. Aquesta secció està composta de quatre llarguers, que connecten els dos finals, incorpora també, les bateries, un dipòsit central, els dipòsits d'aire i els radiadors de refrigeració. La tercera formada també per 4 llarguers, incorpora el carenat de refrigeració, el compartiment de la roda del tren d'aterratge, i el conjunt de timons de cua. Totes les seccions estaven unides per cargols.
Les ales, de perfil laminat i planta trapezoidal estaven construïdes per 21 costelles, cada semi-ala, unides entre si també per cargols, la part superior de la unió, formava el terra de la cabina i estaven unides al fuselatge, també per cargols. El diedre era de 5º, i el seu perfil, va ser molt estudiat pel National Advisory Committe for Aeronautics (NACA), que va determinar el perfil laminar idoni, a més les superfícies de control (flaps, alerons i frens aerodinàmics) eren totalment metàl·lics amb elements de reglatge i totalment compensats de manera aerodinàmica. També val a dir que eren quasi totes de maniobra hidràulica.
Igualment tot el concernent al conjunt de cua (les superfícies de control) eren completament metàl·liques amb les mateixes característiques de les ales. Aquesta part també incloïa la roda posterior del tren d'aterratge, que era retractil igual com la resta. Un element a destacar en la secció de cua, és el tub de refrigeració que té una missió específica que s'explicara més endavant.
Quant al tren d'aterratge, en si mateix, era un tren tricicle endarrerit en què les dues rodes davanteres tenien una gran via (Amplada) i eren d'un diàmetre de 0.685 m mentre que la posterior tenia 0.312 m tot ell retractil i amb suspensió hidropneumàtica, molt robust, com tot l'avió.
I per fi arribem a la motorització, encarregada al Packard V-1650-7, que era el Rolls Royce Merlin 66 fabricat en els Estats Units, de 12 cilindres en V i de 27 litres de cilindrada, també amb refrigeració líquida i doble compressor de dues velocitats que donava una potència de 1.580 CV a 7.200 m. Axó anava connectat, per mitjà del reductor incorporat al motor a una hèlix de 4 pales Hamilton de velocitat constant de 3,4 m de diàmetre.
Quant als dipòsits de combustible, que estaven situats de la següent manera, dos en les ales amb un total de 681 litres més el central de darrere de la cabina amb 246 litres. A més podia portar sota les ales dipòsits desestimables de 284 o 416 litres. Axó vol dir que amb un total de 1.760 litres, podia recórrer fins a 5.000 km, abastant tot el sol alemany.
Altres detalls a destacar són l'àmplia cabina del pilot que sobretot en el model P-51D era del model “llàgrima” amb parabrisa blindat, el que proveïa d'una gran visió pel pilot. I un altre detall molt curiós era el sistema de refredament que aprofitava el que en anglès es coneix com l'efecte Meredith que es basa a aprofitar els gasos calents resultants de la refrigeració per crear impuls.[ Pàgina dedicada al P-51 Mustang, a on explica el efecte Meredith. manualsontheweb.com. Visitada el 23/01/2011.
Característiques tècniques miniatura|369px|Vistes del P-51D Mustang Del model P-51D “Mustang” dades obtingudes dels llibres The Great Book of Fighters (El gran llibre dels caces),Green and Swanborough 2001 i Quest for Performance (A la recerca de les prestacions).Loftin 2006. Mides exteriorslongitud total = 9,83 mAmplada total = 11,28 mAlçaria = 4,08 m (des de la punta superior del hèlix, amb les rodes a terra)Superfície alar = 21,83 m²Pes vuit = 3.465 kgPes màxim al envol = 5.490 kg PrestacionsMotor = Packard V-1650-7Característiques = sobrealimentat, refrigeració líquida, 12 cilindres en VPotència = 1.695 CV a 3.000 RPMVelocitat màxima = 379,6 kn (knots), 703 km/h a 7.600 mVelocitat de creuer = 443 km/hAutonomia màxima = 2.755 kmSostre = 12.800 mVelocitat d'ascens = 16,3 m/sCarga alar = 192 kg/m²Relació potència/pes = 300 W/kg Armament i equipament 6 Metralladores Browning MG53-2 de 12,7 m/m amb un total de 1.880 cartutxos. 2 Punts sota les ales per dur: 2 Bombes de 950 Kg o dipòsits desestimables o Llançadors de 6 0 10 coets T-64 de 127 m/m.
Variants XP-51 o NA-73X
Dos prototips. El primer vol el 26 d'octubre de 1940. P-51 (NA-91)
150 aparells presèrie, equipats amb 4 canons de 20 m/m en un principi. Motor Allison V-1710-V3R de 1.150 CV F-6A (NA-91)
55 aparells del model P-51 transformats en avions fotogràfics. 'A-36AUna història del P-51 “Mustang”. mustangsmustangs.com Visitada el 26/01/2012. Mustang 1A (NA-97)
93 aparells transformats com avions d'atac a terra i bombarders. P-51A (NA 99)
310 aparells equipats amb 4 metralladores de 12,7 m/m, i preparats com bombarders. Motor Allison V-1710-81 de 1.200 CV
XP-51B
dos aparells de proves, coneguts també com XP-78. El primer d'ells va volar per primer cop el 30de novembre de 1942. Motor Packard V-1650 de 1.280 CV P-51B-NA
1.988 aparells fabricats en la planta d'Inglewood. P-51C-NT
1.750 aparells fabricats en la planta de Dallas. P-51D-NA (NA 109)
6.502 aparells. Amb motor Packard V-1650-7 de 1.695 CV. És el més conegut amb la seva cabina en forma de llàgrima. P-51D-NT
1.454 aparells. Ja amb l'armament de 6 metralladores de 12,7 m/m. TP-51-NT
10 aparells d'entrenament de dues places. XP-51F
3 aparells experimentals. Segons alguna pàgina aparells lleugers. XP-51G
2 P-51F modificats amb diferent motor. Segons alguna pàgina aparells lleugers. P-51H-NA
555 aparells de producció. XP-51J
2 P-51F modificats. P-51K-NT
1.337 aparells millorats del model P-51D. Segons alguna pàgina aparells lleugers. P-51L-NA
1 model del P-51H amb nou motor. P-51M-NT
1 model del P-51H millorat amb nou motor. P-82 / Twin Mustang
270 aparells. Model resultant d'unir dos fuselatges de P-51H per les ales i els timons de profunditat. Amb un total de 9 variants. Aparegut el 1947, i utilitzat com a caça nocturn.Petita explicació del P-82. nationalmuseum.af.mil Visitada el 27/01/2012.
Hi ha altres variants, que no són tals, ja que són modificacions pròpies d'altres cases sobre models ja existents, per exemple Chevalier, que va fer un prototip amb motor turbohèlix de 2.235 CV.Història en castellà del P-51 segons panzertrupp.en.org Visitada el 27/01/2012.
Teatre d'operacions El teatre d'operacions va ser molt variat, i aquí només es farà una breu ullada.
Europa miniatura|El Mustang de lAs polonès (amb 18 victòries) Stanislaw Skalki a Coolham (comtat de Sussex) el juny de 1944. El veritable enlairament del P-51 en Europa va ser quan el van destinar, quan ja va estar preparat, a partir de finals de 1943 per fer l'escorta dels B-17 en les seves missions de bombardeig en territori alemany. Aquests avions havien anat a bombardejar sense cobertura, i eren fàcil presa pels avions de caça de la Luftwaffe, ja que es quedaven sols a poc de passar el canal.