miniatura|alt=Imatge de l'interior de l'església i de l'enorme (disset metres d'alçada per dotze d'amplada) retaule que la presideix rere l'altar|Santa Maria de Baixàs i el gran retaule barroc obra de Lluís Generes Lluís GeneresO Louis Générés en algunes ortografies franceses (Manresa, ? - Perpinyà, 1710 o abans) va ser un escultor i tallista català autor de nombrosos retaules a la Catalunya del Nord.

Biografia Encara que el lloc de naixement no està prou ben documentat, se sap que procedia d'una família manresana de tallistes. El seu pare Joan GeneresJoan Generes (Manresa ? - 1664?) està documentat des del 1620 i va ser autor de diversos retaules de l'església del Carme i a la Seu de Manresa. i el seu germà Francesc GeneresS'atribueix a Francesc Generes un retaule a Gavà, obra del 1678. van ser tallistes especialitzats en retaules; i a Lluís Generes el succeíLluís Generes morí abans d'acabar el retaule de l'altar major de Sant Mateu de Perpinyà, i el completà el seu fill Francesc Generes. el seu fill Francesc. Encara, en morir en Lluís, feu un llegat al seu fillol i nebot, l'escultor perpinyanenc Lluís Ribera. Hom vincula a la família el coetani Josep GeneresJosep Generes (Manresa, ) va ser escultor i tallista, amb producció localitzada a Sallent, Cererols, Manresa, Torà, Olesa de Montserrat i Esparraguera, amb un ventall de dates que abasta els anys 1641 al 1670. que va fer retaules al Bages i podria haver estat germà d'en Francesc i en Lluís. En Lluís Generes s'establí a Perpinyà i, en morir Llàtzer Tramulles el 1656, rebé el tractament d'"architector et sculptor" quan fou contractat per completar el retaule inacabat de Sant Francesc de Paula, per al convent dels Mínims (o de Santa Maria de la Victòria) de Perpinyà. Aquesta i moltes altres obres marcaren una fructífera carrera, que en feu l'escultor més destacat del Rosselló al llarg de mig segle.

Durant uns anys (1660s) tingué el seu taller a VinçàCom ho esmenta Julien Lugand a La polychromie baroque en Roussillon, a Locus Amoenus 7 (2004) p. 228 mentre feia el retaule per a la seva església parroquial, i això li permeté de treballar per altres encàrrecs a la rodalia. La seva obra més reputada és posterior, el grandiós (17 metres d'alçada per 12 d'amplada) retaule de Santa Maria de Baixàs, fet per un contracte del 12 de desembre del 1671 entre l'escultor i els síndics del poble. L'interior del tabernacle mostra pintures del Sant Sopar, la Flagel·lació i Jesús encadenat. Segons Joan Capeille la magnificència del retaule feu encunyar la frase "ha costat tant com el retaule de Baixàs".

Lluís Generes compartí taller amb Pau i Josep SunyerPau Sunyer (mort el 1694), el seu fill Josep Sunyer (mort abans de 1682) i el seu net Josep Sunyer i Raurell (Manresa, Bages, c. 1673 - Manresa, 1751) van formar una altra prolífica saga de tallistes amb obra a la Catalunya del Nord i amb el també manresàFrancesc Grau (Manresa, 1638 - 1693) Francesc Grau. Va ser mestre de Francesc Sunyer, Francesc Negre i de Miquel Anglada (que el 1685 el demandà perquè al seu aprenentatge, iniciat el 1679, va fer de servent més que no pas d'alumne). Les darreries de l'artista estan poc documentades, però està registrat que el 1707 vengué unes terres a Charles Maynadier, cirurgià major del regiment de Tesse; i que l'esposa d'en Generes, Maria Roma, era vídua el 1710.

Obres Retaule de la capella de la Trinitat (1655), de Sant Pere de Prada Retaule de Sant Francesc de Paula (1656-1659), convent de Santa Maria de la Victòria de Perpinyà (en l'actualitat, però, conservat a la catedral de Perpinyà) Retaule dels sants Cosme i Damià (1661), a l'església parroquial de Serdinyà Retaule de l'altar major (1663), a Santa Maria d'Espirà de Conflent Retaule de l'altar major (1663-1664), a Sant Julià i Santa Basilissa de Vinçà Retaules de l'Ascensió de Crist i de la Immaculada Concepció (1665), a Sant Esteve d'EstoerSegons una font podrien ser obra no de l'escultor, sinó del seu taller Retaule de l'altar major (1665), a Sant Esteve de Glorianes Retaule de l'altar major (1666), a Santa Eulàlia de Fullà Retaule de l'altar major (1670), a Sant Vicenç de Clairà Retaule de sant Domènec (1671), per a Sant Julià del SolerJoseph Gibrat La seigneurie et la paroisse du Soler p. 245-246, article a Revue Catalane XIV (1920) Retaule de la Nativitat (1671-1674), per a Santa Maria de Baixàs Retaule (1672), per Sant Esteve de Saorra (desaparegut, només se'n conserven tres peces) Retaule de la capella de la Sang (1678), a Sant Quirze de Pià Retaule (1679), per al monestir de Santa Maria de Corbiac Retaule de l'Assumpció (1681-1682), a l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Vingrau Retaule de sant Galdric (1685-1687), a la catedral de Perpinyà Retaule de l'altar major (1693- ?), per Sant Mateu de Perpinyà Retaules a Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló: Retaule de l'altar major (1693-1705) Retaule de sant Francesc de Paula Retaule de sant Josep, o de sant Eloi (1709) Retaule de sant Pere i sant Pau Retaule del Roser (1706) Retaule a Sant Andreu de Vallestàvia Confessionaris a Santa Maria d'Espirà de Conflent Alt relleu: El sagrament del baptisme a Santa Maria d'Espirà de Conflent

Notes

Bibliografia Emmanuel Bénézit Dictionnaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs de tous les temps et de tous les pays - 4 Dughet - Gillet Paris: Günd, 1976 Eugeni Cortade Retables baroques du Roussillon Perpignan: Association pour une meilleure connaissance du Roussillon, 1973 Josep Francesc Ràfols i Fontanals Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña : desde la época romana hasta nuestros días Barcelona: Millá, 1951-1954 (Nova edició Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares Barcelona: Edicions Catalanes, 1980 )

Referències

Enllaços externs Notes biogràfiques

Categoria:Escultors rossellonesos Categoria:Escultors catalans del Barroc Categoria:Escultors manresans Categoria:Escultors nord-catalans Categoria:Morts a Perpinyà Categoria:Perpinyanencs històrics Categoria:Bagencs històrics Categoria:Perpinyanencs contemporanis Categoria:Artistes perpinyanencs Categoria:Artistes rossellonesos contemporanis