Servaci de Tongeren, en neerlandès Servaas van Maastricht, en llatí Servatius, en francès Servais de Tongres (Armènia, s. IV - Maastricht, Països Baixos, ca. 384, o segle V) hauria estat el darrere bisbe de Tongeren que va residir a Tongeren abans que la seu es traslladés a Maastricht.Karl Mühlek, Servatius, Biographisch-Bibliographischen Kirchenlexikons, Herzberg, Editorial Traugott Bautz, 2000, pàgines Tom XVII, columna 1290, ISBN (en català: Lèxic biogràfic-bibliogràfic de l'església catòlica) És venerat com a sant per l'Església catòlica, i se'n celebra el dies natalis el 13 de maig. Com a sant de glaç, està invocat contra el gel i la febre.
Biografia esquerra|Cripta amb la suposada tomba de Servaci a Maastricht|miniatura miniatura|esquerra|Reliquiari del sant, s. XII, a St Servaas. No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al . Un bisbe, nomenat Sarbatios o Arovatius ha participat en el Concili de Sàrdica (actualment Sofia) que va defensar la teoria de la trinitat i oposar-se a l'arrianisme. No és segur que Sarbatios i Servaci siguin la mateixa persona, i recerques recents dubten que Sarbatios i Servatio Tungrorum Episcopus siguin un, i situen Servaci cap a mitjan .Karl Mühlek, ibídem La llegenda accepta que va morir el 384 a Maastricht i que va ser sebollit al cementiri de la Via Bèlgica, fora les muralles.
Altres autors qüestionen la seva existència. Relíquies i sants eren arguments útils per a la cristianització i es van «crear» molts sants a partir de tradicions, confusions i troballes de restes a antigues necròpolis romans.Peter Brown, The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity, Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines,
Veneració Les llegendes van continuar formant-se després d'una primera hagiografia encarregada pel capítol de l'església de Maastricht a Gregori de Tours, que contribuí a estendre'n el culte. Aquest culte va atènyer el seu apogeu vers 1170-80, quan el poeta Heinrich van Veldeke va redactar un poema en limburguès «Sente Servas».
El bisbe Monulf va construir una primera església al suposat sepulcre de Servaci a l'entorn de l'any 550, que va formar la cleda de la futura basílica de Sant Servaci de Maastricht.
Referències
Categoria:Bisbat de Lieja Categoria:Persones de Maastricht Categoria:Sants armenis Categoria:Sants llegendaris Categoria:Sants bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja Categoria:Sants morts al segle IV Categoria:Sants morts al segle V Categoria:Sants cristians universals Categoria:Morts a Maastricht Categoria:Morts a Flandes Categoria:Polítics armenis Categoria:Polítics valons Categoria:Polítics neerlandesos Categoria:Morts el 384