La Draga és un jaciment arqueològic a Banyoles (Pla de l'Estany), declarat bé cultural d'interès nacional.
És considerat un dels assentaments agricultors i ramaders més antics del nord-est peninsular. Està ubicat al municipi de Banyoles, a uns 40 quilòmetres de la costa mediterrània i a una quarantena de quilòmetres al sud dels Pirineus. Va ser descobert l'any 1990 i des de llavors s'ha seguit excavant de manera continuada.
Geografia El jaciment arqueològic neolític de la Draga és un dels més antics assentaments d'agricultors i ramaders del nord-est de la península Ibèrica. Es troba a la part central de la vora oriental de l'estany de Banyoles, un petit llac situat a uns 40 km de la costa mediterrània i a uns 40 km al sud dels Pirineus.
Actualment els treballs, els duen a terme el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) i el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).
El llac, d'origen càrstic, s'abasteix d'aigües subterrànies i, originàriament, era drenat en la seva riba oriental per un petit riu, l'actual Terri, afluent del Ter. Aquest riu, en la seva sortida del llac, va haver de crear una zona d'aiguamolls, a la riba nord de la qual es troba la zona de la Draga, que durant l'ocupació neolítica tenia la forma d'una península que s'endinsava cap al llac, amb un pendent suau i continuat, d'est a oest i de nord a sud. A partir de les prospeccions, podem suposar una extensió aproximada de l'ocupació d'uns 8.000 m².
La situació en una zona amb humitat permanent, actualment coberta de manera parcial per les aigües del llac, ha propiciat una extraordinària conservació de les restes orgàniques sobre materials vegetals, des de les restes de les cabanes fins als estris realitzats en materials vegetals com arcs, falçs, mànecs d'aixes, cordes, recipients de fusta, pals cavadors, cullerots i cistells, entre d'altres. Aquest fet fa que la Draga sigui un dels jaciments cabdals per a estudiar el Neolític a Europa.
Geografia. Descripció de l'estany i del seu entorn L'estany de Banyoles es troba a 172 m d'alçada, emmarcat per un relleu heterogeni determinat pel contacte entre la serralada Transversal, representada pels relleus prepirinencs, i la depressió Prelitoral Catalana, a cavall entre les depressions de la Selva i de l'Empordà. En aquest entorn lacustre, es documenten diverses evidències de poblament prehistòric, sens dubte propiciades per la seva pluralitat ecològica i l'abundància i diversitat de recursos per a la subsistència. Per tot això, l'emplaçament del poblat de la Draga és situat en un indret privilegiat, a uns 50 km dels Pirineus i a 35 km de la línia actual de costa de la mar Mediterrània, prop del corredor natural paral·lel a la costa i que permet travessar la carena pirinenca pel coll del Pertús.
Història de les intervencions L'excavació de la Draga (Banyoles) va començar com una intervenció d'urgència, coordinada pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles durant el mes de maig de 1990. Va servir per a determinar que es tractava d'un poblat del Neolític antic cardial de finals del VI mil·lenni aC.
La primera etapa d'excavacions sistemàtiques (zona A: 328 m² i zona B: 132 m²) es va desenvolupar entre 1991-2005 per iniciativa del museu i amb finançament de l'Ajuntament de Banyoles i del Departament de Cultura de la Generalitat. A la vegada, entre 1994-2005, es va comptar amb la col·laboració del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, organisme del Museu d'Arqueologia de Catalunya, cosa que va permetre excavar la part subaquàtica del jaciment (zona C:310 m²), dins de l'estany.
La segona etapa d'excavacions, de moment entre 2008-2015, inclou ara també la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Es va iniciar (2008-2009) amb una prospecció de tot el perímetre extern de l'estany a la recerca de nous jaciments prehistòrics. Tot seguit, entre 2010-2012, es va excavar una nova àrea (zona D: 48 m²), que prolonga cap al sud l'anterior zona B. Aquesta nova zona ha permès interrelacionar i comprendre millor l'estratigrafia de les tres zones anteriors. Finalment, entre 2013-2015, s'han reiniciat els treballs a la zona A (88 m²), per tal d'unir-la amb les zones B-D i disposar així d'una àrea excavada extensa i continuada.
Parc neolític de la Draga i tasques de difusió miniatura|Una de les cabanes reconstruïdes mitjançant mètodes d'arqueologia experimental, al mateix parc arqueològic La potència arqueològica del jaciment va fer veure ja des dels principis de la recerca que la Draga reunia totes les condicions per a ser una bona eina de difusió del coneixement sobre la vida dels primers pagesos de Catalunya. De fet, l'especificitat del lloc, les seves excepcionals condicions de conservació, la seva ubicació en un entorn privilegiat i la seva capacitat de generar gran quantitat de dades inèdites també podien ser un poderós motor per a la difusió patrimonial.
Actualment, el parc neolític de la Draga presenta unes instal·lacions que permeten desenvolupar un projecte educatiu que té com a objectiu conèixer la forma de vida dels primers agricultors i ramaders del nord-est de la península. La proposta didàctica es fonamenta en el desenvolupament d'activitats procedimentals pràctiques en el marc d'unes escenografies que reprodueixen diverses construccions com cabanes i espais característics del Neolític, com zones de conreu de diferents varietats de cereals.
