miniatura|Els "gaus" de l'alta edat mitjana vers l'any 1000 Gau (en plural Gaue) és una paraula alemanya que es pot traduir per país i equival al "pagus" llatí. Els gaue foren la divisió administrativa bàsica de la part oriental de l'Imperi Carolingi a l'alta edat mitjana, generalment sota comtes, i més tard dins del regne d'Alemanya i de l'Imperi també sota alguns senyors i vogts (advocats o delegats imperials).
Més endavant, sota el règim nacionalsocialista, es recupera el terme per referir-se a la nova divisió territorial implantada a partir del 1934.
La llista de gaue medievals és la següent:
A Aachengau centrat a Aachen (Aquisgrà) Aargau (Argòvia) Ahrgau, regió de l'Ahr a Renània-Palatinat Affagau, terres de Zwiefalten, Riedlingen, Hayingen Agradingau terres del districte d'Emsland i Teil dels Països Baixos (Westerwolde), entre Aschendorf i Meppen. Albgau o Alpgau al Marcgraviat de Baden, entre Wutach, Selva Negra, Hochrhein i Baar, anomenada pel riu Alb AlbegauRoland W. L. Puhl: Die Gaue und Grafschaften des frühen Mittelalters im Saar-Mosel-Raum, Diss., Saarbrücken 1999, S. 60-61 und passim. al riu Meurthe Allgäu al sud-oest de Baviera i sud-est de Baden-Württemberg Oberallgäu Unterallgäu Ostallgäu Westallgäu Almango al nord del Nithersi, est de l'Angeron, sud del Patherga Altgau, Bad Tennstedt i Großfurra Alzettegau a l'Alzette a Luxemburg Ambergau al nord-oest de el Harz Ammergau a l'Alta Baviera Ammergau avui districte d'Ammerland Angeron (o Angerngau), al nord-oest de l'Ittergau (també Nithersi) Anglachgau, a la dreta de la vall del Rin entre Rastatt i Mannheim Antisengau Apphagau a Suàbia Ardennengau o País de les Ardenes a Alemanya, Bèlgica i Luxemburg Arfeld Argengau la regió de l'Argen Aringo Aschfeld Astfala (també Astfalia, Hastfala, Ostfalengau), al nord de Hildesheim, i oest de Brunsvic Attergau a l'Alta Àustria Auelgau, al sud-est de Bonn Augangau Augau a l'oest del Nethegau Augstgau a Baviera, Augsburg i el Lech Augstgau al sud del Rin i sobre Basilea amb centre a Augst Avalgau
B Bachgau Badanachgau Balsamgau (Gau Balcsem, a Saxònia-Anhalt) Baringau sud-oest de Meiningen) Balvengau Betuwe (a Gelderland, Països Baixos) Bardengau (àrea de Lüneburg) Bargengau (a Biel/Bienne i Berna a Suïssa) Bertoldsbaar Bidgau o Bitgau centrat a Beda, avui Bitburg) Binagau, també Bunnahagau Bliesgau al Blies (afluent del Saar) Bonngau (centrat a Bonn) Borgelngau Bracbanti a Westfàlia Breisgau (sud de Baden) Brettachgau (districte de Heilbronn, a Baden-Württemberg) Brukterergau Buchonia (a l'àrea de Rhön, Spessart i Vogelsberg) Buchsgau (al nord-oest de Suïssa (entre la Serralada del Jura i l'Aare) Budissin (Bautzen) Bukkigau a Schaumburg, Baixa Saxònia Bunnahagau vegeu Binagau Bulderngau Burichingagau (a Suàbia, districtes de Reutlingen i Sigmaringen) Bursibant (al Rin, àrea de Münsterland)
