Great Smoky Mountains és un parc nacional gestionat pel Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units. Constitueix un lloc del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.UNESCO MAB Program S'estén per la serralada de les Great Smoky Mountains. Aquestes muntanyes formen part de les muntanyes Blue Ridge (Cresta Blava), que al seu torn pertany a la cadena de les muntanyes Apalatxes. La frontera entre els estats de Tennessee i Carolina del Nord s'estén des del nord-est cap al sud-oest a través de la línia central del parc. És el parc nacional més visitat als Estats Units. El Sender dels Apalatxes en la seva ruta des de Geòrgia fins a Maine també passa pel centre del parc.
El Congrés dels Estats Units va autoritzar el parc el 1934 i el president Franklin Delano Roosevelt oficialment el va dedicar el 1940. Abasta 2.110 quilòmetres quadrats, pel que és una de les àrees protegides més grans de l'est dels Estats Units. Les entrades principals es troben al llarg de la Ruta Nacional 441 (Newfound Gap Road traduïble com el camí de la collada descoberta recentment) a les ciutats de Gatlinburg (Tennessee) i Cherokee (Carolina del Nord). La seva creació constitueix la primera vegada que els fons federals van pagar en part la terra i els costos associats amb un parc nacional. Els parcs anteriors van ser finançats completament amb diners estatals o fons privats. Ken Burns, difós a la xarxa PBS.
El parc conté algunes de les muntanyes més altes de l'est d'Amèrica del Nord, com ara Clingmans Dome, el mont Guyot i el mont Le Conte. La frontera entre els dos estats va de nord-est a sud-oest pel centre del parc. El sender dels Apalatxes passa pel centre del parc en la seva ruta de Geòrgia a Maine. Amb 14,1 milions de visitants el 2021, el Parc Nacional de les Great Smoky Mountains és el parc nacional més visitat dels Estats Units.
El parc és reconegut internacionalment per les seves muntanyes, cascades, biodiversitat i boscos. A més, el parc també conserva múltiples estructures històriques que formaven part de comunitats ocupades pels primers colons europeus-americans de la zona.
Com el parc nacional més visitat dels Estats Units, el parc nacional de les Great Smoky Mountains disposa d'una gran indústria turística amb seu al comtat de Sevier, Tennessee, adjacent al parc. Les principals atraccions són Dollywood, la segona atracció turística més visitada de Tennessee, Ober Gatlinburg i Ripley's Aquarium of the Smokies. El turisme al parc aporta uns 2.500 milions de dòlars anuals a l'economia local.
Història Durant milers d'anys, aquesta regió va ser ocupada per successives cultures de pobles indígenes. Els històrics Cherokees tenien la seva terra natal aquí, i van ocupar nombroses ciutats a les valls fluvials a banda i banda de les muntanyes dels Apalatxes. Les seves primeres trobades amb europeus van ser com a comerciants, majoritàriament procedents de les Carolines colonials i Virgínia.
Els europeus americans no van començar a establir-se aquí fins a finals del i principis del XIX. Particularment a causa de la seva pressió per adquirir terres al sud profund, el 1830 el president Andrew Jackson va signar la Llei d'eliminació dels indis, iniciant el procés que finalment va donar lloc a l'expulsió forçada de totes les tribus índies a l'est del riu Mississipi al territori indi (ara Oklahoma)..
La majoria dels Cherokees també van ser eliminats. Durant un període, alguns, liderats per guerrers com Tsali, van esquivar l'expulsió romanent a la zona que ara forma part del Parc Nacional Great Smoky Mountains. Una banda del riu Oconaluftee va adquirir terres i també es va quedar. Els seus descendents constitueixen la majoria de la banda oriental d'indis Cherokees reconeguda a nivell federal, amb seu a Cherokees, Carolina del Nord, i la seva reserva Qualla Boundary al sud del parc.
miniatura|L'explotació forestal a les muntanyes Blue Ridge a Tennessee, 1936
John Mingus, que va construir el Mingus Mill, i Ralph Hughes es van establir a Oconaluftee el 1795. Altres colons aviat van seguir i van començar a netejar terres i a conrear. El 1818, John Oliver i la seva família van ser els primers colons blancs a traslladar-se a Cades Cove. Després de 1821, més famílies es van establir a Cades Cove, inclosos els Jobes, Gregorys, Sparkes i Cables. A mesura que la comunitat va començar a créixer, l'església baptista de Cades Cove es va establir el 1827.
A mesura que van arribar els colons blancs, els empresaris van desenvolupar l'explotació forestal com una indústria important a les muntanyes. El Little River Railroad va ser construït pel coronel WB Townsend a finals del segle XIX per treure fusta de les regions remotes de la zona. El coronel Townsend havia comprat 86.000 acres de terra al riu Little. La construcció del Little River Railroad va ser un exemple per a empreses més grans com la Ritter Lumber Company, Montvale Timber Company i Norwood Lumber per comprar també hectàrees de terra per tal de tallar. L'empresa maderera Champion va comprar 92.000 aacrs de terreny que incloïa la zona de Greenbrier Cove i àrees des de Clingman's Dome fins al mont Kephart. El 1909 l'explotació forestal estava al seu punt àlgid i el 1920 aproximadament dos terços de l'àrea del Parc Nacional de les Great Smoky Mountains havien estat tallades o cremades pels incendis de les operacions de tala.
