El Kanat de Xirvan fou un estat a l'actual Azerbaidjan, a la regió de Xirvan, que va existir del 1748 fins al 1805. La capital fou Şamaxı (Shamakha) o Yeni Şamaxı (Nova Shamakha, després Ağsu).
Història Primer kanat de Shirvan La insatisfacció pública al Xirvan amb els perses va portar a una revolta. El 1707 la població de Djària (Djarir) i Tsakhur dirigida pels seus ancians van atacar Shamakha, la residència del governant de Xirvan. El 1708 tropes perses sota les ordres d'Imam Kuli Khan van avançar des de Kakhètia i van aixafar la revolta. El 1709 a l'Azerbaidjan Haji Dawud també es va rebel·lar contra els perses. L'utsmi de Kaytak, Ahmed-khan, va cridar al poble per lluitar contra els perses xiites. La revolta amb més o menys forces ja no es va aturar.
El 1720 el xah de Pèrsia, Sultan Husayn, va cridar als seus aliats per ajudar-lo a suprimir la revolta a Xirvan. El kan de Kazi Kumukh, Surkhay Khan, va reunir el seu exèrcit i va avançar cap a Xirvan, per ajudar al xah. No lluny de Kabala, Surkhay Khan vaig ser aturat per una delegació sunnita de Xirvan dirigida per Haji Dawud que va instar a Surkhay Khan a donar suport als sunnites en lloc dels xiïtes. L'utsmi Ahmed-khan estava també dins de l'aliança amb Haji Dawud contra els "rafides". Surkhay Khan va decidir donar suport als sunnites de Xirvan i va canviar de bàndol.
El 21 de juliol de 1721 Surkhay Khan I i Haji Dawud van atacar la ciutat safàvida de Shemakha, el centre de comerç més important de Xirvan, i la van capturar. L'escriptor anglès Jonas Hanway va escriure que "la ciutat va haver de pagar rescat". L'utsmy Ahmed Khan potser no va participar en aquesta campanya a causa d'una amenaça del shamkhal de Tarki.
El 1724 Haji Dawud i els seus aliats van rebutjar reconèixer els termes del tractat signat per Ferhat Paixà segons el qual Xirvan passava de Pèrsia a Turquia, i Shurkay Khan va demanar a la Turquia Otomana de mantenir Xirvan sota el seu govern (i administrat per Haji Dawud). Turquia va rebutjar. Surkhay Khan I de Kazi Kumukh, l'utsmi de Kaytak Ahmed Khan i Nutsal Khan d'Avària van assolar Xirvan un any sencer atacant als turcs. El 1725 (en una altra font el 1728) Turquia va emetre un firman que va proclamar Surkhay Khan I com a governant de Xirvan. Surkhay Khan I va rebre el títol de kan de Xirvan i Kazi Kumukh, i va fer de Shemakha la seva residència, construint escoles, fortaleses i carreteres.
El historiador Gusaynov va escriure que "vers el juliol de 1730 el xah de Pèrsia va oferir a Surkhay Khan I la posició de virrei persa a Shemakha però Surkhay la va rebutjar". El 1733 Nadir Afxar (després Nadir Xah), comandant en cap de l'exèrcit persa, va derrotar l'exèrcit turc prop de Bagdad. Consegüentment Turquia va haver de transferir a Pèrsia diverses províncies incloent-hi Xirvan. El general Nadir va enviar el seu missatger a Surkhay Khan I de Shirvan i li va reclamar que abandonés el territori. Surkhay Khan va escriure a Nadir una carta que deia que "Xirvan va ser conquerit per les espases dels lesguians i Turquia no li havia donat a ell com a regal, i que ni el sultà de Turquia ni Ahmed de Bagdad tenien el dret de demanar-li entregar aquest territori". Surkhay Khan reflectia el desig dels daguestanis i xirvanis que era rotundament contra la presa de poder persa a Xirvan.
El 17 d'agost de 1734 el general Nadir es va moure en direccions diferents i va capturar Shemakha, Qabala, Khachmaz, Derbent i Kura. Surkhay Khan I va enfrontar a Nadir a Deve-Batan, no lluny de Qabala, on els muntanyesos i els turcs van ser derrotats per una artilleria poderosa de l'enemic.Период четвёртый Avançant més enllà amb l'artilleria de Nadir castigant les posicions de Surkhay Khan I al riu Koysu durant tres dies i arribat a Gazi-Kumukh. Nadir Xah va evacuar la zona.
