Suanaquilda de Baviera o Suanagilda de Baviera a vegades Swanagilda, Swanahilda o Swanaquilda (vers 705/710 † després del 741) fiu una princesa bavaresa de la família dels Agilolfings, casada el 725 amb Carles Martell, duc dels Francs, amb el qual va tenir a Gripó.
Origen familiar Certeses Només les certeses que es tenen a propòsit dels parentius de Suanaquilda són les següents:
El continuador de Fredegari explica que François Guizot, Traduction de la Chronique de Frédegaire, 1823, en línia a . La seva traducció corregida aquí, implica un error, ja que havia traduït matrona quadam nomine Beletrude i nepta va suar Sunnichile per una certa matrona anomenada Bilitruda, així com la seva filla Soniquilda
Eginhard, anota als annales que durant .. Hoc Anno Karlu obiit tres filios heredes relinques, Karlomannum scilicet i Pippinum atque Grifonem, quòrum Grifo, que ceteris minor natu erat, matrem habuit, nomine Swanahildem, neptem Olilonis ducis Baioariorum Settipani, 1993, pàg. 172, nota 171.
una lletania del Líber confraternitatum augiensis donant els primers sobirans i sobiranes carolíngies la qualifica de régina el que no fa per a les dues altres esposes de Carles Martell.. Karolus major domus, Pippin rex, Karlomannus major domus, Karolus imperator, Karlomannus, Karolus rex, Pippin rex, Bernardus rex, Ruadtrud, Ruadheid, Svanahild regina, Bertha regina, Hiltikart regina, Fastrat regina, Luitkart regina, Ruadheid, Irminkar regina Settipani, 1993, pàg. 168-169. El context no permet agafar el sentit de reina, i Regina significava igualment princesa reial, el que implica la pertinença de Swanagilda a la família merovíngia o agilolfinga, i més probablement a la segona família, basant-se en les seves relacions bavareses.Settipani, 1993, pàg. 172-173.
Reconstitució familiar tradicional Tradicionalment, els historiadors reprenen la genealogia següent, que es pot trobar, entre d'altres, a Pierre Riché:Riché, 1983, pàg. 352 (taula V)
Una altra hipòtesi de reconstitució familiar Però aquesta reconstitució clàssica no dona explicació del fet que Odiló és oncle de Swanagilda. Des de fa un segle, el coneixement dels Agilolfings ha millorat i certs fets i vincles de parentiu han estat posats al dia:
Al començament del , una abadessa de Nonnberg es diu Ragentruda i és qualificada de duquessa de Baviera. Es tractaria de l'esposa de Teodebert i la mare d'Hugobert, tots els dos ducs de Baviera. El testament d'Adela de Pfalzel, menciona les seves germanes, una Ragentruda (identificada amb la duquessa de Baviera) i una Plectruda (identificada a la dona del majordom de palau Pipí el Jove), el que en fa una filla del senescal HugobertSettipani, 1989, pàg. 38. El nom de Belectruda està vinculat a Plectruda, i podria ser una filla d'un primer matrimoni de Ragentruda.. Settipani, 1993, pàg. 172, nota 171
Erich Zollner ha mostrat el 1915 que Odiló era un fill de Godofreu, duc d'Alamània i Karl-August Eckhardt ha proposat de veure en l'esposa de Godofreu una filla o una germana de Teodó II.Settipani, 1990, pàg. 9.
Aquests descobriments permeten a Christian Settipani proposar el quadre següent:Settipani, 1990, pàg. 10
Biografia Com ho explica Fredegari, Swanagilda era una princesa agilolfinga capturada el 725 pels exèrcits de Carles Martell en el moment d'una campanya d'aquest últim a Baviera. Carles, que s'acaba d'enviudar de Rotruda, es va casar amb ella poc després. Va donar a llum un fill, Gripó. Ambiciosa, intenta convèncer el seu marit de deixar al seu fill una part important del regne, i Carles li acaba acceptant el repartiment del regne en tres i li va deixar la part central.Riché, 1983, pàg. 53 i 61.Settipani, 1993, pàg. 173 i 177.
A la mort de Carles Martell, els seus dos fills grans, Carloman i Pipí apartaren al seu germanastre i partiren el regne en dos. Swanagilda va empenyer llavors al seu fill a la revolta, però foren vençuts. Gripó fou empresonat, mentre que la seva mare fou relegada al monestir de Chelles.
Notes
Referències
Bibliografia Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. « Pluriel », 1983 (reimpr. 1997), () Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, () Christian Settipani, Addenda aux "Ancêtres de Charlemagne", 1990 Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 ()
Categoria:Història de Baviera Categoria:Dinastia carolíngia Categoria:Bavaresos Categoria:Nascuts al segle VII Categoria:Morts al segle VIII