El Messerschmitt Me 262 va ser el primer avió de reacció que va entrar en combat durant la Segona Guerra Mundial, segons estableixen molts historiadors. L'aparició d'aquest model, que segons el paper que anava a desenvolupar era conegut com ”Schwalbe” (“Oreneta” en alemany) o ”Sturmvogel” (“Petrell” en alemany), va representar una gran sorpresa pels aliats, que no esperaven un avió tan avançat.
Per a molts historiadors, els aliats van tenir sort que aquest avió aparegués tard i en poca quantitat, sinó podria haver canviat el curs de la guerra. També és destacable que va servir com a referència a posteriors dissenys russos i americans, com va passar amb el desenvolupament de moltes armes alemanyes un cop acabada la guerra.
Història Tot i que el primer avió de reacció va volar una mica abans, els alemanys ja tenien l'experiència adquirida amb el Heinkel He 178, que just havia volat el 27 d'agost de 1939. I és que Ernst Heinkel ja experimentava amb motors de reacció des de feia temps.
El desenvolupament del Me 262 havia començat a Messerschmitt AG durant la tardor de 1938 amb el nom de projecte P.1065 sota la direcció de Waldemar Voight i amb la supervisió de Wilhelm Messerscmitt. El primer projecte preveia un avió d'ales rectes amb dos motors, per la manca d'empenta dels propulsors, situats en mig de les ales. Aquest projecte va ser modificat dues vegades abans de ser enviat al Reichsluftfahrtministerium (Ministeri de l'Aire Alemany), que en juliol de 1940 va ordenar la construcció de tres prototips.Història i fotos del Messerschmitt Me 262. taringa.net Visitada el 29/01/2012.
Per altra banda, Heinkel Flugzeugwerke AG havia presentat un altre projecte anomenat Heinkel He 208, que competia amb ell però que va patir molts problemes, ja que els primers turboreactors, que havia de construir la casa BMW, es retardaven molt. Per altra banda el Heinkel He 208 va volar per primer cop el 2 d'abril de 1941, però els enfrontaments dErnst Heinkel amb el Reichsluftfahrtministerium van fer fracassar el seu projecte. Així doncs, el primer prototip anomenat Me 262V1 (la V l'hi ve de Versuch: experimental) es va envolar el 18 d'abril de 1941, propulsat per un motor de pistons Jumo 210G amb 710 CV com a únic mitja de propulsió.
miniatura|Foto de la construcció del Messerschmitt Me 262 presa en 1945 Tot i els entrebancs soferts, en juliol de 1941 el RLM va encarregar la construcció de 5 prototips més, i després de molts entrebancs es van poder muntar les turbines BMW 003 amb 550 kg d'empenta cadascuna. El 25 de març de 1942, el pilot de proves Fritz Wendel es va enlairar utilitzant un motor de pistons muntat en el morro, però en aturar-lo les turbines van fallar i el model es va estavellar, per sort el pilot va resultar sa i estalvi. Tot i això es va preparar un altre prototip, amb molts retards i entrebancs per culpa de les turbines, però finalment es va arribar a una solució de compromís amb turbines fabricades per Junkers Flugzeug und Motorwerke AG (Fàbrica d'avions i motors), i es van muntar dues turbines Jumo 004A que no van deixar llest el prototip fins al 2 d'octubre de 1942. Tot i aquests entrebancs el govern ja havia fet una comanda de 15 aparells, el maig de 1942, que després va ampliar amb 30 més el mateix octubre de 1942.
El 18 de juliol de 1942 es va enlairar finalment el tercer prototip Me 262V3, i aquesta vegada sense motor de pistons, però presentava uns problemes per a l'enlairament que van obligar a redissenyar el tren d'aterratge. No va ser fins al 22 de maig de 1943 que el Generalmajor (General Major) Adolf Galland va volar en el Me 262V4, i en baixar no va poder més que exclamar <<”Es ist, als ob ein Engel schiebt!” (és com volar empès pels àngels) >>, i va recomanar la producció d'aquest avió. En aquest punt van sorgir importants discrepàncies amb el paper que hauria de desenvolupar aquest avió, ja que el Führer (Adolf Hitler) volia que fos un bombarder, ajudat pel mateix criteri dErhad Milch, en aquell moment inspector general del RLM, contrari a qualsevol esforç que representés un entrebanc en la producció dels caces del moment (Bf 109 i Fw 190). Tot plegat tenia com a conseqüència l'endarreriment del projecte.avionesclasicos.com
Finalment el novembre del 1943 Hitler va poder presenciar les evolucions del prototip Me 262V6, però això va dur-lo a reafirmar-se més en la convicció que era el bombarder ràpid que Alemanya necessitava per dur a terme la venjança sobre els aliats. Axó va provocar un altre endarreriment en la producció de l'avió i el pas de Galland al Jagdgeschwader 44 (ala de caça en alemany).
