miniatura|upright=1.3|L'abadia de Notre-Dame de Boscodon, fundada al . L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença. Es va crear a la meitat del sent erigit en arquebisbat ja el 794 tenint per sufraganis els bisbats de Digne, de Vence, de Glandèves, de Senez i de Niça. S'hi va afegir, el 1244, el de Grassa. Durant l'edat mitjana els arquebisbes van encunyar moneda. Els arquebisbes foren prínceps d'Embrun, comtes de Beaufort i de Guillestre. La seu arquebisbal va ser retrogradada el 1790 i es va fer bisbat sufragani d'Ais de Provença. El bisbat va ser suprimit el 1802. La diòcesi va ser unida a la de Digne. Cinc concilis o sínodes es van celebrar a Embrun: el 588, 1267, 1290, 1582 i 1727. En ocasió d'aquest últim, que va tenir un gran ressò, es va deposar el bisbe jansenista de Senez, Jean Soanen.
Territori La seu arxiepiscopal era la ciutat d'Embrun, a l'actual departament dels Alts Alps, on es trobava la catedral de Nostra Senyora.
El 1740 l'arxidiòcesi estava dividida en 128 parròquies.
Limitava al nord amb la diòcesi de Maurienne; a l'est, amb les diòcesis de Torí i de Saluce; al sud, amb les diòcesis de Niça, Senez i Digne; i, à l'oest, amb les diòcesis de Gap i de Grenoble.
Història miniatura|esquerra|Pal·ladi d'Ambrun va ser bisbe d'Embrun durant el . Segons la Notitia Galliarum (d'inicis del <ref>Monumenta Germaniae Historica, Chronica minora'] , I, p. 560.</ref>), la província de la província dels Alps Marítims comprenia 8 civitates: Embrun, Digne, civitas Rigomagensium (Thorame), civitas Saliniensium (Castellane), Senez, Glandèves, Cimiez i Vence.Duchesne, op. cit., p. 79-80 e 290. Se sap que entre els segles i VI totes aquestes ciutats tenien un únic bisbe. La diòcesi d'Embrun va erigir-se al . Segons la tradició, la província dels Alps Marítims, de la que Embrun (Ebrodunum), antiga capital dels caturiges, és la metròpoli, sent evangelitzada per Marcel·lí, Domnin i Vincenç, enviats a aquestes terrers per Eusebi, bisbe de Vercelli, qui consagrà Marcel·lí com el primer bisbe d'Embrun.
Altres bisbes d'Embrun van ser sant Albí (400-37); sant Pal·ladi (primera meitat del segle VI); sant Euteri (meitat del segle VII); sant Jaume (); sant Alfons (); sant Marcel (finals del ), a qui Carlemany envià per evangelitzar Saxònia; sant Bernard (805-25), sota l'episcopat del qual Carlemany enriquí la diòcesi d'Embrun; sant Benet (inicis del segle X), martiritzat pels invasors sarraïns; sant Liberalis (920-40); sant Hismide (1027–45); sant Guillem (1120-34), fundador de la famosa Abadia de Boscodon; sant Bernard Chabert (1213–35), beat Enric de Segusio (1250–71), conegut com (H)Ostiensis, i.e. Cardenal bisbe d'Òstia, un orador i canonista de renom; el dominic Raimond de Mévolhon (1289–94), qui defensà la doctrina de Tomàs d'Aquino contra els teòlegs anglesos; Bertrand de Deaux (1323–38), qui com a legat de Climent VI a Roma va fer molt per la caiguda de Rienzi; Jacques Gelu (1427–32), un dels primers prelats a reconéixer la vocació sobrenatural de Joana d'Arc; Giulio de' Medici (1510–11), posteriorment papa sota el nom de Climent VII; Cardenal François de Tournon (1517–26), emprat en missions diplomàtiques pel rei Francesc I de França, i fundador del College de Tournon; el cardenal de Tencin (1724–40), qui al setembre de 1727, causa la condemna pel Cocili d'Embrun del jansenista Soanen, bisbe de la seva sufragània seu de Senez.
La província romana d'Alps Marítims encara en el depenia, des d'una perspectiva religiosa de la seu metropolitana d'Aix, capital de Narbonese Seconda, i en part també per la d'Arles. Els bisbes de Cimiez, la capital dels Alps Marítims, mai no van qüestionar la dependència d'Arles. Només quan la capital es va traslladar a Cimiez a Embrun, els bisbes, a partir d'Ingenuo, van començar a afirmar la seva independència: no és clar si Ingenuo va obtenir del papa Hilari ja al 465 la jurisdicció efectiva dels Alps Marítims. No va ser sinó fins al final del , quan, amb la reorganització de l'Església en l'època de Carlemany (794), Embrun va ser elevat al rang al rang d'arxidiòcesi metropolitana de l'antiga província d'Alps Marítims, amb les diòcesis de Digne, Senez, Vence, Grasse, Glandèves i Niça com a sufragànies. Aquesta organització va romandre fins a la Revolució Francesa.
