miniatura|Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume. Durant tota l'edat mitjana va ser molt concorregut, després va ser lleugerament oblidat i en l'època actual ha tornat a prendre un gran auge. No hi existeix un únic recorregut, sinó que hi ha moltes rutes d'accés al camí més conegut que és l'anomenat Camí francès de Sant Jaume.
Inicis històrics del Camí miniatura|Rutes del camí de Sant Jaume per Europa El culte a sant Jaume a la Hispània romana era desconegut, fins que vers l'any 814 es trobaren les relíquies de l'apòstol i, a partir de llavors, Compostel·la es convertí progressivament en un centre de pelegrinatge i rebrà el seu impuls definitiu durant la primera meitat del , ajudat en part pel Còdex Calixtí.
Descobriment del sepulcre Vuit segles després de la mort de l'Apòstol, l'any 813, sent rei d'Astúries Alfons II el Cast i emperador d'Occident, Carlemany, un ermità anomenat Pelagi o Pelai, va veure una estrella posada en el bosc de Libredón. de comunicar-li al bisbe Teodomir, bisbe d'Iria Flavia, van descobrir al centre del bosc una antiga capella amb les restes del sant.
Alfons II va viatjar immediatament amb la seva cort al lloc on van trobar l'església, i així es convertí en el primer pelegrí de la Història. Va manar edificar una petita església, que amb els anys es transformà amb la seu barroca actual de la Catedral de Santiago de Compostel·la.
A la fi del es difon al nord-oest de la península Ibèrica la llegenda que Sant Jaume el Major havia estat enterrat en aquestes terres, després d'evangelitzar-les. Començà a rendir-se-li culte en un lloc proper a la ciutat episcopal d'Iria Flavia, avui Padrón, on hi ha un cementiri d'època romana. Molt aviat, la notícia s'estengué per tota l'Europa cristiana i els primers pelegrins comencen a arribar a Compostel·la, al lloc del sepulcre denominat Campus Stellae. El descobriment del sepulcre coincideix amb l'arribada al regne d'Astúries dels mossàrabs fugits de les zones dominades pels musulmans, buscant poder practicar les seves creences religioses.
El nombre de pelegrins augmentà extraordinàriament a partir del , quan la població europea assoleix sortir de l'aïllament d'èpoques anteriors i inicia una sèrie de contactes i intercanvis que, en el camp religiós, duran a fer de la peregrinació la forma més difosa de devoció. Roma, Jerusalem i Santiago de Compostel·la seran les destinacions més importants. Els croats i les ciutats marítimes italianes obren la ruta de Jerusalem i els monarques de Navarra, Aragó, Castella i Lleó faciliten el viatge a Santiago mitjançant la construcció de ponts, reparació de camins i edificació d'hospitals. El recorregut que es feia per arribar-hi es podia fer des de tot arreu, però principalment començava des de França i recorria l'actual costa cantàbrica fins a la catedral. En el camí es va començar a edificar per la comoditat dels peregrins que feien el viatge i es van construir hostals, hospitals, mercats, etc.
Anys més tard, el caràcter apostòlic de la seva església i les riqueses acumulades gràcies als pelegrins, permetran a un bisbe emprenedor, Diego Gelmírez, convertir la seva seu en un arquebisbat.
El Camí modern miniatura|Pal indicatiu del camí català a l'Alt Urgell. Després de les edats mitjana i moderna, el Camí va perdent importància. Per a l'Any Sant Compostel·là de 1993, el govern autònom gallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs turístic, no només per al pelegrí religiós i va llançar la campanya Xacobeo 93, restaurant la ruta i les infraestructures per a pelegrins. Va assolir la col·laboració de les comunitats per les quals travessa el Camí. Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall és una destinació popular que reuneix el religiós, espiritual, esportiu, cultural, econòmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a través dels segles. El camí es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i altres senyals. L'actual Camí de Santiago és el sender de Gran Recorregut 65, amb les seves variants.
