miniatura|(1) Il·luminat de Chronica Hungarorum; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui. Hongria ha estat dels primers països europeus a acollir homínids. Sabem per restes arqueològiques que el país va habitar Homo heidelbergensis, Homo neanderthalensis i Homo sapiens. Són els sàpiens els qui perduren i inicien la primera revolució coneguda, la neolítica. Passaren de viure en banda a fer-ho en tribus amb assentaments permaments.
El neolític deixa evidències de diverses cultures que sobrevivien amb l'ajut de diversos tipus de metalls. Tenien societats altament estructurades amb els seus propis deus. Vers l'edat del ferro coexistixen amb societats nòmades, les quals deixen pas a les poblacions il·líries. És amb els il·liris que comença l'antiguitat. Roma envaïx Hongria i la repartix administrativament de manera a evitar revoltes. Cap a l'any 6, els panonis se subleven efectivament contra el règim i Roma ha d'acudir-hi amb més de 150.000 militars. Hongria és aleshores dins un procés d'aculturació que historiogràficament s'ha volgut designar com a romanització.
Les fronteres entre Hongria i Eslovàquia són objecte de turbulències recurrents. Roma mira d'envair Eslovàquia però la presència germana més amunt no permet trepitjar-hi terra. La tensió hi serà palpable fins a la caiguda de Roma on Hongria és cedida als huns abans no es trobe capgirada per les invasions germàniques. Després de tornar-se un punt estratègic en la invasió de Roma, dos primers regnes s'instal·len. Primerament els huns, tot seguit els àvars. Sota l'espasa de Carlemany s'intenta cristianitzar i envair territori àvar però la resistència obliga el monarca franc muntar sobre els antics llims una "marca militar".
Aquesta és objecte de turbulències cap al i . Els magiars hi penetren durablement. Comença aleshores l'Edat mitjana. En aquest període, amb l'amenaçada de ser absorbida pel Sacre Imperi Romanogermànic, Hongria envaïx Croàcia, Eslovàquia i Eslovènia, tot i que aquesta última és represa pel Sacre Imperi Romanogermànic amb qui Hongria lliura virulents enfrontaments mortífers que marquen l'autoritat dels dos regnes. A la segona meitat de l'Edat mitjana, Hongria és envaïda per l'Imperi Mongol que mira de disputar-se l'hegemonia a Europa. S'uneixen els mercats asiàtics i europeus. Tot seguit és objecte de les ambicions txeques i es troba submergida en una llarga guerra contra Bohèmia en què Eslovàquia es troba al vell mig fragant la sang que provoquen les dues bandes.
A l'Edat moderna, l'Imperi Otomà envaeix els Balcans per acostar-se a Hongria on no acaba de passar la frontera. El regne d'Hongria queda literalment dividit. El nord es troba "lliure de l'islam" però el sud és annexionat. Estira i arronsa, el resultat va donar la fragmentació d'Hongria. El Principat de Transsilvània assumix una part de Romania, d'Hongria i d'altres territoris de l'est. El nord d'Hongria és integrada al Sacre Imperi Romanogermànic.
La banda cristiana es veu agitada per les guerres de religió que en territori hongarès prenen doble cara. Són guerres de reforma cristiana i de retenció contra els "infidels" musulmans; com a mínim aquest era el punt de vista dels regnes cristians. L'Imperi Otomà constituïx un gran perill per al Sacre Imperi Romanogermànic. Les costes del mediterrani són assetjades per vaixells pirates turcs i entre el regne hispànic, el Sacre Imperi Romanogermànic i Hongria s'establixen aliances contra l'Imperi Otomà.
Prehistòria El territori hongarès ha estat habitat per Homo heidelbergensis. Això és el que apunten les descobertes arqueològiques. El fòssil conegut com a "Samu" dataria al voltant de 300.000 a 500.000 anys arrere. La presència dels primers homínids s'atesta ben aviat. Els humans anatòmicament moderns es mouen en territori hongarès vora 33.000 anys abans. Per Hongria hi haurien passat Neandertals i Sapiens.
