és un músic argentí de família jueva d'origen rus, nacionalitzat israelià, espanyol i palestí. Viu a Berlín des de 1999. Barenboim va assolir la fama com a pianista, encara que ha obtingut un gran reconeixement com a director d'orquestra. El 1991 va ser nomenat director titular de l'Orquestra Estatal de Berlín i gener de 2023 va deixar el càrrec per mor d'una malaltia neurològica que patia des de feia algun temps.

Biografia Barenboim va rebre lliçons de piano a l'edat de cinc anys amb la seva mare, i després amb el pare que gairebé va gairebé va ser el seu únic professor. «Em va criar amb Bach» com testimonieja, recordant la seva joventut. L'agost de 1950, amb tan sols set anys, va interpretar el seu primer concert a la ciutat de Buenos Aires.

El 1952, la família es va traslladar a Israel. Dos anys més tard, els pares el van enviar a Salzburg per a prendre classes sota la direcció d'Ígor Markévitx. Durant aquell estiu va va ser convidat pel director d'orquestra Wilhelm Furtwängler, per a qui va tocar el piano. Després Furtwängler va dir: «Aquest jove Barenboim, amb onze anys és un fenomen.» L'any 1955 va estudiar harmonia i composició amb Nadia Boulanger a París. miniatura|esquerra|Daniel Barenboim el 1958 amb quinze anys Barenboim va debutar al piano a la ciutat de Viena el 1952, per continuar fent concerts a París aquell mateix any, Londres el 1956 i Nova York el 1957 sota la batuta de Leopold Stokowski. En els anys següents es van seguir concerts a Europa, Estats Units, Sud-amèrica i l'Extrem Orient.

El seu primer enregistrament data de 1954. Més tard va enregistrar les grans obres per a piano de Mozart i Beethoven, Brahms i Béla Bartok.

Després del seu debut com a director amb l'Orquestra Filharmònica de Londres l'any 1967, va rebre invitacions de nombroses orquestres simfòniques europees i americanes. Entre 1975 i 1989 va ser director musical de l'Orquestra de París on va dirigir nombroses peces de música contemporània.

Va debutar com a director d'òpera el 1973 amb la representació de Don Giovanni de Mozart al Festival d'Edimburg. Posteriorment, el 1981 va debutar al Festival de Bayreuth, on va dirigir amb regularitat fins a l'any 1999.

Fins al 2006 Barenboim va ser director musical de l'Orquestra Simfònica de Chicago, càrrec al qual va accedir l'any 1991 en substitució de Georg Solti. Va ser, a més, el director musical general de la Deutsche Staatsoper de Berlín des de 1992 fins al 2010. Des d'octubre del 2011 és director musical del Teatro alla Scala de Milà.

Ha compost diversos tangos.

Barenboim va contreure matrimoni l'any 1967 amb la notable cellista britànica Jacqueline du Pré, la carrera de la qual es va veure tràgicament truncada per una esclerosi múltiple, i de qui va tenir cura fins a la seva mort el 1987. Tanmateix, durant la fase terminal de la malaltia de Du Pré, Barenboim va iniciar una relació amb la pianista russa Elena Bashkirova, amb qui va tenir dos fills, David Arthur (1983) i Michael (1985), i amb qui es va casar en quedar vidu.

Wagner a Israel El 7 de juliol de 2001, Barenboim va dirigir la Staatskapelle Berlin en la representació de l'òpera de Wagner Tristan und Isolde al festival d'Israel celebrat a la ciutat de Jerusalem. El concert va esclatar en cridòria, Barenboim va ser escridassat com pro-nazi i feixista per alguns dels presents. A Israel, hi havia un veto informal des de més de cinquanta anys contra la música de Wagner. Compositor vituperat pels seus escrits antisemites i perquè era el compositor favorit d'Adolf Hitler, el gran iniciador de la política de puresa racial i l'exterminació dels jueus. A l'Alemanya nazi, aquesta música va ser utilitzada per a la propaganda, i interpretada als camps de concentració.

