En física l emissió electrònica és un fenomen natural que consisteix en l'ejecció d'electrons cap a fora del seu entorn, des d'un cos, pot ser des d'un semiconductor però en certs casos, també des d'un aïllant.
Per a l'ejecció d'electrons des d'un medi cal energia suficient per a superar les forces d'atracció del cos en una quantitat igual o superior a aquestes. Depenent de la font d'energia subministrada als electrons emesos es distingeixen: Emissió termoiònica - la font de l'energia dels electrons és l'energia cinètica del moviment tèrmic dels electrons. És el mètode més comunament utilitzat per a obtenir electrons - s'utilitza en gairebé tots els tipus de tub d'electrons. Emissió de fotoelectrons - la font d'energia és la radiació electromagnètica com la llum, raigs-X. Emissió secundària - la font d'energia que crida l'atenció dels emissors de partícules materials, com ara electrons, protons Emissió per efecte de camp - emissió sota la influència d'un camp elèctric fort, per exemple, a la vora (Microscopi d'efecte de camp) o a prop de les pales en moviment sobre un objecte (Microscopi d'efecte túnel) Exo-emissió - les emissions sota la influència de diversos factors, com ara durant la deformació, o fricció d'un cos, quan són exposats a una emissió de llum amb una energia menor que la funció de treball del cos, que ha estat prèviament irradiat per radiacions ionitzants.
Vegeu també Canó d'electrons Tub d'ones progressives Càtode fred Efecte fotoelèctric Field Emission Display Efecte termoiònic Cadena de transport d'electrons
Nota
Categoria:Electricitat Categoria:Física de l'estat sòlid