Neolític El neolític també ha deixat evidències que confirmen que Hongria és dels països amb millor registre arqueològic del costat est d'Europa. L'emergència del Neolític es fa vers el -4500. Apareixen tot d'agricultors vinguts dels Balcans, que hi desenvolupen la ceràmica, el tèxtil, nous estris de pedra i la domesticació d'animals.
El neolític a Europa s'explica justament a partir dels Balcans. Els primers agricultors d'Anatòlia i Xipre es desplacen cap als Balcans des d'on expandixen el sedentarisme a través del Danubi per tot Europa. Hongria és dels primers territoris que es nodreix d'aquest nou estil de vida que era aleshores revolucionari perquè va canviar l'estructura de la societat mateixa.
A Hongria l'agricultura va dur les poblacions a practicar-hi incendis controlats amb què després cultivaven les terres. Això ens explica que el mode de vida sedentari exhaureix el sòl i impacta sobre el medi ambient. La primera cultura atestada arqueològicament és la de Köros, que vivia de l'agricultura, la pesca, els cargols i la domesticació. És ben probable que siga a Hongria que s'adoptà el porc com a aliment de base alimentària a Europa.
Edat dels metalls miniatura|Cultures del bronze al sud-est d'Europa. Edat del Bronze El coure, primer element amb què s'obté bronze, és dels primers metalls que s'importa a Hongria. Cap el -2500 i -1700, es troben eines fetes de coure provinents de les mines del Danubi Mitjà. Els historiadors tenen l'habitud de dividir el sorgiment en dos períodes, en funció de dos jaciments. L'un succeeix a l'altre.
El jaciment de Trizapolgar El jaciment de Bodrokeresztur
Cap de tots dos seria possible sense el metall de l'actual Suïssa. La cultura amb s'hi engendra a l'entorn dels metalls es torna en un nucli generador per tot el continent. Arriba doncs, en territori hongarès on aquests dos jaciments testimonien de dos evolucions.
El bronze veu una primera onada de població que suplanta la cultura de Baden, és a dir, les cultures de Nagyrev i Hatvan. Deixen de costat el ramat i s'acosten al grup ètnic i lingüístic original dels Urals. Cap al Bronze mitjà, es desenvolupa al Transdanubi les cultures de Perjamos Füzesabony i Guylavarsand. Armes i altres objectes es multiplien. S'hi presencia tombes de tipus tumulesc, la qual cosa fa pensar que comparteixen trets comuns amb les poblacions de les estepes russes. També fa pensar que és població que creu certament en alguna mena de religió. S'hi desenvolupa particularment el rituals amb camps d'urnes.
Edat del Ferro L'Edat del Ferro a Hongria veu l'establiment del poble il·liri, segons les fonts romanes. Els il·liris eren un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea. S'estenia dels Alps Orientals fins a les terres gregues de l'Epir i Macedònia, i de la costa Adriàtica fins al Danubi. Presumiblement, els il·liris estaven constituïts de diverses tribus, entre les que caldria posar èmfasi sobre els panonis, que segons fan constar les fonts escrites romanes, vivien a Hongria.
En aquest aspecte, es constata que devien de viure amb veïns nòmades, com els mateixos escites. Els escites és un nom grecollatí perquè els perses els designen com a huns i els hans a la Xina els qualifiquen de "Xionguns" que pronunciada la paraula dona "hun" en català. Per tant, escites, huns o xionguns són la mateixa cosa i és justament d'aquesta capa de població nòmada que sorgixen moltes pràctiques funeràries a l'Àsia. Els túmuls reials provenen de la tradició escita i es trasllada de l'Àsia continental a l'illa del Japó. Però, així i tot, els huns tenien un estil de vida i cultura variat segons si ens situem a Crimea, les estapes russes o a les fronteres xineses i mongoles.