A l'alta edat mitjana la fundació dels monestirs va contribuir al desenvolupament de la vida religiosa; entre els monestirs s'esmenten, en particular el de Le Monêtier-les-Bains, fundat per Sant Eldrado el 860, i el de Notre-Dame de Boscodon el 1132.
Entre el 1170 i el 1225 es va construir la catedral de l'Arxidòcesi, en estil romànic. Fins al que tenia el nom de Notre-Dame-des-Rois o de Notre-Dame du Réal, per la presència d'un fresc, considerat miraculós, sobre l'Adoració dels Reis Mags, que va ser destruït pels protestants en 1585.
Sant Vincent Ferrer predicà diverses missions contra els valdesos a la diocese d'Embrun al .
La disputa jansenista que va sacsejar l'opinió pública francesa durant més d'un segle es va fer sentir al sínode provincial celebrat a Embrun al setembre de 1727 sota la presidència de l'arquebisbe Pierre-Paul Guérin de Tencin. Durant les sessions, es va demanar als bisbes a votar a la carta pastoral de Jean Soanen, bisbe de Senez, publicada l'agost de l'any passat, en què el bisbe va parlar en contra de la butlla Unigenitus Dei Filius del papa Climent XI i va recomanar la lectura de les «Réflexions morales sur le Nouveau Testament» de Pasquier Quesnel. Dels quinze bisbes presents, tretze van estampar seva signatura sobre la condemna de Soanen i la carta pastoral.Histoire des diocèses de France. 17 Nice et Monaco, Beauchesne, Paris 1984, p. 160.
L'arxidiòcesi va ser suprimida per la Constitució civil del clergat, adoptada per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790 i sancionada per Lluís XVI el 24 d'agost següent. La supressió no va ser reconeguda pel papa Pius VI. Però, el 29 de novembre de 1801 després del Concordat del 1801 no tornà a ser restablerta. El papa Pius VII suprimí la seu arxiepiscopal amb la butlla Qui Christi Domini i incorporà el territori de l'arxidiòcesi a la diòcesi de Digne, que llavors cobria els departaments dels Alts i els Baixos Alps. El 1822 la diòcesi de Gap va ser restablerta, i el títol d'arquebisbe d'Embrun va ser rellevat pel d'Aix.
Els arquebisbes d'Embrun eren prínceps d'Embrun i comtes de Beaufort i Guillestre. Durant l'edat mitjana tenien el dret d'encunyar moneda.
A Embrun es van celebrar 5 concilis (o sínodes): el 588, el 1267, el 1290, el 1582 i el 1727.
Des del 31 de desembre de 2007 els bisbes de Gap porten el títol d'Embrun.
Llista dels bisbes i arquebisbes d'Embrun Bisbes Mort el 20 d'abril de 374: Marcel·lí d'Ambrun (Marcellinus) 12 de juliol de 374: Artemi (Artemius) vers 400: sant Jaume I (Jacobus) 439: Armentari (Armentarius)El Trésor de Chronologie precisa que Armentarius era amotus 439 et ad statum chorepiscopatum reductus. 441 - mort el vers 475: Ingenu (Ingenuus)La Grande Encyclopédie i el Trésor de Chronologie donen tots dos la data de 475 com la de la fi de l'episcopat d'Ingenuus. El Tresor de Chronologieindica entre parèntesis que altres fonts, no precisades, donen de vegades la data de 487 setembre 517: CatulíTrésor de Chronologie precisa que Catulinusfou expulsat de la seva seu pels arrians. La font deixa constància d'una possible confusió amb Gal·licà I (Catulinus) Sant Gal·licàDonat com a sant per La Grande Encyclopédie, però no pel Trésor de Chronologie o Gal·licà I. La Gran Enciclopèdia precisa que Gal·licà I fou expulsat de la seva seu pels arrians. La font deixa constància d'una possible confusió amb Catulí (Gallicanus) Sant Pal·ladiForma nominal donada per La Grande Encyclopédie o Palladius. Forma nominal donada pel Trésor de Chronologie o Peladius.. Altra forma nominal donada pel Trésor de Chronologie vers 541-vers 549: Gal·licà IIEl Trésor de Chronologie pensa que podria ser identificat amb Gal·licà I. (Gallicanus) vers 567-vers 579: Saloni (Salonius)) vers 585-vers 588: Emèrit (Emeritus) 614: Lopacharus vers 630: Sant Albí (Albinus) vers 650-vers 653: Eteri (Ætherius) o Emeteri (Emitherius)) vers 740: Vualquí (Vualchinus), oncle del patrici Abbó, el fundador de l'abadia de la Novalaise.Fornier, Marcellin (1592-1649), Histoire générale des Alpes Maritimes ou Cottiènes : et particulière de leur métropolitaine, Embrun. vers 791 - 794: Marcel (Marcellus)
