LEstat Lliure del Congo o Estat Independent del Congo (en francès État Indépendant du Congo) fou un antic domini colonial africà, propietat privada del rei Leopold II de Bèlgica, les fronteres del qual coincideixen amb l'actual República Democràtica del Congo. El Congo va ser administrat privadament pel rei Leopold entre 1885 i 1908,Serrano, J. F. M. (2005). De la guerra a la democracia: la República Democrática del Congo. Revista de Fomento Social, 60, 283-312. any en què el territori va ser cedit a Bèlgica.
Durant el període en què va ser administrat per Leopold II, el territori va ser objecte d'una explotació sistemàtica i indiscriminada dels seus recursos naturals (especialment el vori i el cautxú), en la qual es va utilitzar exclusivament mà d'obra indígena en condicions d'esclavitud. Per mantenir el seu control sobre la població nadiua, l'administració colonial va instaurar un règim de terror, en el qual van ser freqüents els assassinats en massa i les mutilacions. A causa d'això i d'altres factors relacionats, hi va haver un elevadíssim nombre de víctimes mortals: encara que és impossible realitzar càlculs exactes, la majoria dels autors esmenten xifres d'entre cinc i deu milions de morts.
A partir de 1900, la premsa europea i estatunidenca va començar a informar sobre les dramàtiques condicions en les quals vivia la població nadiua del territori. Les maniobres diplomàtiques i la pressió de l'opinió pública van aconseguir que el rei belga renunciés al seu domini personal sobre el Congo, que va passar a convertir-se en una colònia de Bèlgica, sota el nom de Congo Belga.
Història Antecedents miniatura|Mapa històric del Regne del Congo (existent durant els segles , i ), i situat a la regió de l'estuari del riu Congo.
El 1482, el navegant portuguès Diogo Cão va descobrir la desembocadura del riu Congo. Tres anys després, el 1485, va remuntar el riu fins a l'actual ciutat de Matadi. Els portuguesos, que van establir un productiu contacte amb el regne del Congo, van convertir la regió en un dels centres del comerç d'esclaus.Segons l'historiador Hugh Thomas, del Congo i Angola van sortir, durant els quatre segles que va durar el tràfic transatlàntic, un total de 3.000.000 d'esclaus, gairebé la quarta part del total dels sortits de ports africans (Hugh Thomas, El tràfic d'esclaus, 1998; p. 799. Durant el s'exportaven anualment uns 15.000 esclaus procedents del regne del Kongo (Hochschild, pàg. 31). Tanmateix, a causa de les pressions dels països abolicionistes, a mitjan el tràfic d'esclaus amb destinació al Brasil i al Carib va quedar interromput. Després de l'abolició del tràfic va continuar a la regió l'anomenat legitimate trade ("comerç legítim") de productes com l'oli i les llavors de palma, el vori i el cautxú. A la zona de la desembocadura del Congo hi havien establert les seves bases cases comercials de diferents països europeus (França, Portugal, Anglaterra i Països Baixos, principalment). Tot i que les empreses comercials més pròsperes eren les d'anglesos i neerlandesos, el domini polític del territori corresponia als portuguesos -descobridors de la zona, i a qui corresponia teòricament la sobirania de tot el territori entre Cabinda i Moçâmedes - i francesos, establerts al Gabon.
La regió oriental del Congo estava dominada per comerciants musulmans de llengua suahili procedents de Zanzíbar que es proveïen d'esclaus a la zona. El més poderós d'aquests comerciants va ser Tippu Tip, sobirà d'un regne al costat del riu Lualaba.Wesseling, pàg. 100 Teòricament, acabar amb el comerç d'esclaus a l'Àfrica Central seria un dels objectius dels colonitzadors europeus.
La creació de l'Estat Lliure Leopold II de Bèlgica miniatura|Leopold II de Bèlgica. Bèlgica, un estat jove que s'havia independitzat dels Països Baixos el 1830, era la segona meitat del un dels països més desenvolupats d'Europa, la prosperitat del qual es basava més en la indústria que en el comerç. No tenia colònies, i l'opinió pública era fortament anticolonialista.
