Edmund Henry Hynman Allenby GCB GCMG GCVO (Brackenhurst, Nottinghamshire, 23 d'abril del 1861 – Londres, 14 de maig del 1936) fou el primer Vescomte Allenby i Mariscal de camp britànic i administrador, més famós pel seu paper durant el Primera Guerra Mundial, en el qual va dirigir la Força Expedicionària Egípcia en la conquesta de Palestina i Síria el 1917 i 1918.
Allenby, anomenat el "Brau Sagnant", fou descrit per Archibald Wavell, un mariscal de camp britànic durant la Segona Guerra Mundial que havia servit sota Allenby, com un home intel·ligent, preocupat i un consumat soldat professional. T. E. Lawrence ("Lawrence d'Arabia"), els esforços del qual amb la rebel·lió Àrab van rebre el suport d'Allenby, pensava de manera similar: "(Era) físicament gran i segur, i moralment tan gran que la comprensió de la nostre petitesa li arribava a poc a poc".Mediashift Allenby fou (discutidament) un dels comandants britànics més reeixits de la guerra, utilitzant estratègies que va desenvolupar a partir de les seves experiències les Guerres Bòer i al Front Occidental per a les seves campanyes palestines de 1917–1918. La seva direcció de la Batalla de Megiddo (1918) en particular, amb el seu ús brillant d'avions, infanteria, i cavalleria mòbil, és considerada per molts com precursores de la tàctica de Blitzkrieg tan àmpliament emprada per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.
Joventut i servei actiu Allenby es va educar al Haileybury College. No tenia cap gran desig de ser un soldat, i intentava ingressar al Servei Civil Indi, però va suspendre l'examen d'entrada dues vegades. El 1880 va fer l'examen per al Col·legi Militar Reial de Sandhurst i va quedar cinquè entre 110 aspirants. Després de deu mesos a Sandhurst, en va passar dotze fora i fou assignat al 6è de dragons el 1881.
El 1882, va anar amb el seu regiment a Sud-àfrica, i va servir a Protectorat de Betxuanalàndia de 1884-1885 amb deures de patrulla, i llavors a Zululàndia el 1888. El 1889, com a capità, se'l va nomenar ajudant del regiment, responsable de l'assistència, disciplina i rutina de la unitat i aviat guanyava una reputació d'estricte. Retornà a la Gran Bretanya el 1890 amb la seva unitat, que fou enviada a Brighton, i durant aquest temps el regiment es limitava a formació i altres obligacions rutinàries. El 1893, el temps d'Allenby com ajudant van arribar al final, i el 1894 feia - i fracassava - l'examen d'entrada al Col·legi d'Estat Major de Camberley. No es va rendir i va fer l'examen una altra vegada el següent any en vint-i-unè lloc, sent l'únic membre de la cavalleria per ingressar a l'estat major en competència i el primer oficial del seu regiment que ho va aconseguir. El mateix dia, el capità Douglas Haig (després primer earl Haig) del 7è d'hússars també ingressava al Col·legi d'Estat Major, per bé que no fent un examen, i així començava una rivalitat entre els dos que va durar fins a la Primera Guerra Mundial. Diferents de caràcter, Haig i Allenby van treballar durament al Col·legi d'Estat Major, encara que l'últim era més popular entre els oficials, fins i tot sent nomenat Mestre dels Dragònides. Mentre que Haig estava interessat en poques coses fora d'afers militars, Allenby ja havia desenvolupat una passió per la poesia, ornitologia, viatges i botànica. La lectura d'avaluació diu:
"Aquest oficial té suficientment bones habilitats i sentit comú molt pràctic. En tot el seu treball el sentit pràctic del tema apareix sempre i és mantingut a la vista; i mentre el tema o situació caigui dins del seu coneixement, el tracta ràpidament i minuciosament. En matèries en què no és tan expert no és gaire bo parlant i no entra en els detalls. Té energia, bon judici i decisió ràpida, i és un pensador segur i un escriptor. És actiu i un bon soldat, i té el poder d'influència que exerceix en altres i els fa fer una nona feina"
Abans de deixar el Col·legi d'Estat Major el 19897 fou ascendit a Comandant Major i es va casar amb Miss Mabel Chapman, la filla d'un terratinent de Wiltshire. El 1898, Allenby es va incorporar a la 3a Brigada de Cavalleria, llavors servint a Irlanda com el Comandant de Brigada.
