El Hessengau (pagus Hassorum) fou una regió alemanya a l'edat mitjana d'administració comtal dins de Francònia occidental. S'estenia entre Beverungen i Marsberg al nord i Bad Hersfeld al sud, i estava distribuïda en dues parts:
L'Hessengau franc al voltant de Fritzlar i Kassel
L'Hessengau saxó (Pagus Hessi Saxonicus), a la regió del Diemel a l'est de Westfàlia i del sud de la Baixa Saxònia
La divisió s'hauria produït al quan els saxons empenyien els hessians cap al sud i colonitzaven el país conquerit sense canviar-li el nom. El límit entre les dues parts era sobre la línia Hannoversch Münden-Korbach i formava una part petita al nord de Kassel.
La província d'hessians era al el país del llinatge dels Conradians, però després de la revolta i la mort del duc Eberard de Francònia el 939 a la batalla d'Andernach va passar al rei Otó I i donat a fidels seus com a feus. La part saxona va passar finalment el 1020/1021, després de la mort del comte Dodicó, al bisbat de Paderborn. La part francona es va administrar a partir de 1027 pel llinatge del comtes Werners (titulats després comtes de Gröningen) i Gisons com a feus d'imperi i venia finalment per via d'herència al segle XII als Ludowings i, per tant, al comtat i landgraviat de Turíngia. Després de l'extingir-se els Ludowings el 1247 i la següent Guerra de Successió de Turíngia i Hessen el territori va esdevenir la part essencial del landgraviat de Hessen i centre del modern país d'Hessen.
Comtes a l'Hessengau Els comtes coneguts de l'Hessengau foren:
De la família dels Esicons (Esikonen): Hiddi (Hildebold), esmentat el 813, comte de l'Hessengau Saxó Asig (Esicó), testificat 839 i 842, comte de l'Hessengau Saxó Berenguer, testificat el 860, 876 i 879, comte de l'Hessengau Saxó Cobbó el Jove, vers 890, comte de l'Hessengau Saxó A mitjans de l'última dècada del la dignitat de comtes de l'Hessengau va passar per motius desconeguts als Conradians: Conrad el Vell nebot d'Arnulf de Caríntiam comte a Oberlahngau (886) i Hessengau (de Francònia i de Saxònia) el 897, comte de Gotzfeldgau el 903, comte de Wetterau 905, comte al Wormsgau i marcgravi de Turíngia († 27 de febrer de 906 a Fritzlar, enterrat a Weilburg) Conrad el Jove († 23 de desembre de 918), fill de l'anterior, comte d'Hessengau (Saxó i Francó) el 908 (segurament ja des del 906 comte al Lahngau, Hessengau i probablement al Königssondergau), comte de Keldachgau el 910, duc de Francònia de facto el 906, oficialitzat 7 o 10 de novembre de 911 com a Conrad I de Francònia. Va donar el 912 Sankt Walpurgis a Weilburg. Fou enterrat a Fulda. Es va casar el 913 amb Cunegunda de la casa dels comtes ahalolfinger Erchanger i Bertold, vídua del marcgravi Luitpold de Baviera. Eberard de Francònia († 23 d'octyubre del 939 a la batalla d'Andernach), comte de Francònia 919, abat laic de Sankt Maximin a Trèveris, comtes del Hessengau Saxó i Francó i del Perfgau el 913, comte a Lahngau (Oberlahngau) el 928, marcgravi (de Turíngia?) 914-918, truchsess o comte palatí el 936. Després de la mort d'Eberard els seus béns i feus van passar en part al rei Otó I Liudolf de Suàbia, fill d'Otó, nomenat comte d'Hessengau (comitatus Hassonum) Retorn de la família dels Esicons: Elli o Allo I († 965) comte de l'Hessengau Saxó 942, comte a Leinegau vers 950. Altres famílies: Adalbert o Adalberó de Saxònia († 982), Palgravi (comte palatí) de Saxònia 965–966 i comte de l'Hessengau Saxó i Liesgau Dodicó (+ 1020 o 1021), comte a l'Hessengau Saxó, l'Ittergau i el Nethegau el 1011 Tammó o Thankmar († 1037), truchsess de l'emperador Otó III, net de comte palati Adalberó de Saxònia, comte a Astfala i des de 994 a l'Hessengau Saxó
Després de la mort de Dodicó el rei Enric II el Sant (1002-1024) va donar una part de la seva propietat a l'Hessengau Saxó al bisbat de Paderborn, i la resta a Tammó. El rei Conrad II (1024-1039) treia la part de Paderborn i la donava a l'Arquebisbat de Magúncia. Després de la mort de Conrad II aquesta àrea passava un altre cop a Paderborn. L'altra part de l'Hessengau a Francònia Comrad II la va donar el 1027 al seu seguidor Werner de Winterthur que va administrar en endavant el nucli de la regió com a comte de Maden, després Gudensberg i finalment de Gröningen.
Els comtes de l'Hessengau del llinatge de Werner posseïa també el comtat de Ruchesloh al Lahngau amb el Marburg. Els comtes foren: Werner I de Maden, 1027–1040 Werner II de Maden i Gudensberg, 1040–1053 Werner III de Gróningen, 1053–1065 Werner IV de Gróningen, 1065–1121
Després que Werner IV va morir sense hereus directes vius, el comtat, que ja havia concedit poc abans de la seva mort a l'Arquebisbat de Magúncia, va ser cedit per aquest en feu a Gisó IV. Els comtes d'Hessengau de la casa dels Gisons foren:
Giso IV, 1121-1122 Giso V, 1122–1137 (sota regència de la seva mare Cunegunda de Bilstein fins a la seva majoria)
Després de la mort de Gisó V l'herència va recaure en el landgravi Lluís de Turíngia pel seu matrimoni amb Hedwigis de Gudensberg, germana de Gisó V.
A la part nord-oriental de la província d'Hessengau fou comte Sigfrid III de Boyneburg (~1050 + 1107) de la casa de Northeim, comte de Boyneburg de 1083 a 1107 i comte de part de l'Hessengau, del Nethegau i del Ittergau.
Bibliografia Georg Landau, Die Territorien in Bezug auf ihre Bildung und ihre Entwicklung. Perthes, Hamburg und Gotha, 1854, S. 357
Categoria:Regions històriques d'Alemanya Categoria:Comtats del Sacre Imperi Categoria:Geografia històrica de Hessen