El 1993 fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, i el 2004 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia com a lloc de peregrinació i de trobada entre persones i pobles que, a través dels segles, s'ha convertit en símbol de fraternitat i vertebrador d'una consciència europea.
Avui dia el Camí de Sant Jaume es troba en un dels seus moments d'esplendor amb una visita de més de 300.000 pelegrins a l'any vinguts de tots els racons de món.
Camins des de França Camí francès El camí francès sempre va ser la ruta de pelegrinatge de l'Europa medieval. Els pelegrins moguts per la fe caminaven fins a la tomba de l'apòstol. Va ser el més important de tots els camins.
Via de Baiona La via de Baiona és un itinerari jacobeu que connecta la ciutat francesa de Baiona amb el camí francès a través de la província de Burgos.
Camí de Baztán El camí de Baztán uneix Baiona amb Pamplona a través de la vall de Baztan i desemboca després en el camí francès.
Camins des de Portugal Camí portuguès El camí portuguès és el conjunt de rutes jacobees que entren a Galícia des de Portugal o des de l’espai fronterer galaicoportuguès. A partir del van començar a arribar els pelegrins, entre ells molts representants de la noblesa portuguesa que ajudaren a reforçar la importància d'aquest camí. El camí portuguès es caracteritza per no transcórrer per territoris molt abruptes, i per això és una bona ruta per a gaudir de paisatges, boscos i ponts medievals. Comença a Tui.
Camí portuguès de la costa Des de Porto, passa per Viana do Castelo i Caminha i continua per A Guardia, Baiona i Vigo, on s'uneix al Camí Central.
Camí portuguès central Surt de Lisboa, passa per Coimbra, Porto, Tui, Pontevedra i Padrón per entrar a Santiago.
Camí Portuguès de Braga - Ponte de Lima Aquesta variant del camí portuguès correspon a l’itinerari Porto-Braga-Ponte de Lima, que incorpora el pas per Braga abans de continuar cap al nord.
Camins des de Catalunya Camí català de Sant Jaume Una de les rutes de pelegrinatge que formen part del camí de Sant Jaume, en el seu pas per terres catalanes. En realitat, no es tracta d'un únic camí, sinó de diverses variants que conflueixen entre sí, en direcció a les terres aragoneses, passant per Montserrat, i separant-se a partir de Tàrrega en direcció a Lleida, Alcarràs i Saragossa, enllaçant amb el Camí francès de Sant Jaume a través de Logronyo, o en direcció a Alfarràs, Jaca, i el Monestir de Sant Joan de la Penya enllaçant amb la variant del Camí aragonès. Té orígens al Port de la Selva, el Coll de Panissars, Barcelona, Tarragona i Tortosa.
Camí de l'Ebre La ruta comença al Muntell de les Verges (Deltebre) i remunta l'Ebre per Casp, Saragossa, Tudela i Calahorra, i s'uneix al Camí Francès a Logronyo.
Camí català per Sant Joan de la Penya Aquesta variant del camí català surt de Montserrat i travessa l’Aragó pirinenc fins a Sant Joan de la Penya i Santa Cilia de Jaca.
Camins des del País Valencià Camí valencià El Camí valencià o de l'orient de la Península Ibèrica de Sant Jaume és el que surt de València. Tot i que hi ha quatre variacions, la més comuna és la que conflueix amb la Ruta de la Plata a Zamora. És un dels traçats més llargs que hi ha a la Península. El 2015 es va crear una nova ruta variant aquesta, de manera que se surt de la Catedral de València i es passa per Mislata i Quart de Poblet per anar fins a Conca i Castella i Lleó. Camí del sud-est El camí del sud-est és una ruta jacobea que surt d’Alacant i avança per l’interior peninsular fins a Benavente, on enllaça amb la Via de la Plata.
Camí de Castelló - Baix Aragó El camí de Castelló - Baix Aragó és un itinerari jacobeu que surt de Castelló i travessa les terres del Baix Aragó com a via d’entrada als camins de l’interior.