Tanmateix, el rei de Bèlgica, Leopold II, no era de la mateixa opinió que els seus compatriotes. Des d'abans d'accedir al tron havia mostrat un gran interès per l'empresa colonial. El seu model era l'explotació holandesa de Java, la qual considerava "una inesgotable mina d'or".Wesseling, pàg. 106 El rei va centrar la seva atenció primer a l'Orient, però aviat es va convèncer que no hi havia a Àsia cap lloc disponible que li permetés de fer realitat els seus fantasiosos projectes.Alguns dels plans de Leopold per establir colònies van ser comprar les Filipines a Espanya, o adquirir la província argentina d'Entre Ríos. El 1862 fins i tot va passar cert temps a Sevilla, investigant a l'Arxiu General d'Índies quins havien estat els beneficis obtinguts per Espanya durant la seva administració colonial (Hochschild, pàg. 68).
Leopold, rei des de 1865, va començar a interessar-se per l'Àfrica el 1873, tot i que els seus plans no van començar a concretar-se fins al 1875. L'agost d'aquell any, el monarca va assistir a París al congrés de l'Associació Geogràfica francesa, la qual cosa li va donar la idea de celebrar la seva pròpia conferència a Brussel·les. A l'any següent, el 12 de setembre, va inaugurar al palau reial de Brussel·les la reunió que seria coneguda com a Conferència Geogràfica de Brussel·les, a la qual hi van assistir geògrafs i exploradors dels principals estats europeus.
Al discurs amb què va inaugurar el congrés, Leopold va plantejar la necessitat de civilitzar l'Àfrica Central. Per això, es va decidir a crear bases d'operacions tant a l'est -a Zanzíbar- com a l'oest -la desembocadura del riu Congo -, es van establir les possibles rutes per a l'exploració de l'interior del continent, i es va decidir crear una associació internacional, l'Associació Internacional Africana (Association Internationale Africaine, AIA), que coordinaria les accions dels diferents comitès nacionals.
L'AIA es va constituir el 14 de setembre de 1876, amb seu a Brussel·les i sota la presidència de Leopold II. L'associació era, en aparença, merament filantròpica. El comitè executiu de l'associació el formaven, a més del mateix Leopold, un alemany (Gustav Nachtigal), un anglès (Sir Barthe Frere) i un francès (Quatregages). Els comitès nacionals, tanmateix, no van tenir massa èxit, excepte a França, on el seu president era Ferdinand de Lesseps, el constructor del canal de Suez.
L'exploració del Congo Des que el 1485 Diogo Cão havia descobert la desembocadura del riu Congo (que ell va denominar, basant-se en les paraules dels seus informants nadius, riu Zaire), amb prou feines s'havien fet intents d'explorar el riu. Cão va arribar només fins a l'altura de l'actual Matadi. Segles després, el 1816, l'expedició del capità de la marina britànica James Tuckey va fracassar en l'intent de remuntar el riu, la qual cosa va allunyar durant dècades els europeus d'aquesta empresa.
Tanmateix, al mateix temps que Leopold perfilava els seus plans a Brussel·les, van tenir lloc tres viatges que contribuirien eficaçment al coneixement de la regió que el monarca belga s'havia proposat "de civilitzar":
miniatura|Henry Morton Stanley.
L'anglès Verney Lovett Cameron va arribar el 1873 a Nyangwe, a la vora del riu Lualaba, partint del llac Tanganyika. El potentat esclavista de Zanzíbar Tippu Tip es va negar a prestar ajuda a l'expedició, però tot i així Cameron va continuar viatge fins a Benguela, a la costa atlàntica, on va arribar l'octubre de 1875. Va tornar a Europa l'abril de 1876 i es va entrevistar amb Leopold II el mes següent. És molt possible que la idea de convocar la Conferència Geogràfica de Brussel·les tingués relació amb les informacions que Cameron va subministrar al monarca, segons les quals Àfrica Central era un medi favorable per a l'activitat europea, on la població estava ja relativament avançada i on era possible la navegació amb vaixells de vapor a través de la xarxa fluvial. Tanmateix, Cameron no va descobrir cap via factible d'accés a l'interior des de la costa.
