LArquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg , Archidioecesis Salisburgensis — va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el i principis del . La seva capital era la ciutat de Salzburg i al capdavant de l'Estat es trobava un príncep-arquebisbe amb poder secular sobre els seus súbdits, que també estava al capdavant de la diòcesi o arxidiòcesi catòlica de Salzburg que cobria un territori més ampli. El territori d'aquest principat es corresponia aproximadament amb l'actual estat federat austríac de Salzburg. La província eclesiàstica o diòcesi (arxidiòcesi) incloïa Àustria, Caríntia i Tirol, l'Alta i Baixa Baviera i l'Alt Palatinat.
La diòcesi va créixer a partir de l'Abadia de Sant Pere, fundada cap a l'any 696 per Sant Rupert a l'antiga ciutat de Iuvavum, de les ruïnes de la qual va sorgir Salzburg. Des de 1648 la condició d'arquebisbe de Salzburg portava aparellat el títol de Primat de Germània (Primes Germaniae, literalment Primer bisbe de Germània). Aquest títol, merament honorífic, ara porta aparellat la primera corresponsalia dels bisbes de parla germànica davant del papa, mentre que en temps del Sacre Imperi Romanogermànic incloïa el dret de convocar els prínceps electors de l'imperi. En l'actualitat, l'arquebisbe de Salzburg és legat permanent (legatus natus) davant del papa, el que li confereix el dret, encara sense ser cardenal, de portar vestidures de color vermell (un vermell més fosc que l'escarlata dels cardenals), fins i tot al Vaticà.
Història miniatura|esquerra|Mapa (1789) miniatura|esquerra|Catedral L'inici del bisbat (segle IV-798) La ciutat de Salzburg remunta els seus orígens a la ciutat romana de Iuvavum. Aquesta ciutat va ser abandonada a finals del per les legions romanes i va ser arrasada en els anys posteriors durant les invasions bàrbares que van seguir la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. El territori en el qual se situava la ciutat va ser ocupat per un conglomerat de tribus celtes i germàniques que formarien el poble bavarès.
Sant Rupert s'encarregaria d'evangelitzar a finals del i principis del als bavaresos o bàvars. La reeixida evangelització d'aquesta terra es va deure en bona part a la conversió del duc Teodó II de Baviera al cristianisme. El duc va cedir el 699 a Sant Rupert les ruïnes de l'antiga ciutat de Iuvavum perquè aquest construís allà l'abadia de Sant Pere i el convent de Nonnberg, que actuarien com centres evangelitzadors de la regió, creant-se una comunitat religiosa al lloc. La tradició converteix a Sant Rupert en el fundador de la ciutat de Salzburg i en el seu primer bisbe, estant l'esmentada ciutat unida des del seu origen al bisbat homònim.
La confirmació de la nova seu episcopal no arriba fins al 739 de mans d'Abadia de Fulda que va establir també les fronteres de la nova diòcesi. El nom de Salzburg no està documentat fins al 755 i és un nom derivat de les fonts d'aigua salada amb què comptava la població sorgida entorn del monestir. El bisbe Virgili de Salzburg, que era d'origen irlandès, va construir una catedral de tres naus i va portar a reposar en ella les relíquies de Sant Rupert.
L'arquebisbat (798-1213) miniatura|La província eclesiàstica de Salzburg amb les seves diòcesis sufragànies al voltant de l'any 1500, així com les seves províncies veïnes a Europa central. El papa Lleó III va elevar Salzburg el 20 d'abril de 798 a la categoria d'arquebisbat complint els desitjos del llavors rei franc, Carlemany. El primer arquebisbe de Salzburg es va dir Arnó.
A la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Salzburg pertanyien els bisbats de Freising, Neuburg-Augsburg, Passau, Ratisbona i Sabiona-Bressanone o Brixen. Aquest territori englobava l'àrea ocupada en l'alta edat mitjana per la tribu dels bàvars, en les actuals Baviera i Àustria, incloent també part de les actuals Hongria, la República Txeca, Eslovàquia i el nord d'Itàlia. Des de Salzburg es va emprendre la cristianització de la regió de Caríntia, així com l'evangelització de l'actual Hongria fins a la frontera del Danubi i del Drave. El 1001 amb la creació de l'Arquebisbat d'Esztergom a Hongria es va limitar l'extensió de l'arquebisbat de Salzburg per l'est fins a la regió de Burgenland.
