Sebastià Obradors i Font (Moià, Bages, ? - Barcelona, 1899) fou un professor o catedràtic català.
Es doctorà en filosofia i lletres, i el 1857 fou nomenat substitut de la càtedra de llatí i grec de l'Institut de Barcelona; el 1862 se li confià la mateixa assignatura, però com a catedràtic, a l'Institut de Santander, i sense prendre possessió d'aquella càtedra, fou traslladat a Girona, del que en fou nomenat director el 1867.
Posteriorment desenvolupà la càtedra de llatí i castellà a l'Institut de València, i el 1884 passà al de Barcelona. Fou intèrpret jurat pel ministeri d'Estat per les llengües llatina i catalana.
Se li deuen les obres: Declinación latina: reducción de las cinco declinaciones latinas a una sola declinación (Girona) 1873. Las raices latinas presentadas en forma de frases, á fin de que se fijen màs fácil y prontamente en la memoria de los que estudian el latín (Girona) 1874. Clave de la traducción latina para uso de los que estudian al latín (Girona) 1878. Investigaciones lingüísticas sobre los principales pueblos que se establecieron en Catalunya y principalmente en la província de Gerona (Girona) 1883 i 1886. I diveros discursos, entre ells el que va escriure per al grau de doctor, que provava la unitat de la conjugació grega.
Era cosí germà del pianista i compositor nascut a Cuba, Obradors (1844-1895).
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 39, pàg. 406'' ()
Categoria:Professors a Catalunya Categoria:Moianesos Categoria:Docents catalans Categoria:Catalans del sud contemporanis