La gavina relicta (Ichthyaetus relictus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita els llacs d'aigua salada de les estepes de l'Àsia central, al Kazakhstan, Mongòlia i nord de la Xina.

Descripció La gavina relicta fa entre 44 i 45 cm de llargada amb un cos robust i gruixut. Els adults no reproductors presenten cobertores auriculars i corona posterior uniformement tacades de foscor, ales amb punta blanca, marques negres prominents i aïllades a les primàries externes i cap vora davantera blanca a l'ala externa. Els ocells reproductors tenen caputxes negres (inclòs el clatell) amb el front grisenc i una ampla coloració blanca en forma de mitja lluna darrere, sota i sobre dels ulls. Les potes són taronges i el bec escarlata. El nom prové de l'estatus com a espècie relicta.

Distribució i hàbitat Inicialment, els científics no estaven segurs d'on passava l'hivern la gavina relicta. Descobriments recents mostren que almenys el 90% hivernen al llarg de la costa de la Mar Groga, particularment a la badia de Bohai, Xina, d'altres hivernen a Corea del Sud. Creences anteriors sobre que hivernaven a l'interior de l'altiplà tibetà es basaven en un sol albirament d'ocell i ara es consideren incorrectes.

Les gavines es reprodueixen a principis de juny i fins a principis d'agost en colònies a les illes dels llacs d'aigua salada. Aquests llocs són fràgils. La nidificació no es produeix quan els llacs s'assequen o quan els nivells d'aigua són massa alts. Quan les illes es tornen massa petites o cobertes de vegetació o tan grans que s'uneixen a la costa, els ocells tampoc nien.

Ecologia Migració Aquestes gavines són migratòries: es reprodueixen a l'interior dels llacs del desert a l'estiu i després volen a les zones costaneres per passar l'hivern. El problema és que estan molt concentrades en només uns pocs punts costaners durant l'hivern, cosa que les fa vulnerables si aquestes zones són destruïdes pel desenvolupament.

Reproducció Totes les colònies de cria conegudes es troben per sota dels 1.500 m, a la zona àrida-estepa, en illes de llacs salins i lleugerament salins amb nivells d'aigua fluctuants. No hi ha nidificació si els llacs s'assequen, si les illes s'uneixen a la costa o si el nivell de l'aigua és massa alt i les illes es tornen massa petites o estan envaïdes de vegetació.

Durant la temporada no reproductora, la gavina relicta busca aliment gairebé sempre en planes mareals amb substrats sorrencs més ferms i pegats de llim o fang (normalment les parts exteriors dels estuaris) que suporten una alta concentració de marisc, i només uns quants individus (principalment de primer hivern) es troben també en platges sorrenques de badies i prop de les desembocadures dels rius.

Estat i conservació S'estima que la població és de 10.000 o menys, i el nombre disminueix. Està classificada com a "vulnerable" a la Llista Vermella de la UICN. Les majors amenaces són els canvis del nivell de l'aigua als llacs on cria, la depredació per part d'altres gavines, les calamarsades i les inundacions. Les pertorbacions humanes han augmentat la vulnerabilitat a tots aquests factors, cosa que resulta en més riscos per a les gavines adultes i un augment de la mortalitat dels pollets i els ous. També tenen problemes per migrar a les zones de cria a causa de la manca de llocs de parada en condicions. Per combatre això, s'ha establert reserves naturals a Mongòlia, el Kazakhstan i Rússia.

Taxonomia i sistèmica La gavina relicta va ser descrita l'any 1931 pel zoòleg suec Einar Lönnberg amb el nom binomial Larus melanocephalus relictus i la localitat tipus "Tsondol, a l'Etsingol, sud del Gobi".

Antigament (com amb altres gavines relacionades) es col·locava en el gènere Larus fins que la investigació genètica va demostrar que l'antiga visió àmplia d'aquest gènere era parafilètica.

Referències

Categoria:Ichthyaetus Categoria:Ocells d'Àsia