Durant la querella de les investidures els arquebisbes de Salzburg es van situar del costat del papat. Durant el govern de l'arquebisbe Gebhard d'Helfenstein (1060- 1088) la ciutat de Salzburg va ser repetides vegades arrasada pels partidaris de l'emperador Enric IV. Per protegir la ciutat Gebhard va manar construir la fortalesa de Hohensalzburg el 1077.
L'Emperador Federico Barba-roja va llançar el 1166 el Reichsacht o proscripció imperial contra l'arquebisbe Conrad II de Babenberg, que era partidari del papa Alexandre III, enfrontat amb l'emperador. En els anys següents les tropes imperials van arrasar la catedral de Salzburg i van saquejar el seu tresor. L'arquebisbe Conrad III de Wittelsbach (1177-1183), que seria el primer cardenal de Salzburg, després de la firma de la Pau de Venècia el 1177 que va posar fi a la guerra entre el papat i el Sacre Imperi, va començar la reconstrucció de la catedral d'estil romànic.
El Principat-Arquebisbat de Salzburg (1213-1803) Del territori de la diòcesi de Salzburg es van crear una sèrie de bisbats autònoms dependents (com senyorius feudals) de l'arquebisbat de Salzburg: el Bisbat de Gurk (1072), el bisbat de Chiemsee (1215), el bisbat de Seckau (1218) i el bisbat de Lavant (1228). L'arquebisbe Eberard II (1200- 1246) fou el creador dels tres darrers principats eclesiàstics. Durant el seu mandat es creen així senyories territorials lligades a l'arquebisbat a partir de diferents senyories i comtats que queden a les mans de l'arquebisbe i dels que disposa al seu antull.
El 1622 el príncep-arquebisbe Paris von Lodron va convertir Salzburg en seu universitària.
El 1756 va néixer a Salzburg el músic Wolfgang Amadeus Mozart. Mozart va estar entre 1769 i 1781 al servei dels arquebisbes de Salzburg Segimon III de Schrattenbach i Jerònim comte de Colloredo-Mannsfeld.
Jerònim de Colloredo-Mannsfeld (1772- 1803) va ser el darrer príncep-arquebisbe de Salzburg. A més de passar a la història com mecenes de Mozart, l'arquebisbe va convertir Salzburg en centre de la Il·lustració tardana. Es va realitzar una reforma educativa seguint el model austríac, i nombrosos científics i artistes van arribar a Salzburg.
El Ducat de Salzburg (1803-1816) miniatura|Escut del Ducat De Salzburg sota l'Imperi d'Àustria.
El 1803 l'arquebisbe Jerónimo de Colloredo-Mannsfeld va ser desposseït del seu principat, que va ser secularitzat mitjançant la llei coneguda com a Reichsdeputationshauptschluss que decretava la secularització de tots els principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic. El principat va passar al gran duc Ferran III de Toscana. Aquest havia perdut el seu gran ducat el 1801 a les mans dels francesos, que com a compensació li van oferir l'antic arquebisbat de Salzburg, convertit ara en Electorat de Salzburg.
Poc temps duraria Salzburg a les mans de Ferran de Toscana. L'Electorat de Salzburg va ser moneda de canvi entre França i Àustria en el Tractat de Pressburg de 1805. Salzburg va passar a domini austríac com a petita compensació per les nombroses pèrdues territorials que França va imposar a Àustria després de derrotar-la en la batalla d'Austerlitz. Ferran de Toscana va obtenir a canvi el Gran Ducat de Würzburg.
El Congrés de Viena el 1815 va sancionar definitivament la pertinença de Salzburg al territori austríac amb l'excepció de la part occidental de la comarca de Flachgau que va quedar a mans bavareses. Salzburg va quedar integrada a la província de l'Alta Àustria, fins que el 1850 es va constituir en província de l'Imperi Austrohongarès.
Actualment Salzburg és un estat federat de la república d'Àustria. Des de 1818 la novament creada arxidiòcesi de Salzburg és l'estructura eclesial catòlica, sense poder terrenal, hereva del Principat-Arquebisbat de Salzburg, que encara subsisteix. Té com a seus sufragànies a Feldkirch, Graz-Seckau, Gurk i Innsbruck.