Influenciats per la cultura hel·lena, els escites més propers al Mediterrani, adopten formes artístiques exquisides i molt avançades. Tanmateix, la gran rellevància del període del ferro se l'emporten els celtes. Al Transdanubi hi ha restes de poblacions celtes que fan fora els il·liris i s'instal·len en la província que posteriorment Roma fa anomenar de Pannònia. Les restes celtes que s'hi han trobat s'apropen moltíssim a les troballes dels assentaments occidentals europeus.
Per filiacions lingüístiques, es considera, dins el camp científic, que els celtes són indoeuropeus. Haurien aparegut a Europa fa prop de 3.200 anys enrere. Practicaven una religió politeista de caràcter cíclic. Com els ibers, tenien escriptura per bé que no havien triat cap mitjà propi per expressar-se. Contràriament a allò que es podria pensar, tenien diverses llengües i dialectes, dels quals deriven molts topònims actuals del món germànic. A cada lloc adoptaren l'alfabet de l'indret concernit per escriure en llengua pròpia. Esculpien i tenien una organització sedentària força desenvolupada.
Edat antiga miniatura|Mapa de la ubicació de la província romana de Pannònia, actualment Hongria. La invasió romana La invasió d'Hongria per part de Roma s'ha d'emmarcar en la seqüència de conquestes de l'"orient mediterrani". Un cop Roma aconseguix absorbir tot l'antic imperi hel·lè, si més no fins a Palestina i Israel, els exèrcits varen traslladar-se tot naturalment contra els Balcans i van mirar d'anar més enllà. És així com Roma intenta trepitjar terra hongaresa però tot i els esforços, no anirà més lluny, sinó que es limitarà a Pannònia.
L'any -35, Pannònia és envaïda per Octavi que encara no porta el títol d'August. Ho sabem mercès a Suetoni, un funcionari romà, responsable de diverses obres biogràfiques. L'acaparament d'Octavi a les seues batalles contra Marc Antoni no li permet prosseguir. És doncs vers el -12 i -9 que els romans, comanditats per Tiberi reprenen la conquesta d'Il·líria. Però la invasió genera una revolta l'any 6 després d'un temps de pau i portarà de cap Roma fins a l'any 9. Dàlmates i panonis s'aixequen contra l'autoritarisme del règim. Tiberi ha d'enviar-hi reforços i intervenir-hi directament. Són 15 les legions destinades amb un efecftiu d'entre 150.000 i 180.000 soldats.
Després de la revolta, Il·líria queda dividida en dues províncies: Dalmàcia i Pannònia. Pannònia és justament Hongria -tot i que compartia territori amb l'actual Croàcia- i en aquest territori s'hi procedix a un procés de romanització. Des d'aleshores, Pannònia se solleva regularment contra Roma. La població tenia les seves arrels profundament marcades i la romanització topava ben sovint. Per això Roma es veu moltes vegades obligada a incorporar alguns mites aborígens a la seva mitologia. Pannònia mira doncs de trobar els punts febles de l'Imperi per fer-lo caure.
Procés de romanització miniatura|Aquíncum Roma procedix a aculturar les poblacions envaïdes i aquest fou el cas de Pannònia. L'actual capital Budapest es transforma en una ciutat romana que connecta amb tot de vies terrestres. Es podria dir que s'hi construïx efectivament la primera ciutat del país. És un centre neuràlgic que perdura amb el temps i patix tot d'evolucions amb els canvis socials que s'esdevenen a la història. Aquíncum n'era el nom i hui existix a Budapest mateix un museu que fa pedagogia sobre l'estada de l'Imperi romà a Hongria tot prenent la ciutat com a fil conductor.
Les restes d'Aquíncum varen ser excavades al final del . Constituïx actualment un dels parcs arqueològics més grans de tota Hongria. La reconstrucció de la ciutat s'ha dut a terme entre l'any 1960 i l'any 1970. La seua reconstrucció permet caminar als antics carrers, apreciar-ne els temples, les botigues, les cases i els banys de la ciutat. Això indica que Roma urbanitza Hongria.