No va ser fins a juny de 1944 que no va entrar en producció, i per aquell temps les fàbriques alemanyes ja estaven sent molt castigades pels bombarders aliats, de forma que no es van poder fabricar en gran escala. Això, afegit a la manca de combustible i les penúries a què estava sotmesa la nació alemanya, expliquen el poc impacte que va causar l'aparició d'aquest avió en la Segona Guerra Mundial.
Detalls constructius miniatura|Vista de l'amenaçador frontal del Me 262. Notar la disposició dels 4 canons, i el perfil clarament triangular del fuselatge. El Me 262 era un avió avançat per la seva època, i molt millor que el seu contemporani anglès el Gloster Meteor: més ràpid (de l'ordre de 200 km/h) i més lleuger, més potent i millor armat.
Dissenyat amb uns perfils molt característics, amb una personalitat molt pròpia, que el fan per a alguns un avió encisador, disposava d'un armament certament molt eficaç a curta distància i letal. Un encert amb una bala de 30 m/m, en un bombarder, feia un forat de quasi un metre quadrat, i un encert amb un coet, era avió abatut segur. Això el feia temut pels seus contrincants, i va contribuir a la seva llegenda d'avió sinistre. Estem parlant doncs d'un avió amb silueta de tauró amb el ventre pla, és a dir secció de fuselatge clarament triangular amb els cantells arrodonits. Les ales en “fletxa” amb una inclinació de 18,5º cap enrere, i els motors situats sota de les ales, a la meitat de l'ala aproximadament. Tren d'aterratge tricicle avançat. La part dels estabilitzadors del darrere peculiar ja que els timons de profunditat estan a un cinquè (1/5) d'alçària del timó de direcció. La construcció modular per facilitar el manteniment, molt necessari per la precarietat de les turbines.
Característiques tècniques miniatura|Vistes del Me 262 Del model Me 262A-1a dades obtingudes dels llibres Quest for Performance (Preguntes per les prestacions).Loftin i Manual del Me 262.Radinger and Schick 1996 {|cellspacing=2 cellpadding="" style="text-align: rigth;" !colspan=2|* Mides exteriors |- |longitud total|| = 10.60 m |- |Amplada total|| = 12.60 m |- |Alçària|| = 3.50 m |- |Superfície alar|| = 21.7 m² |- |Pes buit|| = 3.795 kg |- |Pes màxim a l'envol|| = 7.130 kg |- !colspan=2|* Prestacions |- |Motor|| = 2 Junkers Jumo 009-004 |- |Característiques|| = turboreactor |- |Empenta|| = 890 Kg cadascun |- |Velocitat màxima|| = 485,9 kn (knots), 900 km/h |- |Velocitat de creuer|| = 443 km/h |- |Autonomia màxima|| = 1,050 km |- |Sostre|| = 11,450 m |- |Velocitat d'ascens|| = 1.200 m/min |- |Relació potència/pes|| = 0.28 Kw/kg |- !colspan=2|* Armament i equipament |- |colspan=2| 4 Canons Mk 108 de 30 m/m. 24 Coets R4M de 55 m/m.
Variantspanzertruppen.org Me 262V1/6 6 prototips amb numeració correlativa. Fins al tercer prototip no es va eliminar el motor de pistons addicional, el quart prototip va portar el tren d'aterratge definitiu, El primer vol el 18 d'abril de 1941, i el darrer prototip, el 17 d'octubre de 1943. Me 262A-1aModel de caça interceptor conegut com ”Schwalbe” (“Oreneta” en alemany), armat amb 4 canons MK 108 de 30 m/m, visor de punteria Revi 16 B i aparell de radio FuG 16Y. Me 262A-1a/R1Model com l'anterior més 24 coets “aire-aire” R4M. A partir de 1945. Me 262A-2aModel caça bombarder conegut com ”Sturmvogel” (“Petrell” en alemany), armat amb dues bombes de 250 Kg i dos canons MK 108 de 30 m/m. 'Me 262A-2a/U2Model de reconeixement fotogràfic, equipat amb dues càmeres obliqües Rb 50/30 en el morro i una altra Rb 20/30 o Rb 70/30 en el fuselatge. Me 262A-5aModel de caça de reconeixement, equipat amb càmeres com l'anterior. Me 262B-1a/U1Model de caça nocturn, dues places (pilot i operador del radar), Radar FuG 218 Neptun, cercador passiu FuG 350 ZC Naxus. Me 262C-1a1 aparell de proves amb 1 coet de combustible líquid, per millorar el rendiment a alta cota. Preparat com a caça interceptor. Me 262C-2bModel de caça d'intercepció amb motor coet per millorar l'enfilament
Hi ha altres variants, que no estan recollides perquè són prototips, o no es van arribar a fabricar, o són adaptacions sobre el terreny.
