Els Batlló van ser una nissaga d'industrials tèxtils d'origen olotí durant el i la primera meitat del a Catalunya.
Orígens Pere Batlló i Bisbal era un teixidor de Vacarisses (al Vallès) que se'n va anar a viure a Olot (a la Garrotxa) a començament del .
Casat a Olot el 1802 amb Margarida Barrera i Quatrecases, van tenir 15 fills: Jacint Batlló i Barrera (Olot, 1 de març de 1803 - Olot, 27 d'agost de 1866), casat el 1824 en primeres núpcies amb Teresa Dachs i Vinyoles (Barcelona, c. 1807, Barcelona, 4 de març de 1852), amb qui tingué una filla: Margarida Batlló i Dachs (Barcelona, c. 1829 - Barcelona, 3 de juny de 1883), i el 1852 en segones núpcies amb Carme Bisbal i Bajona. Esteve Batlló i Barrera (Olot, 1 de maig de 1804 -?). Josep Batlló i Barrera (Olot, 20 de maig de 1805 - Barcelona, 12 de juny de 1859), solter. Sabina Batlló i Barrera (Olot, 22 de juny de 1806 - Olot, 21 de juliol de 1807). Caterina Batlló i Barrera (Olot, 17 de juny de 1807 - ?), casada el 1824 a Olot amb Albert Escubós i Iglésias. Rosa Batlló i Barrera (Olot, 1 de juny de 1808 - 8 de setembre de 1812). Domènec Batlló i Barrera (Olot, 17 d'octubre de 1810 - Barcelona, 24 de gener de 1866), casat amb Dolors Sunyol i Pujol. Sabina Batlló i Barrera (Olot, 1 de desembre de 1811 - ?), casada en 1826 amb Baltasar Prat i Coronas. Joan Batlló i Barrera (Olot, 11 de novembre de 1812 - Barcelona, 27 d'octubre de 1892), solter. Ignasi Batlló i Barrera (Olot, 13 de novembre de 1813 - Barcelona, 12 de maig de 1856). Francesc Batlló i Barrera (Olot, 23 de març de 1816 - ?). Margarida Batlló i Barrera (Olot, 30 de juny de 1817 - ?). Pere Batlló i Barrera (Olot, 16 de juliol de 1818 - ?). Feliu Batlló i Barrera (Olot, 14 de setembre de 1819 - Barcelona, 5 de març de 1878), casat amb la seva neboda Margarida Batlló i Dachs. Jaume Batlló i Barrera (Olot, 19 de maig de 1821-), casat amb la seva neboda Maria Prat i Batlló.
El 1822, el teixidor Pere Batlló i Bisbal comprà a Joan Julià una petita fàbrica de teixits de cotó situada al carrer de la Riereta de Barcelona, per la quantitat de 7.800 pessetes a terminis, i hi posà al capdavant el seu primogènit Jacint Batlló i Barrera. Arran de la mort de l'antic propietari i els pactes amb la seva vídua, Pere Batlló en va adquirir la plena propietat el 1828, i segons el Padró General de fabricants de 1829 hi tenia 45 telers. Mestrestant, els germans Josep, Domènec i Joan Batlló s'havien establert també a Barcelona i eren socis d'una altra fàbrica de teixits de cotó al carrer de Sant Pacià, 15 (antic) amb el seu cunyat Albert Escubós, també d'Olot i casat amb Caterina Batlló, i el 1829 hi tenien 40 telers.
El 1836, Jacint Batlló es va instal·lar al carrer del Marquès de Barberà, 16. Arran de la mort d'Escubós el 1839, Josep i Domènec es farien càrrec del negoci, mentre que Joan es trobava a Amèrica, assumint el paper d'encarregat dels subministraments, de la comercialització i dels aspectes tecnològics. El 1842, els germans Batlló van constituir una nova societat, Batlló Germans, amb Jacint al capdavant i amb taller al carrer de la Riereta i despatx al carrer del Marquès de Barberà. El 1844, la societat es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona, amb una oferta de teixits blancs de cotó, mussolines i mocadors de cotó de diferents colors.
Amb el creixement del negoci, l'11 de juliol de 1849 hi entraren a formar part els tres germans que havien quedat a Olot: Ignasi, Caterina i Jaume,AHPB, notari Ferran Ferran, 11-07-1849. quedant fora Josep, que treballaria pel seu compte fins a la seva mort el 1859. Segons Cabana, les especialitats de l'empresa eren les mussolines i les gases. Amb les primeres es van presentar a l'Exposició Industrial de Madrid del 1850, on van guanyar una menció honorífica. Les gases de cotó, anomenades també «trafalgars», s'utilitzaven per a folres de vestits femenins, i Batlló Germans fou la primera empresa catalana que els produïa a l'engròs, i així en va reduir fortament la importació.Cabana, 1992. El 1856 van ser presents a l'Exposició Industrial de París, i aquell mateix any va morir Ignasi.
