Iapígia (en llatí Iapigia, en grec antic Ἰαπυγία) va ser el nom que els grecs van donar al sud-est d'Itàlia a la vora de la mar Adriàtica.
El terme s'usava amb vaguetat, i es podia referir a l'extrem de la península o més extensivament a tota la Itàlia del sud-est (que els romans anomenaven Calàbria i els grecs Messàpia, i més amplament s'aplicava a tota lApúlia és a dir Pulla. Escílax de Carianda situa Iapígia entre Lucània i el promontori anomenat Drion (mont Garganus) i hi inclou les ciutats de Metapontum i Heraclea al golf de Tàrent, generalment assignades a Lucània, i diu que la seva costa s'estenia durant sis dies de viatge. Polibi el segueix en un període més tardà però utilitza el terme iapigis per referir-se als seus habitants, als que els romans anomenaven apulis i els distingeix dels messapis.
D'altra banda Heròdot aplica el terme Iapígia a tota la península de Messàpia i fa dels messapis una branca dels iapigis. Aristòtil identifica als iapigis amb els messapis. Estrabó limita el terme a la península però diu que uns l'anomenen Iapígia i altres Messàpia, i els romans Calàbria. Apià i Dionís Periegetes segueixen a Polibi i anomenen Iapígia a la Pulla romana i fan els messapis una tribu dels apulis. Claudi Ptolemeu segueix als autors romans i utilitza els noms romans de la zona i, per tant, no anomena Iapígia.
El nom va derivar del pobles dels iapigis. No se sap d'on prové aquesta paraula, que s'aplicava a diferents tribus com ara les dels messapis, calabres, sal·lentins i peuquetis. Els mitògrafs grecs derivaven el nom de l'heroi epònim Jàpige fill de Licàon, però es creu que podrien ser un poble d'arrel celta que van emigrar des d'Il·líria abans del .
Referències
Categoria:Territoris del món romà