miniatura|La ciutat de Leiden el temps del setge (1574) Francisco de Valdés (Gijón? c. 1511-Piombino, 1580)Francisco de Valdés , Real Academia de la Historia fou un militar al servei de la monarquia hispànica i escriptor.
El 1574 era mestre de camp i tenia assetjada estretament la plaça de Leiden. El 1586 publicà a Brussel·les l'obra Espejo i disciplina militar i en altres edicions, Dialogo militar compuesto por el Maestre de campo Francisco Valdés, en el cual se trata del oficio del Sargento Mayor. Aquesta edició sembla la més antiga, que només és coneguda per alguns experts. Hi ha una altra edició de Brussel·les feta el 1589 i una altra a Madrid del 1591. L'edició més coneguda de Brussel·les (1589) era sempre seguida malgrat que amb foliació diferent, del Discurso sobre disciplina militar, de Sancho de Londoño, i, en efecte, ambdues obres es complementen recíprocament.
miniatura|220x124px | right
La dedicatòria de l'obra de Valdés està datada a Deventer el 20 d'octubre de 1571 i va dirigida a Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones, fill del duc d'Alba i general de la infanteria espanyola a les Disset Províncies; el llibre degué ésser escrit vers l'any 1568 a petició del gran duc d'Alba, i adopta la forma de diàleg, favorita en aquell temps. Els suposats interlocutors són Alonso de Vargas y Londoño i el lloc de la instructiva conversa a la vora del Rin.
El setge de Leiden constituí l'operació de guerra més important que es confià a Valdés i un dels més importants esdeveniments del comandament de Lluís de Requesens als Països Baixos Espanyols.
Valdés ajudat pels terços de Romero, Viteli i Toledo, l'encerclà per complet, establí sòlides línies, reforçades de tant en tant per fortins, i barrà totalment el pas als combois. Malgrat veure's els assetjats separats de la resta del país, conservaren l'ànim i depreciaren les intimidacions del cabdill espanyol. Valdés no ordenà l'assalt oportunament, donant temps als defensors perquè trenquessin els dics que contenien les aigües dels rius IJssel i Mosa, inundant tots els camps. L'arribada d'una esquadra de socors acabà de fer insostenible la situació dels espanyols.
Més tard a les ordes d'Alexandre Farnesi prengué part en el setge de Maastricht, menant un dels tres terços d'infanteria espanyola de què es componia el seu exèrcit, el qual demostra que no va caure en desgràcia pel seu fracàs davant els murs de Leiden.
Notes
Bibliografia Enciclopèdia Espasa, Volum núm. 26 pàg. 498-99
Categoria:Morts a la Toscana Categoria:Militars asturians Categoria:Escriptors de Gijón Categoria:Escriptors morts al segle XVI Categoria:Escriptors nascuts al segle XVI