La Universitat Duke (Duke University en anglès) és una universitat privada de recerca dels Estats Units d'Amèrica a Durham a l'estat de Carolina del Nord. Fou fundada el 1838 com a "Brown School" per metodistes i quàquers en la ciutat de Trinity i va ser traslladada a la localitat de Durham en 1982. El 1924, l'empresari del tabac i l'energia elèctrica James Buchanan Duke va establir la fundació Duke Endowment i la institució va canviar el seu nom per rendir honor al seu difunt pare, Washington Duke, un dels seus primers benefactors.
El campus s'estén per més de 3.500 hectàrees en tres subcampus contigus a Durham i un laboratori marí a Beaufort. El Campus Oest, dissenyat en gran part per l'arquitecte Julian Abele, incorpora l'estil gòtic col·legial amb la Capella Duke de 64 metres l'alçada al centre del campus, i adjacent al Centre Mèdic. El Campus Est, a uns 2,4 km de distància, és la seu de tots els estudiants de primer any, conté exemples d'arquitectura georgiana. La universitat també administra dues escoles simultànies a Àsia, la Facultat de Medicina Duke-NUS de Singapur (establerta el 2005) i la Universitat Duke Kunshan de Kunshan, Xina (establerta el 2013). I forma una de les tres puntes de l'anomenat Triangle de Recerca, o simplement el Triangle, de la regió juntament amb la Universitat Estatal de Carolina del Nord a Raleigh i la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill.
La universitat té "vincles històrics, formals, continus i simbòlics" amb l'Església Metodista Unida, però és una institució no sectària i independent.
Fins al 2015, setze premis Nobel, tres premis Turing i una cinquantena de guanyadors de la Beca Rhodes han tingut relació amb la universitat com a alumne o com a investigador o professor d'algun tipus.
La tardor de 2024 la universitat comptava amb un total de 17.499 alumnes matriculats, dels quals 6.523 són alumnes de grau i d'aquests un 53% són dones. El nombre de professors és de 1.655 mentre que els treballadors són 47.132, incloent-hi tot el personal de l'Hospital Universitari i del Sistema de Salut de Duke. Cal destacar també que l'any 2024 la universitat va rebre 51.974 sol·licituds, de les quals només 1.732 van inscriure's.
Rànquings Duke està acreditada per la Southern Association of Colleges and Schools, una acreditació educativa regional reconeguda pel Departament d'Educació dels Estats Units i el Consell d'Acreditació d'Educació Superior. I sovint es qualifica a Duke com de Southern Ivy per la seva excel·lència acadèmica i prestigi social similars a les vuit universitats i institucions que conformen la Ivy League.
Al Times Higher Education Ranking de 2025 està classificada en el lloc 27è del món. Al Rànquing de Shanghai de 2024 classifica la universitat en el 39è lloc del món. Al CWTS Leiden Ranking de 2024 està classificada en el lloc 60è del món i en el 14è dels Estats Units. Al QS World University Rankings de 2025 està classificada en el lloc 62 del món. Al rànquing America's Top Colleges de 2025 editat per la revista Forbes està classificada en el lloc 20 dels Estats Units. Al rànquing U.S. News & World Report Best Colleges Ranking està classificada en el 6è lloc d'entre les universitats dels Estats Units. Al rànquing Washington Monthly de 2024 està classificada en el 7è lloc d'entre les universitats dels Estats Units. Al rànquing College Pulsedel diari The Wall Street Journal està classificada en el lloc 45è.
Història Inicis miniatura|Edifici Washington Duke ("Old Main"), un dels primers edificis del campus original de Durham (actualment Campus Est) que va ser ederrocat quan es va reconstruir el campus. Duke va obrir les portes per primera vegada el 1838 com a Brown's Schoolhouse, una escola de subscripció privada a l'actual ciutat de Trinity al comtat de Randolph, Carolina del Nord. Organitzats per la Union Institute Society, un grup de metodistes i quàquers, la Brown's Schoolhouse es va convertir en la Union Institute Academy el 1841. L'acadèmia va ser rebatejada de nou com a Normal College el 1851, i després com a Trinity College el 1859 gràcies al suport de l'Església Metodista. El 1892, el Trinity College es va traslladar a Durham, en gran part gràcies a la generositat de Julian S. Carr i Washington Duke, metodistes respectats que s'havien enriquit a través de les indústries del tabac i l'electricitat. Carr va fer la donació de terrenys per al campus original de Durham el 1892, que avui dia es coneix com l'East Campus. Al mateix temps, Washington Duke va donar a l'escola 85.000 dòlars (2.970.000 dòlars ajustats a la inflació) per a una dotació inicial i costos de construcció, augmentant posteriorment la seva generositat amb tres contribucions més de 100.000 dòlars el 1896, 1899 i 1900, amb l'estipulació que la universitat "obri les portes a les dones, posant-les en igualtat de condicions amb els homes". Duke acceleraria la seva missió de convertir-se en una universitat global el 1910 amb l'ascens de William Preston Few com a nou president del Trinity College, que buscava establir la universitat com a contrapès sud de les universitats Yale i Harvard.
El 1924, el fill de Washington Duke, James B. Duke, va establir la Dotació Duke amb un fons fiduciari de 40 milions de dòlars. Els ingressos del fons s'havien de distribuir a hospitals, orfenats, l'Església Metodista i quatre universitats (inclòs el Trinity College). William Few, que va continuar sent president del Trinity, va insistir que la institució passés a anomenar-se Universitat Duke per honorar la generositat de la família i distingir-la de la infinitat d'altres universitats i colleges que portaven el nom de "Trinity". Al principi, James B. Duke va pensar que el canvi de nom seria egoista, però finalment va acceptar la proposta com a homenatge al seu pare. Els diners de la dotació van permetre que la universitat creixés ràpidament. El campus original, l'East Campus, va ser reconstruït entre el 1925 i el 1927 amb edificis d'estil georgià. El 1930, la majoria dels edificis d'estil gòtic col·legial del campus estaven acabats, i la construcció del Campus Oest va culminar amb la finalització de la capella Duke el 1935.