Episcopologi Bisbes abats d'Iuvavum (vers – vers 482) Sant Màxim de Salzburg, mort el 476. Ivanum abandonada vers 482
Bisbes d'Iuvavum (rebatejada Salzburg vers 755) Sant Rupert, nascut en data desconeguda entre 543 i 698 – mort vers 718. Vitalis Erkenfried Ansologus Ottokar Flobrigis Joan I Sant Virgili, vers 745/767 – 784
Arquebisbes de Salzburg (798–1213) Arno bisbe 784–798, arquebisbe 798-821 Adalram 821–836 Leutram 836–859 Adalwin 859–873 Adalbert I 873 Dietmar I 873–907 Pilgrim I 907–923 Adalbert II 923–935 Egilholf 935–939 Herhold 939–958 Frederic I 958–991 Hartwig 991–1023 Günther 1024–1025 Dietmar II 1025–1041 Baldwin 1041–1060 Gebhard 1060–1088 Thiemo 1090–1101 Konrad I von Abensberg (Conradus I) 1106–1147 Eberhard von Hilpolstein-Biburg 1147–1164 Konrad II d'Àustria (Conradus II) 1164–1168 Adalbert III de Bohèmia 1168–1177 Conrad III 1177–1183 Adalbert III de Bohèmia (restablert) 1183–1200
Prínceps-arquebisbes de Salzburg (1213–1803) Eberhard II de Regensburg 1200–1246 Bernhard I de Ziegenhain 1247 Felip de Carinthia 1247–1256 Ulrich de Sekau 1256–1265 Ladislau 1265–1270 Frederic II de Walchen 1270–1284 Rudolf de Hoheneck 1284–1290 Conrad IV de Breitenfurt 1291–1312 Weichard de Pollheim 1312–1315 Frederic III de Liebnitz 1315–1338 Enric de Pirnbrunn 1338–1343 Ordulf de Wiesseneck 1343–1365 Pilgrim II de Pucheim 1365–1396 Gregor Schenk d'Osterwitz 1396–1403 Eberhard III de Neuhaus 1403–1427 Eberhard IV de Starhemberg 1427–1429 Joan II de Reichensperg 1429–1441 Frederic IV Truchseß d'Emmerberg 1441–1452 Sigismund I de Volkersdorf 1452–1461 Cardenal Burchard de Weissbruch 1461–1466 Bernhard II de Rohr 1466–1482 Joan III Peckenschlager 1482–1489 Frederic V de Schallenburg 1489–1494 Segimon II de Hollenegg 1494–1495 Leonhard von Keutschach 1495–1519 Matthäus Lang von Wellenburg 1519–1540 Ernest de Baviera 1540–1554 Miquel de Khuenburg 1554–1560 Joan Jacob de Khun-Bellasy 1560–1586 Jordi de Kuenburg 1586–1587 Wolf Dietrich von Raitenau 1587–1612 Marcus Sittich de Hohenems 1612–1619 Paris von Lodron 1619–1653 Guidobald de Thun 1654–1668 Maximilian Gandalf de Kuenburg 1668–1687 Johann Ernst von Thun 1687–1709 Francis Anton od Harrach 1709–1727 Leopold Anton von Firmian 1727–1744 Jacob Ernest de Liechtenstein-Castelcorno 1744–1747 Andreas Jacob de Dietrichstein 1747–1753 Segimon III von Schrattenbach 1753–1771 Hieronymus von Colloredo 1772–1812 (darrer príncep-arquebisbe, va perdre el poder temporal amb la secularització del 1803)
Arquebisbes de Salzburg (des del 1818) Sigmund Christoph, comte de Zeil i Trauchburg, 1812–1814 (administrador). Leopold Maximilian comte de Firmian, 1816–1822 (administrador). Augustin Johann Joseph Gruber, 1823–1835. Friedrich Johann Joseph Cölestin, comte a Schwarzenberg, 1835–1849. Maximilian Joseph von Tarnóczy, 1850–1876. Franz de Paula Albert Eder, 1876–1890. Johann Evangelist Haller, 1890–1900. Johannes Baptist Katschthaler, 1900–1914. Balthasar Kaltner, 1914–1918. Ignaz Rieder, 1918–1934. Sigismund Waitz, 1934–1941. Andreas Rohracher, 1943–1969. Eduard Macheiner, 1969–1972. Karl Berg, 1972–1988. Georg Eder, 1988–2002. Alois Kothgasser, des de 2002.
Enllaços externs
Salzburg a la Catholic Encyclopædia. Llegat a la Catholic Encyclopædia.
Salzburg, Arquebisbat De Categoria:Estats històrics d'Europa Salzburg, Arquebisbat De Salzburg Salzburg Categoria:Catolicisme a Àustria