Barenboim havia programat el primer acte de Die Walküre amb tres cantants, entre els quals hi havia el tenor madrileny Plácido Domingo. No obstant això, les protestes dels supervivents de l'holocaust i del govern israelià van forçar l'organització del festival a canviar el programa . Barenboim va accedir a substituir la peça ofensiva per composicions de Schumann i Stravinski, encara que no sense mostrar el seu desacord amb la decisió. Així, a la fi del concert, va declarar que en el bis interpretarien una peça de Wagner, convidant els oient que hi tinguessin alguna objecció a abandonar la sala.

La majoria de l'auditori va respondre amb una ovació, però una minoria va expressar desaprovació. Barenboim va explica durant mitja hora en hebreu les raons per a interpretar la peça. Va convidar a la minoria que no en volia, que permetessin que els altres poguessin escoltar l'obra. Barenboim va dir que havia decidit desafiar el tabú quan en una conferència de premsa a la qual havia assistit la setmana abans havia sentit en un telèfon mòbil la melodia principal de La cavalcada de les valquíries, de Wagner: «Si està permès escoltar-la en el timbre d'un telèfon, per què no podem interpretar-la en una sala de concerts?».

El conflicte palestí miniatura|Assaig de la West-East Divan Orchestra l'any 2005 a Sevilla Barenboim ha expressat constantment el seu desacord amb l'ocupació israeliana de la franja de Gaza i Cisjordània, on sol realitzar representacions. Troba que la seva pàtria adoptiva, «en combatre contra la identitat del poble palestí, ha perdut el seu capital moral».

El 1999, juntament amb l'escriptor nord-americà d'origen palestí Edward Said, amb qui tenia una gran amistat, va fundar la West-East Divan Orchestra, que reuneix cada estiu un grup de joves talentosos d'Israel i de països àrabs. Per aquest motiu, ambdós foren guardonats l'any 2002 amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia.

L'any 2006 fou guardonat, juntament amb la West-East Divan Orchestra, amb el Premi Internacional Terenci Moix en l'apartat de Personatge de l'any en arts escèniques.

Reconeixements destacats Grammy 1976: Millor Àlbum Clàssic de l'Any per Beethoven: The Five Piano Concertos 1990: Millor interpretació de música de cambra per Brahms: The Three Violin Sonatas (amb Itzhak Perlman) 1991: Millor interpretació d'Orquestra per Corigliano: Symphony No. 1 1994: Millor interpretació de música de cambra per Beethoven/Mozart: Quintets (Chicago-Berlin) 2001: Millor interpretació solista instrumental (amb orquestra) per Strauss Wind Concertos (Horn Concerto; Oboe Concerto, etc.) 2002: Millor gravació d'Òpera per Wagner: Tannhäuser

Altres premis 2002: Premi Príncep d'Astúries a la Concordia amb Edward S. Said

2006: Premi Internacional Terenci Moix al personatge de l'any en arts escèniques.Baremboim, Caballero Bonald, Bergman y Allen, entre los candidatos a los Premios Terenci Moix a ABC, 1/4/2006 Matute, Berlanga, Armendáriz y Barenboim, Premios Terenci Moix a El País, 23/4/2006 2007: Medalla Goethe

Condecoracions 50px Comanador de l'orde del Mèrit de la República Federal Alemanya

Referències

Enllaços externs

Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de la Concòrdia 2002

Categoria:Pianistes argentins Categoria:Directors d'orquestra israelians Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Comanadors de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Jueus argentins Categoria:Guanyadors del premi Grammy Categoria:Premis Príncep d'Astúries de la Concòrdia Categoria:Directors d'orquestra argentins Categoria:Medalla Goethe Categoria:Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts Categoria:Alumnes del Mozarteum Categoria:Grans oficials de la Legió d'Honor Categoria:Distingits amb el Pour le Mérite (classe civil) Categoria:Gran Creu amb Estrella i Banda de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Cavallers Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic Categoria:Doctors honoris causa per la Vrije Universiteit Brussel Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Hebrea de Jerusalem Categoria:Músics de Buenos Aires Categoria:Pianistes asiàtics Categoria:Alumnes de l'Accademia Musicale Chigiana Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor Categoria:Músics jueus Categoria:Artistes jueus israelians Categoria:Directors de l'Orquestra Simfònica de Chicago Categoria:Directors de La Scala Categoria:Directors de l'Orquestra de París Categoria:Directors de l'Orquestra Estatal de Berlín Categoria:Nascuts el 1942