El 1878, el Trinity (al comtat de Randolph) va atorgar títols de Bachelor of Arts a tres germanes —Mary, Persis i Theresa Giles— que havien estudiat tant amb tutors particulars com en classes juntament amb homes. Amb el trasllat de la universitat el 1892, el consell d'administració va votar per permetre de nou que les dones fossin admeses formalment a les classes com a estudiants diürnes. En el moment de la donació feta per Washington Duke el 1896, que requeria que les dones fossin situades "en igualtat de condicions amb els homes" a la universitat, hi havia quatre dones matriculades; tres eren filles de membres del professorat. El 1903, Washington Duke va escriure al consell d'administració retirant la disposició, assenyalant que havia estat l'única limitació que havia imposat mai a una donació a la universitat. El 1897 es va construir un dormitori residencial per a dones i es va anomenar Edifici Mary Duke, en honor a la filla de Washington Duke. El 1904, ja hi havia 54 dones matriculades a la universitat. El 1930, es va establir el Woman's College com a coordinadora del col·legi universitari masculí, que s'havia establert i anomenat Trinity College el 1924.
Segons el Centre de Drets Humans de la Universitat de Duke, la "política de la universitat a la dècada de 1920 excloïa els negres de les admissions i també restringia als negres l'ús de certes instal·lacions del campus, com ara els menjadors i els allotjaments de les residències... El 1948, un grup d'estudiants de teologia van sol·licitar a l'escola de teologia que dessegregués, el primer esforç concertat per impulsar la dessegregació de la política d'admissió de Duke".
Expansió i creixement L'enginyeria, que s'havia impartit a Duke des del 1903, es va convertir en una escola independent, l'Escola d'Enginyeria Pratt, el 1939. La residència oficial del president de la universitat, la J. Deryl Hart House, es va completar el 1934. En esport, Duke va jugar i acollir la primera Rose Bowl jugada fora de Califòrnia, al Wallace Wade Stadium, el 1942; el segon partit d'aquest tipus es va jugar a Arlington a Texas, el 2021, traslladat com a resultat de la pandèmia de la COVID-19. Durant la Segona Guerra Mundial, Duke va ser una de les 131 universitats i escoles superiors a escala nacional que van participar en el Programa de Formació V-12 de la Marina, que oferia als estudiants un camí cap a una comissió naval. Duke va matricular els primers estudiants de postgrau afroamericans el 1961 encara que l'escola no va admetre estudiants negres de grau fins al setembre de 1963, i el mateix 1963 el Consell d'Administració va eliminar oficialment la segregació dels estudiants negres als estudis de grau, però el professorat va romandre completament blanc fins al 1966.
L'augment de l'activisme al campus durant la dècada de 1960 va impulsar Martin Luther King a parlar a la universitat el novembre de 1964 sobre el progrés del Moviment afroamericà pels drets civils. Després de la dimissió de Douglas Knight del càrrec de president de la universitat, Terry Sanford, l'exgovernador de Carolina del Nord, va ser elegit president de la universitat el 1969, impulsant l'obertura de l'Escola de Negocis Fuqua, la finalització de la biblioteca William R. Perkins i la fundació de l'Institut de Ciències Polítiques i Afers Públics (actualment l'Escola Sanford de Política Pública). El Woman's College, fins aleshores independent, es va fusionar de nou amb el Trinity com a universitat d'arts liberals tant per a homes com per a dones el 1972.
A partir de la dècada del 1970, els administradors de Duke van iniciar un esforç a llarg termini per enfortir la reputació de la universitat tant a escala nacional com internacional. Es va emfatitzar el treball interdisciplinari, així com el reclutament de professors i estudiants de minories. Durant aquest temps també es va convertir en el bressol del primer programa de grau d'Assistent Mèdic als Estats Units. L'Hospital Universitari de Duke es va acabar el 1980 i l'edifici del sindicat d'estudiants es va construir dos anys després. El 1986, l'equip masculí de futbol americà va aconseguir el primer campionat de la National Collegiate Athletic Association (NCAA) de Duke, i l'equip masculí de bàsquet va aconseguir poc després els campionats de 1991 i 1992, i després de nou el 2001, 2010 i 2015.
Duke Forward, una campanya de recaptació de fons de set anys de durada, va recaptar 3.850 milions de dòlars a l'agost del 2017.
Història recent El 2014, Duke va treure el nom de Charles B. Aycock, un governador supremacista blanc de Carolina del Nord, d'una residència universitària. Avui dia es coneix pel nom d'East Residence Hal.
El 19 d'agost de 2017, després dels violents enfrontaments a la manifestació Unite the Right a la localitat de Charlottesville, a l'estat de Virgínia, l'estàtua del general confederat Robert E. Lee va ser retirada de l'entrada de la capella Duke, després d'haver estat vandalitzada pels manifestants.
L'agost de 2020, els primers estudiants universitaris de la Universitat Duke Kunshan van arribar al campus de Duke per estudiar a l'estranger. A causa de la COVID-19, els estudiants xinesos de grau i postgrau de Duke que no podien viatjar als Estats Units per les restriccions van ser acollits al campus d'aquesta universitat.
Controvèrsies Falses acusacions de violació