Georg Friedrich List (Reutlingen, Württemberg, 6 d'agost de 1789 - 30 de novembre de 1846) fou un destacat economista alemany del que desenvolupà el Sistema Nacional o el que algunsFREEMAN, C. (1995), The National System of Innovation in Historical Perspective, Cambridge Journal of Economics, No. 19, p. 5–24 avui anomenarien Sistema d'Innovació Nacional. Fou un antecessor de l'escola historicista alemanya d'economia,Daastøl, Arno Mong Friedrich List, 1789-1846, The Encyclopedia of Law and Society i considerat el teòric original de la unió europea"Strategies of Economic Order". Keith Tribe. Cambridge University Press. 2007. p. 36. Accessed January 27, 2010. les idees del qual foren la base de la Comunitat Econòmica Europea."Makes of nineteenth century culture: 1800-1914". Justin Wintle. Routledge. p. 367. Accessed January 27, 2010.
Biografia Nasqué a Reutlingen, Württemberg. Fill d'un pròsper curtidor, no volgué continuar la feina del seu pare. Va treballar en el servei públic, i cap a 1816 esdevé subsecretari ministerial. En 1817 va ser designat professor d'administració i política en la Universitat de Tübingen, però la caiguda del ministeri el 1819 l'obliga a renunciar. Com a diputat de la cambra de Württemberg, va advocar activament per reformes administratives. Finalment va ser expulsat de la cambra i l'abril de 1822 va ser sentenciat a deu mesos de presó amb treballs forçats a la fortalesa d'Asperg. Va escapar a Alsàcia, i després de visitar França i Anglaterra va tornar en 1824 a acabar la seva sentència, i va ser alliberat sota paraula d'emigrar als Estats Units. Allí va residir de 1825 a 1832, primer dedicant-se a l'agricultura i després al periodisme.
Va ser als Estats Units on va obtenir la inspiració, a partir de l'estudi del treball d'Alexander Hamilton, que el va portar a l'economia i a les seves visions englobades en l'anomenat Sistema Nacional, que posteriorment realitzà en el Sistema Americà de Henry Clay. La seva independència econòmica va venir donada pel descobriment de jaciments de carbó a terres que havia adquirit, i va ser cònsol dels Estats Units a Leipzig el 1832. Va advocar amb fermesa per l'extensió del sistema de ferrocarrils a Alemanya, i l'establiment del Zollverein, que va unificar econòmicament Alemanya, va ser aconseguit en gran manera gràcies al seu entusiasme. El 1841 li van oferir el càrrec d'editor del Rheinische Zeitung, un nou diari liberal que s'estava establint a Colònia. Però va declinar per problemes de salut i el seu lloc l'ocupà Karl Marx.Henderson, William O: Friedrich List: Economist and Visionary. Published by Frank Cass, London 1983, p. 85. Els seus darrers anys foren força dissortats; perdé moltes de les propietats als Estats Units per la crisi financera, restà invàlid per una malaltia i es va suïcidar el 30 de novembre de 1846.
Influències Les conclusions pràctiques de List van ser diferents a les d'Adam Müller (1779-1829) que també s'oposava a Adam Smith. Va estar molt influït per Alexander Hamilton i l'Escola Americana basada en els principis econòmics de Hamilton, incloent-hi Daniel Raymond, i les seves crítiques a la doctrina d'Adam Smith. Es va oposar al principi cosmopolita del sistema econòmic de l'època i la doctrina absoluta de lliure comerç que estava en harmonia amb aquest principi, i com a alternativa va desenvolupar l'argument de la indústria naixent exposat per Hamilton i Raymond.Chang, Ha-Joon. "Kicking Away the Ladder: How the Economic and Intellectual Histories of Capitalism Have Been Re-Written to Justify Neo-Liberal Capitalism". Post-Autistic Economics Review. 4 September 2002: Issue 15, Article 3. Retrieved on 8 October 2008. Va ressaltar la idea nacional i va insistir en els requisits específics de cada nació d'acord amb les seves circumstàncies i, especialment, el seu grau de desenvolupament. Se li coneix per dubtar de la sinceritat de les trucades al lliure comerç dels països desenvolupats, en particular Gran Bretanya:
Economia basada en les nacions miniatura|Das nationale System der politischen Ökonomie, 1930 La teoria deconomia nacional de List es diferenciava de les doctrines deconomia individual i economia cosmopolita d'Adam Smith i Jean-Baptiste Say. List compara el comportament econòmic d'un individu amb el d'una nació. Un individu promou només els seus propis interessos personals mentre que un estat promou el benestar de tots els seus ciutadans. Així: Un individu pot prosperar a partir de les activitats que perjudiquen els interessos d'una nació. «L'esclavitud pot ser una calamitat pública per a un país; no obstant això, a algunes persones els pot anar molt bé en l'exercici de la tracta d'esclaus i en la seva possessió». De la mateixa manera, activitats beneficioses per a la societat podrien lesionar els interessos de certs individus. «Els canals i els ferrocarrils poden fer molt bé a una nació, però tots els carreters es queixaran d'aquesta millora. Cada nou invent té algun inconvenient per a cert nombre d'individus i, no obstant això, ser una benedicció pública».