Arquebisbes Bernat (Bernardus) 829: Ageric (Agericus) vers 853-vers 859: Aribert I (Arbertus) 876: Bermond (Bermondus) 878: Aribert II (Aribertus) 886Data donada per La Grande Encyclopédie o 887:Data al Trésor de Chronologie. Ermold (Ermaldus, o Ermoldus) 890 - 899: Arnau o ArnaldLe Trésor de Chronologie indica que Arnau podria ser la mateixa persona que el seu predecessor. (Arnaudus) 900-mort vers 916: sant Benet I (Benedictus) vers 920: sant Liberal (Liberalis), mort durant la invasió dels sarraïns.Precisió donada tant per La Grande Encyclopédie com pel Trésor de Chronologie. 943 - mort el vers 960: Bosó (Boso) vers 970: AmadeuTrésor de Chronologie posa a Amadeus entre parèntesis, amb interrogació després de la data de 970. (Amadeus) vers 992: PonçTrésor de Chronologie posa una interrogació després del nom Pontius. (Pontius) vers 1007 - 1010: Sant Ismidi o Ismídies (Ismidius, o Amadeus) vers 1016-vers 1027: Radó (Rado) vers 1033 - 1044: Ismidó (Ismodus) vers 1048: Vivemni (Virmnamanus, o Vivemnus)forma nominal alternativa al Trésor de Chronologie, seguida d'un punt d'interrogació. vers 1050 - 1054: Guinervinari (Guinervinarius, o Guinivernarius) 1054 - 1055: Hug (Hugo), deposat per cause de simonia.Precisió al Trésor de Chronologie. 1055 - 1065: Viminià o Guinamandforma nominal alternativa a La Grande Encyclopédie. (Viminianus, o Guinimandus, o Guinamandus) 1066 - 1077: Guillem I.Arquebisbe mencionat per La Grande Encyclopédie. El seu nom no apareix en la llista del Trésor de Chronologie . 1077: Pere I (Petrus) vers 1080 - 1084: Lantelm (Lantelmus), escollit durant el concili d'Avinyó. 1105 - 1118: Benet II (Benedictus) 1120 - mort el 1134: Guillem II (Guilielmus) 1135 - mort el 7 de desembre de 1169: Guillem III de Benevent (Guilielmus) 9 de gener de 1170 - mort el 1176: Ramond I (Raymundus) vers 1177 - 1189: Pere II Romà (Petrus Romanus) 1189 - mort el 1208: Guillem IV de Benevent (Guilielmus) 1208 - 1212: Ramon II Sédu (Raymundus) 1212 - mort el vers 1235: Bernat I Chabert (Bernardus) 1236 - mort el 23 de maig de 1245: Aimar 1246 - mort el 1250: Humbert 1250-6 de novembre de 1261: cardenal Enric de Susa (Henricus Bartholomei de Susa) 1261- 1267: sede vacante 1267 - 1275: Melcior 1275 - mort el 1286: Jaume II Serè (Jacobus) 4 d'agost de 1286 - mort el 1289: Guillem V (Guilielmus) 8 d'octubre de 1289 - mort el 28 de juny de 1294: Ramon III de Médullion (Raymundus de Médullon) 28 de març de 1295-maig de 1311: Guillem de Mandagout (Guillem VI de Mandagot) 22 de maig de 1311 - mort el setembre de 1317: Joan I du Puy (Joannes) 1319 - mort el vers 1323: Ramond Robaudi (Ramon IV Robaud) (Raymundus Robaudi) 5 de setembre de 1323 - 1338: cardenal (1338) Bertran de Deaux 27 de gener de 1338-17 de desembre de 1350: Pastor d'Aubenas de Serrats, creat cardenal el dia del final del seu episcopat a Ambrun el 17 de desembre de 1350. 16 de febrer de 1351 - mort el 1361 o 1363: Guillem VII de Bordes 1361 - 1364: Ramon V de SalgEl Trésor de Chronologie indica Ramon de Salg entre parèntesis després de Guillem de Bordes, sense precisar dates relatives al seu episcopat suposat. (Raymundus) 8 de gener de 1364-5 de setembre de 1365: Bertran II de Castelnau (o de Castro-novo) 1365 - 1366: Bernat II 1366-18 de desembre de 1378: Cardenal (1378) Pere III Ameil (Petrus Ameil de Sarcenas)El Trésor de Chronologie afegeix el patronímic de Sarcenas, però entre parèntesis i amb interrogació.