va ser un pilot català de motociclisme de velocitat, Campió d'Espanya de 125cc el 1953 i jove promesa que anava en camí de ser el número 1 de l'equip oficial de Montesa. Va morir als 27 anys a causa d'una caiguda a Xixón, essent enterrat el 2 d'agost a Sant Feliu de Llobregat, on la seva família tenia una important indústria tèxtil.
Biografia Família Era fill de l'industrial tèxtil Joan Bertrand i Coma (1890-1978) i de Carme Elizalde Biada, i seguint la tradició familiar es formà com a perit tèxtil.
El seu avi matern Arturo Elizalde Rouvier fou un destacat enginyer i industrial, fundador del fabricant d'automòbils Elizalde, reconvertida més tard a fabricant de motors d'aviació. Tres cosins seus, els germans Elizalde Bertrand, varen ser també motociclistes de renom durant les dècades de 1950 i començaments de la de 1960: Arturo (conegut com a Lucas), José Antonio i Juan Elizalde Bertrand, que van arribar a guanyar entre tots tres diversos Campionats d'Espanya de velocitat, motocròs i regularitat.
L'accident mortal La cursa en què perdé la vida s'anomenava Circuito Internacional Motorista i es disputava al circuit urbà de San Lorenzo de Xixón, de 3 km de longitud. Era la quarta prova del campionat estatal d'aquell any i l'onzena edició de l'esdeveniment (la segona amb categoria internacional). Aquell dia, Joan Bertrand ja havia corregut la cursa dels 125cc amb la seva Montesa (acabant-hi sisè), quan de sobte decidí de córrer també la de 500cc, participant-hi amb una Norton que li deixà el valencià Paco González.
Durant la cursa, amb força pluja i el terra lliscant, Bertrand perdé el control de la Norton quan mirava de netejar-se les ulleres entelades per la pluja (a la sortida del revolt de Piles, durant la sisena volta), i anà a estavellar-se contra una fita quilomètrica del mig de la calçada. Anant com anava a més de 120 km/h, l'impacte fou tan fort que la motocicleta es va partir en dos i Bertrand va sortir disparat, anant a topar violentament de cap contra la pèrgola d'un mur, uns 100 metres més enllà. Greument ferit, fou traslladat en ambulància a l'hospital on arribà ja mort.
Palmarès Guanyador del Motocròs de Vallvidrera (1952) Rècord absolut de la Volta a Mallorca (1952), pilotant una 125cc Guanyador de la Pujada a la Rabassada i rècord de la seva categoria (1953) Rècord de la pujada a Vallvidrera fins a 1954 Campió d'Espanya de 125cc (1953, Montesa) 3 vegades guanyador en equip de la Prueba de invierno 3 medalles d'or en el Trofeo Nacional Motociclista
Resultats al Mundial de motociclisme AnyCategoriaMotoCursesVictòriesPodiPoleFast lapPuntsPosició 125cc Montesa 1 0 0 0 0 3 11è
Referències
Categoria:Pilots catalans del sud de motociclisme de velocitat Categoria:Pilots de Montesa Categoria:Campions d'Espanya de motociclisme de velocitat Categoria:Pilots de 125cc Categoria:Pilots de motociclisme morts en competició Categoria:Pilots de motociclisme barcelonins Categoria:Pilots de motociclisme del Baix Llobregat Categoria:Santfeliuencs Categoria:Morts a Gijón