List argumentava que, encara que certa acció del govern era essencial per estimular l'economia, un excessiu entusiasme governamental podria fer més mal que bé. «És una mala política regular-ho tot i promoure-ho tot mitjançant l'ocupació de forces socials, quan hi ha coses que es poden regular millor per si mateixes i poden ser promocionades per l'esforç privat; però no és menys dolenta la política deixar al seu aire aquelles coses que únicament poden ser promoguda a través de la interferència del poder social».
A causa de la «unió universal» que les nacions tenen amb el seu poble, va afirmar que «d'aquesta unió política s'origina la seva unió comercial, i és a conseqüència de la pau perpètua així mantinguda que la unió comercial ha arribat a ser tan beneficiosa per a elles. ... Que el resultat d'un lliure comerç generalitzat no seria una república universal, sinó una submissió universal de les nacions menys avançades a les quals dominen en manufactura i en poder comercial i naval, és una conclusió basada en raons molt poderoses. ... Una república universal ..., és a dir, una unió de les nacions de la terra pel qual es reconeixen les mateixes condicions de dret entre elles i renuncien a l'autocompensació, només es pot aconseguir si un gran nombre de nacionalitats aconsegueixen el mateix grau que sigui possible d'indústria i civilització, refinament polític i poder. Només amb la formació gradual d'aquesta unió pot el lliure comerç ser desenvolupat; només com a resultat d'aquesta unió es poden atribuir a totes les nacions els mateixos avantatges que ara estan experimentant les províncies i estats que estan políticament units. El sistema de protecció, en la mesura en què constitueix l'únic mitjà de posar a les nacions que estan molt lluny de la civilització en igualtat de condicions que la nació predominant, sembla el mitjà més eficaç de fomentar la unió definitiva de les nacions, i per tant, de promoure la veritable llibertat de comerç.»National System of Political Economy, Friedrich List—p. 102-3
En la seva setena carta List va repetir la seva afirmació que els economistes haurien d'adonar-se que, atès que el gènere humà està dividit en estats independents, «una nació actuaria imprudentment tractant de promoure el benestar de tota la raça humana a costa de la seva força, benestar i independència particular. És un dictat de la llei d'autoconservació fer que els seus avanços particulars a poder i fortalesa siguin els primers principis de la seva política». Un país no hauria d'explicar el cost de la defensa del comerç exterior dels seus comerciants. I «els interessos manufacturers i agrícoles han de ser promoguts i protegits fins i tot per mitjà de sacrificis per a la majoria de les persones, si es pot demostrar que la nació mai adquiriria la perfecció necessària ... sense les mesures de protecció.»National System of Political Economy, Friedrich List—p. 150
Desacords amb les idees d'Adam Smith List va argumentar que els estadistes tenien dues responsabilitats: «una a la societat contemporània i una altra a les generacions futures». Normalment, la major part de l'atenció dels líders està ocupada per assumptes urgents, deixant poc temps per examinar els problemes del futur. Però quan un país hagi arribat a un punt d'inflexió en el seu desenvolupament, els seus dirigents es veuran obligats moralment a fer front a qüestions que afecten la propera generació. «En el llindar d'una nova fase en el desenvolupament del seu país, els estadistes han d'estar preparats per mirar a llarg termini, malgrat la necessitat d'abordar també les qüestions d'immediata urgència»"The German Zollverein" a Edinburgh Review, 1844, p. 117 La doctrina fonamental de List era que la veritable riquesa d'una nació és el ple i polifacètic desenvolupament de la seva força productiva, en comptes dels seus valors de canvi actuals. Per exemple, l'educació econòmica ha de ser més important que la producció immediata de valor, i pot ser que sigui just que una generació hagi de sacrificar el seu guany i profit per assegurar la força i habilitat en el futur. En condicions normals, un país econòmicament madur també ha de desenvolupar l'agricultura, la indústria i el comerç. Però els dos últims factors són més importants perquè influeixen millor en la cultura i independència de la nació. Aquests factors estaven especialment relacionats a la navegació, els ferrocarrils i l'alta tecnologia, mentre que un estat purament agrícola tendeix a estancar-se. No obstant això, List proclama, només els països de regions temperades eren adaptats per a fer créixer les formes superiors de la indústria. D'altra banda, les regions tropicals tenien un monopoli natural en la producció de certes matèries primeres. Per tant, va haver-hi una espontània divisió del treball i la confederació de poders entre aquests dos grups de països.
List sostenia que el sistema econòmic de Smith no és un sistema industrial, sinó un sistema mercantil, i l'anomenà «el sistema de valor de canvi». A diferència de Smith, sostenia que l'interès immediat privada de les persones no donaria lloc al major benestar de la societat. La nació se situava entre l'individu i la humanitat, i estava definida per la seva llengua, costums, desenvolupament històric, cultura i la constitució. Aquesta unitat ha de ser la primera condició de seguretat, benestar, progrés i civilització de l'individu. Els interessos econòmics privats, com tots els altres, han d'estar subordinats al manteniment, la realització i l'enfortiment de la nació.
Etapes del desenvolupament econòmic List teoritzà que les nacions de zona temperada (que estan equipades amb totes les condicions necessàries) naturalment passen per etapes de desenvolupament econòmic en l'avanç del seu normal estat econòmic: vida pastoral agricultura unió d'agricultura i manufactura Combinació de l'agricultura, les manufactures i el comerç