Com que la tala a clares a l'estil de talla i execució estava destruint la bellesa natural de la zona, al segle XX els visitants i els locals es van unir per recaptar diners per a la preservació de la terra. El Servei de Parcs Nacionals dels EUA volia un parc a l'est dels Estats Units, però no tenia molts diners per establir-ne un. David C. Chapman; un líder empresarial de Knoxville, Tennessee; va ser nomenat el 1925 per dirigir una comissió per establir un parc nacional aquí. El Congrés va autoritzar el parc el 1926, però no hi havia cap nucli de terrenys de propietat federal al voltant del qual desenvolupar-lo. John D. Rockefeller Jr. va aportar 5 milions de dòlars, el govern dels EUA va afegir 2 milions, i ciutadans privats de Tennessee i Carolina del Nord es van presentar per muntar el terreny per al parc, peça per peça.
Lentament, els masovers de muntanya, els miners i els fusters van ser desallotjats de la terra. Es van suprimir les granges i explotacions de fusta per establir les zones protegides del parc. L'escriptor de viatges Horace Kephart, per qui va rebre el nom de Mount Kephart, i els fotògrafs Jim Thompson i George Masa van ser fonamentals pel desenvolupament del parc. Ben W. Hooper, un antic governador de Tennessee, va ser el principal agent de compra de terres del parc, que es va establir oficialment el 15 de juny de 1934. Durant la Gran Depressió, el Cos Civil de Conservació, l'Administració de Progrés de les Obres i altres organitzacions federals van contractar treballadors per construir senders, torres de vigilància de foc i altres millores d'infraestructures al parc i a les Smoky Mountains.
Geologia La majoria de roques del Parc Nacional de les Great Smoky Mountains són roques del Precambrià tardà que formen part del Supergrup Ocoee. Aquest grup està format per gresos metamorfosats, fil·lites, esquists i pissarra. Les roques del primer precambrià no només són les roques més antigues del parc, sinó també el tipus de roca dominant en llocs com la vall de Raven Fork i la part superior del riu Tuckasegee entre Cherokee i Bryson City. Consten principalment de gneis metamòrfic, granit i esquist. Les roques sedimentàries cambrianes es poden trobar al fons dels contraforts al nord-oest, i a cales de pedra calcària com la cala Cades. Una de les atraccions més visitades a les muntanyes és la cala Cades, que és una finestra o una zona on les roques més antigues fetes amb pedra arenisca envolten el fons de la vall de roques més joves fetes amb pedra calcària.
Les roques més antigues dels Smokies són el gneis i els esquists del precambrià que es van formar fa més de mil milions d'anys a partir de l'acumulació de sediments marins i roques ígnies. Al precambrià superior, l'oceà es va expandir i les roques del Supergrup Ocoee més recents es van formar a partir de l'acumulació de massa terrestre erosionada a la plataforma continental. A l'era paleozoica, l'oceà va dipositar una gruixuda capa de sediments marins que va deixar enrere roques sedimentàries. Durant el període Ordovicià, la col·lisió de les plaques tectòniques nord-americanes i africanes va iniciar l'orogènia al·legheniana que va crear la serralada dels Apalatxes. Durant el Mesozoic, la ràpida erosió de les roques sedimentàries més toves va tornar a exposar les formacions més antigues del supergrup Ocoee.
Medi ambient miniatura|La torre d'observació de Clingmans Dome, el punt més alt del parc nacional
Les elevacions del parc oscil·len entre uns 30 m fins a 2300 m al cim del Clingmans Dome. Dins del parc, un total de setze muntanyes arriben a més de 1600 m.
L'ampli ventall d'elevacions imita els canvis de latitud que es troben a tot l'est dels Estats Units. Pujar per les muntanyes és comparable a un viatge de Tennessee al Canadà. Les plantes i els animals comuns al nord-est del país han trobat nínxols ecològics adequats a les elevacions més altes del parc, mentre que les espècies del sud troben lloc als trams més baixos.
Clima Segons el sistema de classificació climàtica de Köppen, el Parc Nacional Great Smoky Mountains té dos tipus de clima: subtropical humit (Cfa) i oceànic temperat (Cfb). La zona de resistència de les plantes al centre de visitants de Clingmans Dome és de 5b amb una temperatura mínima extrema mitjana anual de -25,7 °C.
La massa d'aire humida i subtropical que es troba habitualment sobre les Smoky Mountains produeix grans quantitats de precipitació. Les precipitacions anuals oscil·len entre 1.300–2.000 mm, amb fortes nevades hivernals a les cotes més altes. Les inundacions sobtades es produeixen després de fortes pluges.
La diferència mitjana de temperatura entre les muntanyes, com ara Newfound Gap a 1.539 m per sobre del MSL, i les valls a uns 488 m, està entre 5,6–7,2 °C per a màximes i entre 1,7–3,3 °C per a mínimes. La diferència entre temperatures altes és similar a la taxa de lapse adiabàtic humit de 1,8 °C per 300 m, mentre que la menor diferència entre les baixes temperatures és el resultat de freqüents inversions de temperatura que es desenvolupen al matí, més sovint a la tardor.
Vents forts perjudicials de 130–160 km/h o més es produeixen unes quantes vegades a l'any al voltant de les Smoky Mountains, principalment durant l'estació fresca d'octubre a abril, com a resultat d'un fenomen conegut com a onades de muntanya. Les onades de muntanya són més fortes en una zona estreta al llarg dels contraforts i poden crear zones extenses d'arbres caiguts i danys al sostre, especialment al voltant de Cades Cove i Cove Mountain. Els forts vents creats per les onades de muntanya van ser un factor que va contribuir al devastador incendi de Gatlinburg el 28 de novembre de 2016, durant els incendis forestals de les Great Smoky Mountains de 2016. Els vents perjudicials també poden ser generats per fortes tempestes, amb tornados i forts complexos de tempestes (també coneguts com a complex convectiu de mesoscala) que afecten ocasionalment les.Smoky Mountains.
Contaminació de l'aire