Alberó I de Lovaina (nascut el 1070 - Lieja, 1 de gener de 1128) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1123 a 1128.
miniatura|esquerra|L'abadia de Gil fora les muralles de Lieja el 1584 Alberó era el tercer fill del comte Enric II de Lovaina i d'Adela de Tweisterbant. Son germà Godofreu va ser duc de Baixa i Alta Lorena, comte de Lovaina i marcgravi de Tuscía. Després de la mort de Frederic de Namur, la seu va quedar vacant durant gairebé dos anys nel marc de la lluita de les investidures. Va caldre esperar el Concordat de Worms del 1122 entre l'emperador Enric V i Calixt II fins que pogués nomenar-se Alberó, elegit pel capítol de la Sant Lambert.Alberdingk Thijm, Allgemeine Deutsche Biographie, Adalbero (Bischof von Lüttich), Múnic, Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, 1875, pàgina 179
Va fundar l'abadia de Gil l'Eremita fora les muralles de Lieja, a l'església de la qual va ser sebollit.
Referències
Vegeu també Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
Categoria:Persones de Lovaina Lovaina Categoria:Bisbes del segle XII Categoria:Morts a Lieja Categoria:Polítics flamencs Categoria:Religiosos flamencs Categoria:Nascuts al segle XI