El novembre de 1735 Nadir Xah va tornar, va vèncer la resistència i va capturar Gandja, Djaria, Sheki, Xirvan, Shemakha, i Derbent. Nadir Xah llavors es va dirigir a Gazi-Kumukh. Surkhay Khan estava no lluny de Gazi-Kumukh on l'exèrcit de trenta mil soldats de Nadir van xocar contra un exèrcit de deu mil homes de Surkhay Khan I. "La terra era vermella amb sang com Jaihun" va escriure l'historiador iranià Muhammed Gazim. Surkhay Khan va haver de retrocedir a Andalal un altre cop. Però en els anys següents Shurkay es va reforçar; va obtenir rescat de la fortalesa de Derbent i va derrotar l'exèrcit persa de Mehdi Khan. El 1738 Ibrahim Khan va marxar contra els daguestanis, però el conflicte es va saldar en una severa derrota per l'exèrcit del xah manat per Ibrahim-khan.
El 2 de juliol de 1741, Nadir Xah va envair Daguestan al front d'un exèrcit de cent mil soldats. Els perses van enfrontar a l'enemic a Bashli, Dubek, Tabasaran, Kaitag i Djengutai.Б. Г. Алиев. Даргинцы в борьбе с Надир-шахом. С. 36-37 Muhammed Gazim, historiador de Nadir Xah, va escriure que "les tropes de Surkhay van continuar disparant per dues hores i els vint mil tiradors de Khorasan i Turkestan va deixar aquest món". No obstant això, els perses van vèncer les defenses dels muntanyesos. L'agost de 1741 Surkhay Khan va retrocedir a la seva fortalesa a Gazi-Kumukh però es va rendir en una setmana. Muhammad Bek i Murtazali Bek amb cinc mil homes van retrocedir a Andalal. Ahmed Khan va retrocedir també a Andalal on els muntanyesos començaven a reunir-se. A finals d'agost de 1741, Nadir Xah es va apropar al territori d'Andalal. Sogratl esdevenia el centre militar dels daguestanis. Murtazali Khan que havia succeït al seu pare Shurkay Khan, estava al front de l'exèrcit daguestani a Andalal. Quatre dies i quatre nits van passar en dures batalles. Els perses foren derrotats a Sogratl, Megeb, Chokh i Oboch. Una batalla històrica decisiva va començar el 12 de setembre de 1741 a l'altiplà de Turchidag. Al congost d'Aymaki l'exèrcit persa va ser atacat i derrotat igualment. La nit del 28 de setembre Nadir Xah va retirar-se d'Andalal perdent 40 mil soldats del seu exèrcit, segons I. Kalushkin. Murtazali Khan va perseguir als perses en retirada fins a Derbent.
Kans de Shamakha o Xirvan 1721 - 1728 Haji Davud (feudatari de Russia des de 1722) 1728 - 1734 Surkhay Khan (kan de Kazi Kumukh, feudatari de Russia fins al 1732) 1734 - 1737 Mehti Quli Khan 1737 - 1738 Ali Quli Khan 1738 - 1739 Mohammed Quli Khan 1739 - 1741 Sardar Beg Qirkhlu Afshar 1741 Haydar Khan Afshar 1741 - 1742 Sam Mirza
Segon Kanat de Xirvan Quan el xa de Pèrsia Nàdir-Xah Afxar va conquerir la ciutat de Şamaxı el 1742, com a càstig per la seva resistència va establir una nova ciutat amb el mateix nom 16 milles a l'oest al peu de la cadena principal del Muntanyes del Caucas, i hi va traslladar els seus habitants. La nova Şamaxı es convertí en la capital del kan de Şamaxı Hajji Muhammad Ali Khan que governà fins a 1765. A la mort de Nadir Xah el 1747 els begs no van acceptar a Hajji Muhammad i van començar a lluitar contra ell. El historiador Abbasgulu Bakıxanov diu: "El 1178 AH (1765) Muhammad Khan, que amb l'oposició de dos germans i caps tribals Muhammad Said Khan i Elat Aghasi Khan, s'havia guanyat el títol de kan i havia conquerit la ciutat d'Agsu, va morir en el honor i la glòria"
Shamakhi, l'antiga Shirvan de l'antiguitat, fou la capital dels dos germans que es van traslladar allà però es van iniciar disputes entre els dos. El 1767 els kans de Quba (Fath Ali Khan o Fatali Khan) i de Shaki (Muhammad Huseyn Khan) van atacar Shamakha i els dos germans van haver de lliurar la ciutat (Muhammad Said fou enviat presoner a Derbent i Aghasi fou cegat i enviat a Kourou) i el kanat es va repartir entre Quba i Shakki. Ismayil Bey Hajinski va escriure sobre això: “Fatali Khan va dividir Xirvan amb Huseyn Khan de manera que els mahals (districtes) de Saadan i Kaasan, fronterers amb Sheki (Shaki) foren cedits a Huseyn Khan, mentre Fatali Khan es va quedar amb la resta, retornant a Quba". Fatali Khan va ordenar destruir la Nova Shamakha (que quedava per a Shakki) fins als fonaments i establir als seus habitants a la vella Shamakha (que quedava en mans de Fatali). En documents oficials del 1768 Fatali Khan és anomenat com el "altament respectat kan de Derbent,El 1765 Fatali Khan havia conquerit Derbent però havia cedit territoris als seus aliats: les poblacions de Garadagli, Naburli, Chigi, Azagli, Bebeshli i Bebeli a Quba foren cedits al xamkhal de Tarki; i les províncies de Malakalil i Derbent al utsmi de Kaytak que a més podria recaptar taxes a Derbent; també va donar una compensació monetària al qadi de Tabasaran Quba i Shamakhi (Xirvan)”. Entre 1768 i 1789 el kanat va estar ocupat quasi sempre pel Kanat de Quba, aleshores el més poderós, i Aghasi Khan va restar a l'exili.