Guerra Bòer En esclatar la Segona Guerra Bòer, Allenby va retornar al seu regiment i els soldats foren embarcats a Queenstown abans de desembarcar a Ciutat del Cap, Sud-àfrica l'11 de desembre 1899, durant la 'Setmana Negra' en què l'exèrcit britànic patia derrotes a les batalles de Colenso, Magersfontein i Stormberg. Allenby fou nomenat segon en comandaments dels "Inniskillings" i enviat a Naauwpoort Junction per unir-se a la divisió de cavalleria del major general John French (després 1r Earl d'Ypres). Defensant la frontera del nord del Cap, la divisió de French emprava la tàctica de fustigar i amenaçar els flancs i el darrere del Bòers mentre no comprometia la seva força en operacions a gran escala. Durant aquest temps Allenby va guanyar reputació per ser un comandant atrevit, a qui es va donar el comandament d'un esquadró de cavalleria, un paper que esqueia a Allenby més que el de segon al capdavant del regiment. En una demostració prop de Colesberg el 14 de gener de 1900, Allenby manava dos esquadrons, dues companyies d'infanteria muntada i una secció d'artilleria amb les que va penetrar les línies bòeres, bombardejant un pont i evitant un intent de l'enemic de tallar el pas de la seva força. No havent patit cap víctima, el contingent d'Allenby retornà havent fet uns quants presoners. El febrer de 1900, la Divisió de cavalleria executava una maniobra embolicadora pel flanc al riu Modder, en la qual l'esquadró d'Allenby va participar. Això va conduir a l'alliberament de Kimberley que havia estat assetjat pel bòers des del principi de la guerra. A Kimberley Allenby va continuar la seva amistat amb Cecil Rhodes, que el va convidar a dinar i va enviar alguns subministraments al seu esquadró. Més tard en el mateix mes, l'esquadró d'Allenby va participar en l'encerclament i captura de la força de Piet Cronje a l'est de Kimberley a Paardeberg. El març de 1900, l'esquadró d'Allenby va fer la càrrega final a Bloemfontein i va aconseguir agafar un cert nombre de "kopjes" al sud de la ciutat. Un mes més tard, el comandant dels Inniskillings va tornar ferit a casa i Allenby va agafar el comandament provisional del regiment, durant el qual principalment va fer missions de comboi. Johannesburg fou ocupada el 31 de maig, i el juny, durant l'avanç cap a Pretòria, Allenby va enfrontar a una partida de bòers a Kalkheuvel Pass després que la divisió de cavalleria va caure en una emboscada. Després de la captura de Pretòria, i durant l'abanç del Mariscal de camp Frederick Roberts, primer Earl Roberts, cap a l'est, els Inniskillings foren actius al voltant de la ciutat de Middelburg la qual van conservar durant més de tres setmanes contra un enemic actiu. Posteriorment, Allenby portava als Inniskillings a l'avanç a Barberton i enfrontava als bòers al Llac Chrissie, durant el qual la divisió de cavalleria fou contínuament atacada pel bòers del Transvaal Oriental. La divisió de cavalleria es va dividir en diverses petites columnes, i Allenby rebia el comandament d'una d'aquests el gener de 1901.
El període de direcció de la columna va durar vuit mesos i va actuar a través de la Colònia del Transvaal, l'Estat Lliure d'Orange, Colònia de Natal i la Colònia del Cap - una superfície igual a la d'Alemanya, França i els Països Baixos junts. La tàctica de fusellers mòbils (riflemen) donava bon resultat per la manca de ferrocarrils, carreteres asfaltades i la vastitud de l'àrea d'operacions. En el fons, la columna d'Allenby mai no va patir un revés o va perdre un comboi durant aquest període de la guerra - un destí que si van patir la majoria dels comandants de columna com a mínim una vegada fins al final de la guerra. Allenby fou atrevit i vigorós en la recerca de l'enemic, sens dubte ajudat pel seu bon estat físic. La columna sota el seu comandament va variar, encara que normalment constava de dos regiments, una bateria d'artilleria de cavall, un canó de gran abast i la meitat d'un batalló d'infanteria. Aquesta força estava normalment ocupada en tasques fatigoses que suposaven marxar durament, treballs de vigilància al vespre i poca perspectiva de veure l'enemic. A primers de 1901, la columna operava al costat d'altres sota la direcció de French al Transvaal Oriental en operacions contra Louis Botha. A la primavera, la columna operava prop de la frontera de Swazilàndia, en què la forta pluja feia que el moviment per homes i cavalls fos ben difícil, provant la voluntat dels homes i dels seus comandants. Durant les setmanes prèvies a l'estiu, la columna va avançar cap al nord per operar prop de Middelburg i llavors va estar molts mesos operant al Transvaal occidental al voltant de les muntanyes de Magaliesburg. Les seves cartes a casa, a la seva muller, començaven a incloure crítiques notables d'oficials superiors i generals amb "menys cervell o llom que una nina de segó". La columna d'Allenby va rebre la promesa d'un descans però aviat es trobava dins Natal i llavors abans d'octubre, operant al voltant de Zululàndia. Allenby va demanar a Lord Kitchener, comandant britànic a Sud-àfrica, descans per la seva columna extenuada, i se li va prometre una quinzena. Tanmateix, la columna d'Allenby fou cridada per ajudar a una altra columna de l'Exèrcit Britànic que havia patit un considerable derrota a Bakenlaagte, i va passar la resta de 1901 a Transvaal oriental.
Cap al final de 1901, Allenby es va posar malalt de grip i passava el permís de deu dies a Durban. Havent estat embolicat tothora en guerra en el camp durant dos anys, sense vacances o allotjament, estava mostrant senyals considerables de pressió, i ka seva dona se li va reunir a Sud-àfrica. Arribava el maig de 1902, després que la columna d'Allenby hagués entrat en combat al Transvaal i nord de la Colònia de Riu Orange. El 31 de maig de 1902, la Pau de Vereeniging fou signada, i formalment acabava la guerra. Allenby s'havia mostrar com a valent, dedicat, bon treballador i enginyós en el comandament i es va guanyar els aplaudiments tant de Roberts com de Kitchener. Junt amb altres comandants de columna notables, Haig, Herbert Plumer i Julian Byng, Allenby fou marcat per a futura promoció, acabant la guerra com a coronel.
Anys entre guerres