C Chiemgau (Alta Baviera) Chutizi (a Leipzig) Ciervisti (a Zerbst) Circipani, a Mecklemburg-Pomerània Coledizi (Saxònia-Anhalt, àrees de Halle i Köthen)
D Daleminzi (també Meissen) Derlingau o Darlingau, a l'est de Brunsvic) Dersagau o Dersigau, entre el Vechta i el Damme (Dümmer) Desseri (també Dasseri), al Dosse Deutzgau (a Colònia, a la riba esquerra enfront del Kölngau) Dobnagau a Vogtland Donaugau (Gegend, Straubing i Deggendorf a Baviera) Drachgau (a Gmünd) Dreingau (a Münsterland, triangle entre Greven, Lippstadt i Lünen) Dreinigau a Saxònia Drentgau a Westfàlia Ducharin (també Thucharin o Tucherini), a Teuchern a Saxònia-Anhalt Düffelgau (a Clèveris Duisburggau (vegeu Ruhrgau) Durgouwes, vegeu Mürztalgau Duriagau a Suàbia
E Eichelgau al Eichel (afluent del Saar) Eichsfeld Eifelgau Einrichgau a Katzenelnbogen Elsenzgau, àrea de l'Elsenz al Baden septentrional Elsgau (al nord del cantó del Jura) Emsgau (a la desembocadura de l'Ems) Engersgau (marge dret del riu Rin mitjà i el Westerwald) Enggau Engilin a Turíngia central Ennstalgau, a Estíria Enzgau a Württemberg septentrional i l'Enz Erchgau a Württemberg meridional, i el Donau Erdagau a Hessen Eriggau Ertgau, també Eritgau
F Flachgau (a Salzburg) Flenithi o Flenithigo, també Flenthigau a la regió de Gandersheim/Winzenburg Filsgau a Suàbia i el riu Fils Flutwidde (Städtedreieck Celle, Burgdorf i Peine Volkfeldgau o Folkfeld a Francònia Frickgau àrea del Rin i Aare al Fricktal Friesach (a Caríntia i Estíria) Friesenfeld Frithenigau
G Gandesemigau Gartachgau a Württemberg septentrional i el Neckar Gäu (Baden-Württemberg) Gäu (a Soleure o Solothurn) Genfer (a Suïssa) Gerbercensis nom llatí per la zona al nord-oest de Metz i de l'Orne Germar-Mark (o Germara-Mark) a Hessen Oriental i Turíngia Geraha a Turíngia Gillgau al nord-oest de Colònia (Alemanya) Glehuntare a Suàbia Glemsgau a Württemberg septentrional al riu Glems Goe auf der Hamel, al nord de Hameln Gollachgau Goßfeld o Grossfeld a Francònia Gotzfeldgau, segurament a Hessen meridional Grabfeld a Grabfeldgau (a la frontera entre Baviera i Turíngia; Schweinfurt es troba a la part més meridional de la comarca) Grönegau a Osnabrück Gudingau o Gud(d)ingo Gunzwiti, a l'oest de Traisen a Baixa Àustria
H Haduloha Haigergau a Haiger, a l'Oberlahngau Haistergau a l'alta Suàbia Hamaland Hardagau Harzgau al Harz Hasegau a Löningen al Münsterland Haspengau a Bèlgica, entre Lieja i Hasselt Hassegau a Mansfeld, Naumburg, Halle (Saxònia-Anhalt) i Wettin Hassgau a Francònia Inferior) Hastfalagau també Astfalia, Hastfala, Ostfalengau al nord de Hildesheim, i oest de Brunsvic Hattenhuntare Hatterungau Baixa Renània Hattuariergau al Niers, entre Gennep i Geldern Hegau al Württemberg del sud Heilangau Bremervörde, Buxtehude, Harburg, Stade, etc.) Helmegau, a Wallhausen i Kelbra Hengistgau (Estíria occidental, centrada a Hengistburg/Hengsberg) Hennegau, Hainaut, Hennegouw, a Bèlgica Hessengau/Hessigau Hessengau de Fritzlar i Kassel Hessengau franc, comarca saxona a l'est i al sud de Baixa Saxònia i Westfàlia Hettergau Hlidbeki, de Lübbecke a Westfàlia Holstengau a Schleswig-Holstein Hrecwiti a Westfàlia Hunsrückgau Huosigau a Baviera Husitingau (també Usitigau), a Weimar Huygau a Lotaríngia