El 1858 van arrendar una fàbrica situada a Cornellà, i el 1860 es bastiren fàbriques a Monistrol de Montserrat amb energia hidràulica i a Sitges i Tarragona amb màquina de vapor. El 1861, Caterina i Jaume van cedir els seus drets a la societat, la primera per 50.273 duros 5 rals i el segon per 45.000 duros.AHPB, notari Ferran Ferran, 4-6-1861.
El 24 de gener de 1866 va morir Domènec Batlló i Barrera, deixant com a hereus els seus tres fills: Rufí, Romà i Domènec Batlló i Sunyol. Es decidí liquidar la societat i la part corresponent als hereus de Domènec i crear-ne una de nova el 20 abril amb la mateixa denominació i amb un capital de 10.506.565'25 rals, aportats per Jacint, Feliu i Joan Batlló i Barrera.AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/41, f. 581-585v, 20-4-1866.
La segona generació Jacint Batlló i Barrera va morir el 27 d'agost del 1866, i fou succeït per la seva filla Margarida Batlló i Dachs († 1883).AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/43, f.1722-1733, 25-10-1866.
Joan Batlló i Barrera mai es va casar i, en no tenir descendència, va tutelar els seus nebots, fills de Domènec, quan aquest va morir el 1866, just quan començaven la constitució de la societat que faria la fàbrica del carrer d'Urgell. Joan va ser un gran emprenedor; ja el 1836 va viatjar a l'Argentina per mirar d'eixamplar el negoci; un cop bastida la nova fàbrica va viatjar per Europa cercant novetats i, abans del bloqueig dels ports americans a les exportacions de cotó durant la Guerra Civil dels Estats Units, ell ja havia establert una línia de subministrament per aconseguir cotó d'Alexandria i Esmirna. Va viure 79 anys i va morir de càncer de laringe a Barcelona.
Feliu Batlló i Barrera es va casar amb la seva neboda Margarida Batlló i Dachs. Junt amb el seu germà Joan va liderar la construcció de Can Batlló, on exercia les funcions d'administració fins a la dissolució de la societat i la marxa de Joan el 1876. Va morir d'una embòlia cerebral el 1878,; els seus fills van heretar la fàbrica del carrer d'Urgell: miniatura|Mausoleu dels Batlló i Batlló al cementiri de Montjuïc Enric Batlló i Batlló (Barcelona, 16 de desembre 1848 - 26 de desembre de 1925). Enriqueta Batlló i Batlló (Barcelona, 23 d'octubre de 1850 - ?). Jacinta Batlló i Batlló (Barcelona, 20 de novembre de 1851 - ?). Pere Batlló i Batlló (Barcelona, 13 de maig de 1854 - ?). Frederic Batlló i Batlló (Barcelona, 8 de setembre de 1855 - Barcelona, 21 de setembre de 1928), casat amb la seva cosina Caterina Batlló i Prat. Dolors Batlló i Batlló (Barcelona, 26 de setembre de 1858 - Barcelona, 3 de novembre de 1885), casada amb Rufí Batlló i Sunyol, cosí seu, fill de Domènec Batlló i Barrera. Maria del Carme Batlló i Batlló (Barcelona, 26 d'agost de 1860 - ?). Concepció Batlló i Batlló (Barcelona, 21 de febrer de 1862 - ?). Conrad Batlló i Batlló (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - ?). Àngel Batlló i Batlló (Barcelona, 2 d'octubre de 1864 - ?). Maria del Carme Batlló i Batlló (Barcelona, 11 d'abril de 1866 - ?). Pia Batlló i Batlló (Barcelona, 16 de gener de 1868 - 20 de febrer de 1936), casada amb Josep Bach i Escofet (1854-1950), propietari urbà i rural, diverses vegades membre de la Junta de l'Institut Agrari Català de Sant Isidre). Va tenir una filla, Paquita Bach i Batlló, casada amb Josep Maria Mir i Batllori. Margarida Batlló i Batlló (Barcelona, 15 de maig de 1870 - ?).
