Àrreu és un poble del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, situat sobre els peus de la vall d'Àrreu. Fins al 1972 formava part de l'antic terme d'Isil. miniatura|esquerra|Àrreu el 1906 Està situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 1.251 metres d'altitud, a l'esquerra del Torrent de la Mata de Borén, que centra una petita vall en el mig de la qual es troba el poble d'Àrreu. És a prop i al nord-oest de Borén i al nord, una mica més distant, de Sorpe. Tanmateix, aquest darrer poble queda enlairat damunt de la vall de la Noguera Pallaresa. El poble és als peus del contrafort sud-oriental de lo Faro i de la Serra de Sant Joan. Una mica més enlairat a ponent del poble hi ha el veïnat de les Bordes d'Àrreu, o Àrreu de Dalt, a prop de la capella de la Mare de Déu de les Neus.

Com Alós d'Isil, fou un municipi independent fins al 1846, data en la qual s'uní a Isil.

Del seu patrimoni destaquen les restes del Castell d'Àrreu, l'església parroquial preromànica de Sant Sadurní, o Serni i la capella romànica de la Mare de Déu de les Neus d'Àrreu, del . Aquesta última destaca per tenir un carreu amb un crismó en relleu sobre la porta.Romaní 2011.

Etimologia Segons Joan Coromines,Coromines 1994. Àrreu, amb Arres i Arròs, parteix d'un ètim preromà bascoide, arro (agre, rònec).

Geografia El poble d'Àrreu Les cases del pobleMontaña 2004.

Borda de Joan Casa Cabanet Casa Castellar Casa Ferrer

Casa Faure Casa Flocat Casa Florentina Casa Gervat

Casa Golet Casa Gualet Casa Jan Casa Joan

Casa Joan de la Florentina Casa Llirbat Casa Nadal

La Rectoria Casa Tomasa Casa Tomeló

Història Època moderna En el fogatge del 1553, Arreu només declaraAndreu Berniguer àlies Casan. Iglésias 1981, p. 78. 1 foc laic (uns 5 habitants).

L'allau de 1803 El dia de Nadal de l'any 1803 una allau procedent del barranc de Monars va precipitar-se sobre el poble d'Àrreu, que aleshores es trobava uns 450 metres al sud de la ubicació actual. Va destruir les 10 cases del poble, i 17 persones, d'un total de 88 habitants, van morir. Aquest fet va fer que es traslladés el poble a la ubicació actual, menys exposada a les allaus. Les edificacions del poble antic es reconstruïren com a bordes, i de fet el lloc va passar a anomenar-se Bordes d'Àrreu.

Edat contemporània Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográficoMadoz 1845. a Àrreu. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, en un barranc envoltat de muntanyes molt altes, combatuda pels vents del nord i del sud. Gaudeix d'un clima sa, però a causa del fred extrem, s'hi produeixen pulmonies i refredats amb febres. Tenia en aquell moment 6 cases i l'església parroquial de Sant Sadurní, servida per un rector de provisió diocesana o reial, segons el mes en què es produeix la vacant. Separada del poble hi ha una ermita poc notòria. Hi ha fonts a l'entorn, d'aigües molt fortes. El territori és de qualitat inferior, muntanyós i trencat; només hi ha uns 40 jornals de feina de cultiu, la resta són ermots. S'hi produïa sègol, patates, llegums i farratge sec i s'hi criava bestiar vacum, de llana, mules i cavalls, porcs i uns vedells denominats erchs, de grans banyes. Hi havia caça de llebres, conills, perdius i isards, a més d'animals nocius, com guineus, llops i ossos. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 25 ànimes (habitants). Fa esment a l'allau de 1803.

El 1981, l'última família que hi restava va marxar del poble. El 2020, Eloi Pasarín, que hi havia viscut entre 1993 i 1994, tornà a Àrreu, va comprar una casa i hi muntà un taller de fusteria.

Referències

Bibliografia

Edició facsímil:

Enllaços externs

Àrreu en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya

Arreu Categoria:Entitats de població de l'antic municipi d'Isil