Camí de Sagunt El camí de Sagunt uneix Sagunt amb Burgos per València, Terol, Saragossa i Sòria, i enllaça primer amb el camí castellà-aragonès i després amb la ruta de la Llana abans d’arribar al camí francès.
Camí del sud-est - Benidorm La variant del sud-est des de Benidorm és el ramal jacobeu que parteix de Benidorm i conflueix amb el traçat principal del camí del sud-est a la costa alacantina.
Camí de la Llana de València - Requena Antic traçat comercial, parteix de València -Requena, amb continuació cap a Monteagudo de las Salinas per enllaçar amb el Camino de la Lana. Cal no confondre aquest camí amb el Camino de la Lana que arrenca a Alacant. Ruta de la Llana La ruta de la Llana és una llarga via jacobea que comparteix l’inici amb el camí del sud-est des d’Alacant i travessa l’interior fins a Burgos, on s’uneix al camí francès.
Camins des de Galícia Camí anglès El camí anglès va nàixer gràcies a la posició de Ferrol i la Corunya com a ports importants d'entrada per als vaixells de mercaderies. Els anglesos aprofitaren aquesta ruta creada per al comerç per a establir la ruta xacobea.
Camí a Fisterra i Muxía Molts historiadors consideren Fisterra com la destinació final dels pelegrins pagans abans de la cristianització. 88 quilòmetres separen Santiago de Compostel·la de Fisterra. S'hi pot gaudir de costes escarpades i vegetació abundant.
Camins des del País Basc Camí del Nord El camí del nord recorre tota la costa del cantàbric per a acabar la ruta xacobea a Santiago de Compostel·la. Es tracta d'un dels camins amb més història junt amb el camí primitiu. Solia ser la via més utilitzada pels reis de tot Europa per a arribar a Santiago. Aquesta ruta és menys transitada en l'actualitat i permet gaudir de bonics paisatges entre el mar i la muntanya. També és reconegut per una gran gastronomia.
Camí vell de Sant Jaume El camí vell de Sant Jaume, camí de la muntanya o Camí Oblidat, va ser la ruta més important fins al segle XII. Surt de Bilbao, passa per la vall de Mena, Espinosa de los Monteros, Palència, Cervera de Pisuerga, Guardo, Lleó, Taranilla, La Robla, Congosto i Vilafranca del Bierzo, on seguia amb l'actual camí francès.
Camí basc de l'interior Entre els segles i va ser la més important, perquè era una ruta més segura que el camí de Sant Jaume francès, sovint atacat pels víkings. També se l'anomena Ruta Basca o de Baiona. També rep el nom de Camí del túnel de Sant Adrià.
Camí del Valle de Mena El camí del Valle de Mena, o camí de les Merindades, parteix de Bilbao, travessa el Valle de Mena i la serralada Cantàbrica oriental i enllaça amb el camí francès a Burgos.
Camins des de Cantàbria Ruta Vadiniense Aquest camí enllaça el Camí del Nord amb el Francès a través dels Pics d'Europa. La ruta comença habitualment a San Vicente de la Barquera enllaçant amb el camí de Sant Jaume francès a Mansilla de las Mulas. Aquest trajecte permet visitar la catedral de Santiago i el monestir de Santo Toribio de Liébana, dos destacats centres de peregrinació cristiana. També rep el nom de camí de Sant Jaume pels Picos de Europa. Calçada de los Blendios La calçada de los Blendios, o camí de Besaya, s’inicia a la badia de Santander i aprofita una antiga via romana fins a unir-se amb el camí francès a Carrión de los Condes.
Camins des d'Astúries Camí primitiu El camí primitiu va ser usat per Alfons II, rei de Galícia, per a presenciar el descobriment de la tomba de l'apòstol Santiago l'any 813. Aquest recorregut es caracteritza pel fet que té pocs trams d'asfalt, recorre ciutats monumentals com Oviedo, Lugo i la mateixa Santiago de Compostel·la. Però també és un dels més durs perquè té pujades i trams que es poden complicar en èpoques de pluja, ja que es converteixen en tolls replets de fang.