I Iffgau (sud de Francònia) Undrimagau o Ingeringgau (també Undrimagau, àrea de Knittelfeld i Judenburg) Illergau al sud-est de Baden-Württemberg i sud-oest de Baviera Isengau al riu Isen al sud-est de l'Alta Baviera Itongau al riu Nied (afluent del Saar) Ittergau (Nithersi) a l'Eder mitjà
J Jagstgau al Jagst Jaun (Jauntal, a Caríntia Jülichgau (a Jülich, sud-oest de Renania del Nord-Westfàlia)
K Karosgau (Eifel i Prüm) Keldachgau (Düsseldorf, Mettmann, part de Solingen, més tard comtat de Berg) Kelsgau (districte actual de Kelheim) Kimmen (també Kinhem, Kinnin, Kemmenerland, Kennemerland), a Frísia Kinziggau (a Hessen) Klettgau (Baden meridional i Suïssa septentrional) Knetzgau Kochergau (també Cochengowe, al riu Kocher a Baden-Württemberg. Kölngau, Colònia i la riba esquerra del Rin Colònia (Alemanya), el marge dret va ser el Deutzgau Königssondergau (també Königssundragau o Königssundern), domini reial a Wiesbaden Kraichgau (Baden septentrional) Kroatengau (Gau Chrowati) a Caríntia Künziggau (també Künzinggau, Quinzinggau, Chunzengau) al sud-oest de Passau Kützgau (de Zülpichgau, format de manera separada el 898)
L Largau Laargau regió del Weser a Hoya Lahngau (àrea del Lahn a Hessen amb Gießen, Marburg an der Lahn i Wetzlar, terres ancestrals dels Conradians) Niederlahngau o Unterlahngau Oberlahngau (a Marburg an der Lahn) Längwitzgau a Turíngia Leinegau (part inferior del Leine també coneguda com a Loingau) Leobengau (a Leoben, Estíria) Lerigau (Baixa Saxònia) Liergau (també Liergewe, Leraga, o Leragau, entre Fuhse i Oker) Liesgau a Baixa saxònia, a l'oest d'Harzvorland Liezizi Linzgau (sud de Baden-Württemberg) Lobdengau (est de Mannheim, nord de Heidelberg) i Ladenburg Lochtropgau (a Sauerland) Loingau Lommegau (a Namur) Lommatschgau a Bèlgica? Lungau (part de les terres de Salzburg) Lurngau (a Caríntia) Lüttichgau (àrea al voltant de Lieja
M Maasgau, oest de Maas i Maastricht Maifeld Maingau, abans Monichgowe, a Aschaffenburg, Dieburg i Frankfurt del Main Bachgau Rodgau Marstemgau (a Hannover) Mattiggau a Innviertel (Alta Àustria) i Mattighofen Maulachgau (o Mulachgau) Mayenfeldgau (Osteifel), vegeu Maifeld Methingau (francès Matois, entre Longwy i Briey Metzgau entorn de Metz Milzan, o Milsini, a Alta Lusàcia Moringen Moselgau al Mosel·la a Thionville Mühlgau entre Maas i Niers Munachgau Munigiseshuntare (a Münsingen (Württemberg)) Murizzi (al Müritz) Murrgau a Württemberg septentrional i el Murr Mürztalgau, Durgouwes (Estíria)
