La persistència acústica és el fenomen psicoacústic pel qual el cervell humà interpreta com un únic so dos senyals acústics diferents que arriben amb una separació temporal molt breu. Aquest efecte està relacionat amb els límits temporals de resolució del sistema auditiu humà i amb la integració temporal del so a l'escorça auditiva.
Diversos estudis indiquen que, perquè l'oïda humana percebi dos sons com a esdeveniments separats, ha d'existir una diferència temporal mínima d'aproximadament **70 ms ** per a sons secs (com la paraula parlada) i al voltant de **100 ms** per a sons complexos o amb més contingut harmònic.
Relació amb la distància i la velocitat del so Considerant que la velocitat del so a l'aire és d'aproximadament **344 m/s**, perquè dos sons es percebin com a diferents la diferència entre el recorregut directe i el recorregut reflectit ha de ser d'uns **34 m**. Això implica que, quan la font i l'oient estan propers, la distància al pla reflector determina si es percep ressò o reverberació .
Si el reflex prové d'una superfície situada a **més de 17 m**, l'oïda distingeix clarament el so directe del reflex, produint-se un ressò . Si la reflexió arriba amb una diferència temporal inferior a una dècima de segon (aprox. **17 m** de recorregut addicional), es percep com a reverberació .
Ambdós fenòmens poden coexistir quan hi ha múltiples superfícies reflectores a diferents distàncies, generant un camp sonor complex.
Importància en acústica arquitectònica La persistència acústica és fonamental en el disseny d'espais com ara teatres, auditoris, sales de conferències i estudis d'enregistrament. Un temps de reverberació excessiu pot dificultar la intel·ligibilitat de la parla, mentre que una manca de reflexions primerenques pot empobrir la sensació d'espacialitat a la música.
Aplicacions i efectes relacionats Efecte Haas o precedència : descriu com el cervell fusiona sons directes i reflectits quan la diferència temporal és inferior a uns 30 ms, afavorint la localització del so a la direcció de la primera arribada. Emmascarament temporal : fenomen pel qual un so fort pot amagar-ne un altre més feble que ocorre immediatament abans o després. Integració temporal : propietat del sistema auditiu que combina informació acústica en finestres temporals breus per generar una percepció coherent.
Referències
Bibliografia
Categoria:Psicoacústica