El rasclet d'antifaç (Rufirallus viridis) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que viu en diversos hàbitats, entre ells les praderies i el medi humà, de Sud-amèrica, a Colòmbia, sud de Veneçuela, Guaiana, est de l'Equador i del Perú, nord de Bolívia i Amazònia i costa sud-oriental del Brasil.
Descripció El rasclet d'antifaç fa de 16 a 18 cm de llarg. Els mascles pesen de 55 a 63 g i les femelles de 69 a 73 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen el bec negre, les potes vermelles, la cara grisa i la corona rogenca. La subespècie nominal té les parts superiors de color oliva marró i les parts inferiors vermelles. Els juvenils són de color marró clar amb la cara negra i les potes de color rosa apagat. Els adults de R. v. brunnescens són lleugerament més grossos que la subespècie nominal i tenen les parts superiors més marrons i el cap i les parts inferiors més pàl·lids.
Piula més a primera hora del matí i al vespre.
Distribució i hàbitat El rasclet d'antifaç es troba a Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, la Guaiana francesa, Guyana, Paraguai, Perú, Surinam i Veneçuela.
Més concretament, la subespècie nominal de rasclet d'antifaç està àmpliament distribuïda des de l'extrem est de Colòmbia i el sud de Veneçuela cap a l'est a través de les Guaianes fins al Brasil i al sud i oest fins a l'est del Perú, el nord i l'est de Bolívia i l'est del Paraguai. Es troba una població separada a la província de Zamora-Chinchipe de l'Equador i una altra al sud-est del Brasil entre els estats d'Alagoas i São Paulo.
R. v. brunnescens es troba al centre-nord de Colòmbia des de la vall baixa del riu Cauca cap a l'est fins a la vall mitjana del riu Magdalena.
La rasclet d'antifaç habita principalment paisatges terrestres; a diferència de moltes altres espècies de la mateixa família, normalment no es troba en aiguamolls. Es troba en matolls de segon creixement, pastures herboses o matollars, erms i vores de carreteres envaïdes per la vegetació, i jardins a les vores de petites comunitats. En altitud, va des del nivell del mar fins als 1.200 m. Els moviments del rasclet d'antifaç, si n'hi ha, no s'ha documentat.
Comportament Alimentació Gairebé no se sap res sobre el comportament d'alimentació o la dieta del rasclet d'antifaç. Se sap que s'alimenta principalment a cobert i que la dieta inclou insectes i llavors d'herba.
Reproducció La temporada de reproducció del rasclet d'antifaç s'estén de gener a juny. Fa un niu en forma de bola amb una entrada lateral des de l'herba morta. Normalment, a 1 m d'alçada en un arbust o entre vegetació densa. La mida de la posta és d'un a tres ous, però no se sap res més sobre la biologia reproductora.
Estat de conservació La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) ha qualificat el rasclet d'antifaç com en risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia, però es desconeix la mida i la tendència de la població. No s'ha identificat amenaces immediates. Es creu que la subespècie nominal és comuna a gran part de l'àrea de distribució, però es desconeix l'estat de R. v. brunnescens.
Taxonomia i etimologia El rasclet d'antifaç va ser descrit formalment l'any 1776 pel zoòleg alemany Philipp Statius Müller amb el nom binomial Rallus viridis. Müller va basar la descripció en una làmina del "Râle de Cayenne" que s'havia publicat per acompanyar la Histoire Naturelle des Oiseaux del comte de Buffon. El rasclet d'antifaç ara s'inclou en el gènere Rufirallus, que va ser introduït l'any 1856 pel naturalista francès Charles Lucien Bonaparte.
El rasclet d'antifaç anteriorment s'assignava a Laterallus. Aquí es tracta com a congenè amb Rufirallus castaneiceps (el rasclet capbrú), anteriorment assignat a Anurolimnas. Rufirallus té prioritat com a nom genèric per a aquest clade seguint Dickinson & Remsen (2013); HBW i Garcia-R et al. (2020).
El nom del gènere combina el llatí «rufus» que significa “rogenc” amb el gènere Rallus que havia estat introduït per Carl Linnaeus l'any 1758 per als rasclons. L'epítet específic viridis és llatí i significa “verd”.
Segons el Congrés Ornitològic Internacional es reconeixen dues subespècies:
R. v. brunnescens (Todd, 1932) – centre-nord de Colòmbia. R. v. viridis (Müller, 1776) – est de Colòmbia, sud de Veneçuela a través de les Guaianes i el Brasil amazònic fins a l'est del Perú i el nord de Bolívia.
Referències
Categoria:Ocells de l'Amazònia boliviana Categoria:Ràl·lids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud