miniatura|El Higashi Hongan-ji a Kioto. Els temples budistes japonesos mostren una gran varietat, però es poden fer certes generalitzacions sobre les normes i directrius generals que segueixen.
Al costat dels santuaris sintoistes, els temples budistes són els edificis religiosos més nombrosos, famosos i importants al Japó. La paraula japonesa per temple budista és tera (寺), i el mateix kanji també té la pronunciació ji, així que els noms de temples solen acabar en -ji o -dera. Hi ha també un nombre de variacions com el pot ser -in. Els temples més famosos al Japó són el Enryaku-ji, el Kiyomizu-dera, i el Kōtoku-in són bons patrons per il·lustrar les principals nomenclatures de temple budista japonès.
Origen etimològic La paraula japonesa per definir un temple budista és tera (寺) , també es pot trobar exemples en manuscrits primitius on apareix representat fonèticament com 天良 tera. Es pot trobar una relació amb la paraula Chǒl i Tiel a Corea així com amb la paraula Taira propi de la cultura jurtxet. Totes aquestas formes deriven del llenguatge arameu, concretament de la paraula utilitzada per els monestirs (dērā/ dairā/ dēr), que es poden definir com "viure junts" (dwr). Aquesta hipòtesi contrasta amb la teoria que posiciona l'origen de la paraula en arrels xineses o posteriors com el cas de l'índic del sánscrit vihara''''.
Arquitectura Característiques generals L'arquitectura budista al Japó és el resultat de múltiples influències de l'orient asiàtic combinades al llarg de les Sis Dinasties que van a governar en el territori. Presentant elements identificables de cada època per l'heterogeni que va ser seu desenvolupament estilístic.
El temple budista es pot identificar fàcilment per unes certes característiques comuns que es presenten per norma general en totes les estructures: un ús de columnes i capitells que sostenen una teulada corbada, la absència d'arcs i cobertes voltades i les façanes es poden ser diferenciades de les xinesos per ser lleugerament més suaus.
Visualment la teulada corbada destaca per sobre de la resta d'elements, que a vegades presenten dimensions generoses i ocupen més de la meitat de l'alçada de l'edifici. El pes d'aquestes estructures es distribueixen en sistemes de mènsules definides com tokyō (斗栱 , 斗きょう) o kuminmono (組物). Es tracta d'un sistema de blocs de suport (斗 , 大斗 o masu i daito).
Els interiors d'un temple budista solen ser composts per una sala central anomenada moya de la qual en neixen els braços, anomenats hisashi. Les parets dels temples eren totalment mòbils, per a facilitar l'obertura als visitants o també per engrandir els espais.
Els santuaris jinja Els jinja 神社 o yashiro 社 , són estructures religioses xintoistes. A diferència d'un temple budista, aquests no posseeixen característiques d'un temple clàssic. Són dedicats a deïtats kami, esperits associats a la naturalesa o a les ànimes de morts. Generalment se situen en espais naturals allunyats, com en els boscos o muntanyes.
Els santuaris tal com els coneixem avui dia són resultat d'influències budistes de l'època, perquè no s'han conservat exemples dels primers dissenys encara que es poden diferenciar característiques d'èpoques anteriors al i aquests, visualment canvien en alguns aspectes. No obstant això es desconeix com eren els primers exemples. Els dissenys mes antics són els que s'adapten a l'arribada del budisme. Es diferencien tres estils generals: Shimmei, Taisha i Sumiysohi.
La influència budista en las creences xintoistes també es veu present en el desenvolupament de la doctrina honji suijaku en la qual es predica la creença que les deïtats dels santuaris, eren avatars de budes i bodhisattves.
Bibliografia Brown, Azby. 2021. Genius of Japanese Carpentry: Secrets of an Ancient Woodworking Craft. Tuttle Publishers. 978-4805316689.
Locher, Mira. 2012. Traditional Japanese Architecture: An Exploration of Elements and Forms. Tuttle Publishers. 978-1462906062. Neighbour Parent, Mary. 1985. Roof in Japanese Buddhist Architecture. New Holland Publishers. ISBN 0834801868.
Vegeu també Art budista Arquitectura japonesa
Referències