Henry Morton Stanley, mundialment famós des que el novembre de 1871 va localitzar David Livingstone, havia emprès el 1873 un nou viatge, per encàrrec dels diaris New York Herald i Daily Telegraph, per travessar de costa a costa l'Àfrica Central. El viatge, que va durar gairebé tres anys, va concloure el 9 d'agost de 1877. Stanley va fer un important descobriment: va demostrar que el riu Congo era, a partir de Stanley Pool (actual Pool Malebo), una eficaç via d'accés a l'interior de l'Àfrica Central. La intenció de Stanley era proposar la colonització del Congo al govern britànic, però la seva proposta va ser desestimada. Leopold II, en canvi, va mostrar-hi un gran interès, i va contractar tot seguit l'explorador angloestatunidenc.
L'italià nacionalitzat francès Savorgnan de Brazza va emprendre el 13 de novembre de 1875 un viatge, per encàrrec del govern francès, remuntant el riu Ogooué. Brazza va descobrir una altra via d'accés al Congo des de la colònia francesa del Gabon, i va aconseguir despertar l'interès de França per colonitzar la regió.
L'empresa comercial El 1878, Stanley va exposar el seu pla a Leopold de Bèlgica. Per obrir al comerç europeu la regió del Congo, proposava construir una línia de ferrocarril que permetés eludir la part no navegable del curs del riu (les cascades Livingstone), i obrir al curs alt, on el Congo tornava a ser navegable, assentaments comercials. Leopold va donar la seva aprovació al projecte. Per obtenir els fons va entrar en negociacions amb la companyia neerlandesa Afrikaansche Handels-Vereeniging (AHV, Associació Comercial Africana), l'empresa comercial més important de la regió de la desembocadura del Congo, amb 44 factories a la zona, i un capital de 24.000.000 florins, una quantitat elevadíssima per a l'època.
Resultat d'aquestes negociacions va ser la fundació, el 24 de novembre de 1878, a Brussel·les, del Comitè d'Estudis de l'Alt-Congo (CEHC), una "societé en participation" amb un capital social d'un milió de francs, els principals subscriptors del qual eren el mateix Leopold, amb més de la quarta part del capital (260.000 francs), i l'AHV, amb 130.000.
Tot i que la finalitat del Comitè, segons es definia als seus estatuts, era principalment filantròpica i científica, es parlava ja obertament de fomentar el comerç i la indústria a la zona. L'objectiu del Comitè era, primer, finançar una nova expedició de Stanley per determinar les possibilitats de la zona; si tals possibilitats eren favorables, es projectava construir la línia de ferrocarril i iniciar l'activitat comercial.Wesseling, pàg. 121.
Stanley va partir cap a l'Àfrica el gener de 1879. Va desembarcar primer a Zanzíbar per reclutar el personal de l'expedició, i després va continuar viatge cap al Congo per via marítima, a través del canal de Suez. Mentre Stanley realitzava aquest viatge, va ocórrer una cosa inesperada: l'AHV va fer suspensió de pagaments; dels seus dos gerents, un s'havia suïcidat, i el parador de l'altre era desconegut. Leopold, tanmateix, no es va fer enrere, sinó que va veure en aquest esdeveniment l'oportunitat de prendre totalment les regnes de l'empresa. Va fer una oferta als altres accionistes del Comitè, que van acceptar sense dubtar-ho, i es va convertir en l'únic propietari de la societat, que acabaria per desaparèixer un any després. Per emmascarar els seus propis interessos, Leopold va fundar l'Associació Internacional del Congo, el nom del qual estava pensat per induir el públic a confusió amb la filantròpica Associació Internacional Africana.Hochschild, pàg. 109.