N Nabelgau a Turíngia Nahegau al riu Nahe Neckargau Neletizi Netgau vegeu Nethegau) Nethegau a Brakel i Bad Driburg a Westfàlia Netragau Nibelgau (sud-est de Baden-Württemberg) Niddagau (àrea del riu Nidda al Hessen central, Friedberg i Bad Homburg) Niebelgau (sud-est de Baden-Württemberg) Niederlahngau a Limburg Niedgau al riu Nied (afluent del riu Saar) Nielitizi Nisangau (Gau Nisane) (sud de Dresden) Nizizi (Àrea compresa entre els rius Elba, Mulde i Elster Schwarze) Nithersi, vegeu Ittergau Nordgau (Baviera al nord del Donau) Nordgau a Alsàcia Nordthüringgau (també Nordthüringengau) Norital (Inntal, Wipptal i Eisacktal)
O Oberlahngau Oberrheingau (sud de Hessen) Ochsenfurter (a Ochsenfurt a la baixa Francònia) Odangau (a Villip, Werthhoven, Oedingen i Unkel Orlagau a Saalfeld, Turíngia Ortenau (també Mortenau, a Baden) Osterwalde (a l'Altmark) Osterburg a Weserbergland Ostergau a Turíngia
P Padergau, a Paderborn Perfgau (a Hessen al districte de Marburg-Biedenkopf) Pfinzgau (al Pfinz a l'est de Karlsruhe) Pfullichgau Phirnigau Pinzgau (part de les terres de Salzburg) Plisni (Pleissen) Plumgau avui Spessart Polabi, a Ratzeburg Pongau (part de les terres de Salzburg) Prättigau (al cantó dels Grisons) Puonzowa a Zeitz Pustertal
Q Quesizi (al districte de Delitzsch a Saxònia) Quinzinggau (avui Künzinggau)
R Radenzgau (Francònia inferior) Rammachgau (nord de l'alta Suàbia) Rangau (a Nuremberg) Rebgau (a l'Alta Àustria) Rheingau (a Wiesbaden i Darmstadt) Riesgau (a Nördlingen) Ringgau Ripuariergau (sud-oest de Bonn amb Rheinbach i Münstereifel) Rittigau (a Northeim, sud de la Baixa Saxònia) Rizani Rizzigau llatí Pagus Reciensis i vicus Ricciacum a Dalheim 10 km a l'oest de Remich a Luxemburg Rosselgau al Rossel (afluent del Saar) Rottgau, també Rotagau o Rottachgau (a Passau) Rurgau (àrea del Rur a Renània del Nord-Westfàlia, regió d'Aachen) Ruhrgau (o Duisburggau també anomenat modernament el Ruhr, amb Duisburg i Essen)) Alerta: Rurgau i Ruhrgau es confonen sovint en la literatura antiga.
S Saalgau a Hammelburg Saalegau a Turíngia Saargau (Alt Saargau amb Sarrebourg al riu Saar) Saargau (Baix Saargau amb Wallerfangen al riu Saar) Salzgau (comecia Saltga, pagus Saltgo; a Salzgitter) Salzgau a Bad Neustadt a Francònia Salzburggau (Flachgau i Tennengau a Àustria, Rupertiwinkel i Reichenhall a Baviera) Sanntalgau (més tard comtat de Cilli) Sauergau al riu Sauer a Luxemburg Scarponagau (francès Scarponnois o Scarponois), derivat del vicus Scarpona a Dieulouard i el Mosel·la entre Toul i Metz Schefflenzgau a Württemberg, Odenwald Scherragau, a Ebingen, Spaichingen, Tuttlingen Schozachgau, a Württemberg del nord, al riu Schozach Schussengau a l'alta Suàbia Schwabengau, part oest de Saxònia-Anhalt Schweinachgau Àrea de la part a l'oest del Danubi, a Passau (Baviera) Schwerzgau a Württemberg meridional, amb Allmendingen Scotelingo o Scotelingen, oest i nord-oest de Hildesheim Seillegau en francès Saulnois, al Seille (afluent del Mosel·la) i Salzburgen Senonagischer, Francònia