Aquesta branca de la família, bàsicament l'Enric, l'Àngel i la Pia Batlló, van dirigir Can Batlló des de la mort del pare fins a la dissolució i posterior venda el 1895 a la Diputació de Barcelona. Tots tres germans van encarregar edificis a l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas quan el negoci del tèxtil començava a decaure i van optar per invertir en el sector immobiliari bastint «cases de renda». La primera va ser la casa Pia Batlló (1891-1895), seguida de la casa Àngel Batlló i de la casa Enric Batlló, que durant molts anys va allotjar el Tribunal Tutelar de Menors i que recentment ha estat reconvertida en hotel. El mateix arquitecte va construir el mausoleu familiar al cementiri de Montjuïc amb escultures de Manel Fuxà.
Domènec Batlló i Barrera (†24-01-1866), casat el 1856 amb Dolors Sunyol i Pujol, germana de l'escultor Jeroni Sunyol i Pujol (1840 - 1902), va ser un dels quatre germans instal·lats a Barcelona que van crear la societat Germans Batlló els anys 1840-1850. No va poder formar part de la gran transformació del treball col·lectiu de la família amb la creació de la gran fàbrica del carrer d'Urgell, perquè va morir just abans de la construcció. Els seus fills van heretar la seva participació, però no hi van participar car eren massa joves. Quan Joan Batlló i Barrera decideix deixar la societat ho va fer acompanyat dels seus nebots, fills del Domènec, amb els quals va crear la fàbrica de Can Batlló (la Bordeta). Els tres fills del matrimoni Domènec-Sunyol van ser: Rufí Batlló i Sunyol (Barcelona, 30 de juny de 1859 - Barcelona, 28 de setembre de 1885), que estava casat amb la seva cosina Dolors Batlló i Batlló. No hi consta com a constituent de la nova societat creada pel seu oncle junt amb els seus germans. Romà Batlló i Sunyol (Barcelona, 4 de gener de 1863 - Barcelona, 22 de juliol de 1925), que era solter. Va ser un gran afeccionat dels viatges i la fotografia, i va publicar una sèrie de reculls de fotografies, com Japón a la vista, Notas fotográficas de un aficionado en sus viajes o De la China al Mar Rojo. Va ser soci fundador de la Sociedad Fotográfica Española creada el 1891 per l'impuls de Pau Audouard de la qual, a més de fotògrafs professionals, també en formaven part afeccionats com Antoni Amatller o Jaume Ferran i Clua. Va fer també moltes fotografies del treball del seu oncle l'escultor Jeroni Sunyol, amb el que estava molt unit i del qual va heretar el taller quan va morir el 1902. Quan el Romà va morir sense descendència la seva neboda Montserrat i el seu marit Francesc Rocamora van donar unes escultures i documents del taller de Jeroni Sunyol al Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona, així com les fotografies preses pel mateix Romà Batlló i Sunyol. Domènec Batlló i Sunyol (Barcelona, 16 de setembre de 1865 - Barcelona, 29 de març de 1920), que estava casat amb Gumersinda Bofill i Bosch. Junt amb el seu germà Romà va liderar el negoci a la mort del seu oncle Joan que havia creat la nova fàbrica de Sants. També va participar en altres activitats empresarials com l'empresa Planas Flaquer de construcció de maquinària de la qual consta com a soci el 1906. Va tenir set fills: Pere, Ferran, Montserrat, Jesús, Dolors, August i Immaculada.
Can Batlló a l'Eixample
miniatura|Imatge promocional del 1870 miniatura|Il·lustració de la fàbrica dels Batlló apareguda a La Llumanera de Nova York el 1875 L'arrendament de la fàbrica de Cornellà llogada a Francesc Quer el 25 de novembre del 1858 vencia el 1868, i potser aquest fet els va acabar d'animar al procés d'integració. Un cop constituïda la societat, el 1868 s'inicià la construcció d'una gran fàbrica on agrupar la producció que tenien dispersa a Monistrol, Sitges i Tarragona. Inaugurada el 1870, va néixer amb la voluntat de competir amb L'Espanya Industrial de la família Muntadas i comptava amb 60.000 pues de filar, 1.500 telers i entre 2.000 i 2.500 obrers.
El 1876 es produí l'escissió de la societat: Feliu pensava jubilar-se i traspassar el negoci als seus fills i Joan volia iniciar un nou negoci allunyat dels conflictes de la fàbrica del carrer d'Urgell. El 1878 morí Feliu Batlló i Barrera i els seus fills canviaren la denominació per la de Batlló i Batlló.
La fàbrica tancà el 1889, i el 1906 va ser adquirida pel patronat de la Universitat Industrial per a fer-ne un gran campus educatiu, preveient tant la construcció de nous edificis com l'ús dels de la vella empresa.
Can Batlló a La Bordeta