Entre Fatali Khan i Muhammad Huseyn Khan es va desenvolupar un gran odi. El kan de Shakki no volia perdre els territoris conquerits i no pensava permetre que el Khan de Quba ampliara les fronteres a costa seva i va optar per fer la pau amb Muhammad Said i amb el cec Aghasi Khan. Aquest darrer va començar a improvisar una força contra el governant de Quba amb els seus partidaris de Xirvan i de l'àvar Nutsa Mersel Khan (1765-1774) i van enviar destacaments contra Fatali Khan sota comandament dels fills del kan àvar. En la batalla, Fatali Khan va obtenir una victòria sobre les forces de Muhammad Huseyn Khan, d'Aghasi Khan y del àvar Nutsa. Els fills de Nutsa van caure en la batalla; el kan de Sheki (Shakki) va fugir i Aghasi Khan es va refugiar a Kotevan a la riba del riu Kura en la moderna regió d'Agdash.
El 1774, les forces combinades de Nutsa Mersel Khan, Aghasi Khan y Muhammad Huseyn Khan, aprofitant l'absència de Fatali Khan, van ocupar Shamakha. Barallat amb Aghasi Khan, el kan de Sheki, Mohammed Huseyn Khan es va retirar amb el seu exèrcit. Reunint forces, Fatali Khan es va ajuntar amb el kan de Bakú Malik Muhammad Khan I i va arribar a Shamakhi derrotant els seus enemics. Aghasi Khan va fugir altre cop a Kotevan (alguna font indica que va fugir a Mugan). El 1776, Fatali Khan va entregar Shamakha a Mohammad Khan de Baku i li va donar a la seva germana Fàtima com esposa pel seu fill Memerzu.
El 1785 Fatali Khan va obtenir una victòria final sobre el kan de Sheki i l'ex kan de Xirvan. Aghasi Khan es va entregar al guanyador que es va emportar als seus dos fils a Quba, i més tard foren enviats a Bakú. D'altra banda Fatali Khan va exigir a Mohammed Said Khan la renúncia al kanat de Xirvan i l'entrega dels seus dos fills que foren enviats com a ostatges a Salyan. Poc abans de la seva mort, Fatali Khan va liquidar la casa dels kans de Shemakha: el 1788, seguint les seves ordres, Aghasi Khan i els seus fills Ahmet Beg i Mohammed Beg foren executats a Bakú i els dos fills de Mohammad Said Khan, Mahommad Beg i Iskender Beg, a Salyan; un altre fill de Muhammad Said Khan i gendre de Fatali Khan, Mohammed Riza Beg (1753-1788) fou executat a Quba. Aghasi Khan fou enterrat a Bakú, però la seva tomba és desconeguda. El 1786 la Nova Shamakha fou reconstruïda. El historiador Abbasgulu Bakıxanov escriu sobre aquestos fets: "Fatali Khan AH 1199 (1785) i els seus aliats van anar a la guerra contra el kan Aghasi Khan de Xirvan. Al mateix temps es va allunyar del kan de Karabagh, Ibrahim Khalil Khan, que es va aliar a Aghasi; la causa d'això fou que Fatali Khan estava un dia prop de Bakú quan el kan de Xirvan, Aghasi Khan i el seu fill gran Ahmed Beg el va trobar en el camí; en el combat que va seguir Mehrali Beg, fill d'Ibrahim Khalil de Karabagh, va morir. Fatali Khan va enviar al seu cos en bon estat a Shaki o Sheki. Després d'aquest incident el kan de Sheki va començar a fer-se amic de Fatali Khan i es va distanciar d'Aghasi Khan. Sheki i Quba van enviar tropes a banda i banda contra Aghasi Khan al que van derrotar i Fatali Khan Khan el va fer presoner junt amb els seus dos fills que van ser enviats a Quba".