Després de la guerra i aprofitant seccions no muntades per Alemanya, la República Socialista de Txecoslovàquia va muntar aparells que va fer servir en el seu exèrcit fins a 1957. Avia S-92 versió del Me 262A-1a. Avia CS-92Versió del Me262B-1a.
Teatre d'operacions miniatura|Me 262 A, als voltants de 1944/45 El 19 d'abril de 1944, es va formar lErprobungskommando (unitat de prova en alemany) 262 a Lechfeld, ciutat al sud d'Augsburg (Baviera). Aquesta unitat de prova s'anomenava Jäger Erprobungskommando Thierfelder, comandada pel Hauptmann Werner Thierfelder)Radinger and Schick 1996, Pàg. 49 per introduir el Me 262 al servei i poder crear un nucli de pilots entrenats en el vol d'aquest aparell. No va ser fins al 26 de juliol de 1944, en què el Leutnant Alfred Schreiber (primer “As” amb 5 victòries en reactor) amb el Me 262 A-1a amb el núm. 130 017 va danyar el Mosquito de reconeixement de l'esquadró No. 540 de la RAF pilotat per A. E. Wall que sortosament va poder evitar l'atac letal realitzant maniobres evasives i va poder aterrar a Itàlia.Morgan and Weal 1998, Pàg. 16 i 17. altres fons citen que l'avió es va malmetre durant les maniobres evasives.Caldwell and Muller 2007, Pàg. 223.
Aquest és el primer incident, relatat i comprovat, en que intervé un reactor en la història de l'aviació de guerra.Radinger and Schick 1996, Pàg. 51. El Major Walter Nowotny va ser designat per comandar el grup, després de la mort de Thierfelder en juliol de 1944, i la unitat fou reanomenada com Kommando Nowotny, dedicada principalment a l'entrenament i el desenvolupament de pilots per als nous “jets”
Malgrat l'ordre de romandre en terra, Nowotny va escollir volar en una missió contra una formació de bombarders enemics, que volaven a 9.140 metres (30,000 peus), el 8 de novembre de 1944. Va reclamar dos P-51D destruïts abans de sofrir una fallada en els motors a alta cota.Morgan and Weal 1998, Pàg. 27 i 28. Llavors, pilotant desesperat per engegar els motors, va ser atacat per altres ”Mustangs” i es va veure forçat a abandonar l'avió. Alguns historiadors americans proposen que la victòria sobre Nowotny la va obtenir el pilot de P-51D,Tinent Robert W Stevens del grup Nº 364.Morgan and Weal 1998, Pàg. 28. Altres fonts l'atribueixen al Tinent primer Edward “Buddy” Haydon del grup Nº 357 i al Capità Ernest “Feeb” Fiebelkorn del grup Nº 20, ambdós de la USAAF.Manca referència
Actualment, les circumstàncies exactes que van envoltar la mort de Walter Nowotny, segueixen sent incertes al dia d'avui. Hi ha la possibilitat que fos abatut per foc “amic”.Morgan and Weal 1998, Pàg. 28 El Kommando va ser retirat de les seves missions d'entrenament després de revisar les tàctiques de combat per optimitzar els punts forts del 262.
Per gener de 1945, va ser format el Jagdgeschwader 7 (JG 7) únicament format per aparells “jet”, encara que no seria operativa fins algunes setmanes més tard. Al mateix temps la unitat de bombarders – I Gruppe, Kampfgeschwader 54 (KG 54) – va ser reequipada amb avions Me 262 A-2a, versió de caça bombarder, per ser usats en atacs a terra. D'aquesta manera, la unitat va perdre 12 jets en accions en dues setmanes.