L'empresa Arqueolític s'encarrega de la gestió del parc des del seus orígens. A més d'assegurar tot l'any les visites guiades concertades, escolars o turístiques, també es preocupa del manteniment de les infraestructures i de realitzar-hi activitats o demostracions variades per tal de situar el visitant en l'ambient quotidià del Neolític (encesa de foc, talla de sílex, modelatge de ceràmica, fabricació de cistells, tir amb arc, treball en un hort neolític, etc.).
Actualment, el parc és obert els dissabtes i diumenges de matí, de juny a octubre o en visites concertades pel públic en general; tot i que és l'usuari escolar el més nombrós.
El paleoambient Les primeres societats agrícoles-ramaderes es varen assentar en una àrea humida i densament forestada, amb el predomini de boscos de caducifolis –roures (Quercus sp. caducifolis), boixos (Buxus sempervirens) i avellaners (Corylus avellana), i coníferes –pins (Pinus sp.) i avets (Abies alba)- a les muntanyes circumdants. A nivell regional, també existirien altres tàxons de muntanya, com el teix (Taxus baccata) i el bedoll (Betula), i arbres mediterranis com l'alzina-garric (Quercus ilex-coccifera), l'ullastre (Olea) o el fals aladern (Phillyrea). A nivell local, a les vores de l'estany, es podien trobar boscos de ribera, amb oms (Ulmus), freixes (Fraxinus) i salzes (Salix), que s'haurien vist alternats amb plantes higròfites –ciperàcies (Cyperaceae), joncs (Juncus sp.), bogues (Typha sp.)- i aquàtiques -miriofil·le (Myriophyllum), pastures d'aigua (Potamogeton sp.), nufars (Nuphar)- en aquells terrenys més pantanosos. La necessitat d'obtenir fusta per a l'ús com a combustible i com a material de construcció, va provocar una profunda transformació de la vegetació que les comunitats neolítiques havien trobat a la seva arribada a la vora de l'estany de Banyoles. L'acció desforestadora de les comunitats de la Draga va comportar un fort impacte a les rouredes que haurien envoltat el jaciment, creant unes clarianes que haurien estat aprofitades per a establir els camps de conreu, per a pasturar els animals, però que també haurien estat colonitzades per espècies secundàries que haurien proliferat en aquests espais degradats, com el pi, el til·ler (Tilia sp.), l'avellaner o el boix.
Ocupació, estratigrafia i cronologia de la Draga alt=Sector D, secció Oest - disposició estratigràfica del nivell empedrat i nivell de enderroc de estructures de fusta|miniatura|Sector D, secció oest: disposició estratigràfica del nivell empedrat i nivell d'enderroc d'estructures de fusta Tota recerca arqueològica necessita ordenar cronològicament els esdeveniments del passat per a poder establir entre aquests unes relacions causals i, d'aquesta manera, crear el coneixement històric. Els resultats de les excavacions arqueològiques a la Draga permeten definir el jaciment com un poblat ocupat per agricultors i ramaders durant el neolític antic. Aquest marc cronològic general s'estableix mitjançant el caràcter dels vestigis materials descoberts. La distribució espacial dels nivells arqueològics, dels objectes i de les estructures suggereixen que es tracta d'una estratigrafia “horitzontal” a conseqüència de l'ocupació, abandó i reocupació d'espais concrets, probablement a causa de la vida útil de les construccions d'hàbitat i de la mateixa dinàmica del nivell d'aigua de l'estany i d'altres fenòmens de caràcter geològic i mediambiental, però sense un abandó del poblat. Aquesta continuïtat es confirma amb els resultats de les diferents campanyes d'excavacions que han permès detallar la seqüència estratigràfica i documentar l'existència de, almenys, dos episodis d'ocupació en l'assentament. En el primer d'aquests, es documenta la construcció d'estructures habitacionals de fusta, circumstància clarament identificada en el sectors B/D, on les condicions d'humitat permeten la conservació de la matèria orgànica. El segon episodi comença un cop aquestes estructures deixen de tenir una utilitat i els pobladors de la Draga arrangen el terreny construint, per sobre l'enderroc de fustes, branques i tiges, un enllosat de travertí que segella aquest primer i excepcional nivell. miniatura|Els intervals calibrats (cal BC)
Sobre la base d'aquesta informació podem establir una cronologia relativa dels esdeveniments. Les 19 datacions del poblat: La matèria orgànica analitzada pel mètode de radiocarboni (C14) permet fer unes estimacions més precises dels intervals cronològics de la Draga. Entre l'interval més antic (5430-5407 ANE) i el més recent (5010-4730 ANE), trobem un seguit d'intervals sense interrupció significativa. Les mostres analitzades, procedents de diferents sectors i diferents nivells del jaciment, són àmpliament contemporànies i situen el començament d'ocupació del poblat al voltant de l'any 5300 ANE. Una petita discontinuïtat, que es podria situar al voltant de l'any 5000 ANE, perd la significació estadística si tenim en compte que una gran part del poblat encara queda per descobrir.
L'assentament Elements arquitectònics Estructures de fusta Entre els elements arquitectònics elaborats en fusta a la Draga, destaquen els posts, les forques, les bigues, el taulons i els entramats de branques. La gran majoria d'aquests elements estan elaborats amb fusta de roure. És una matèria primera àmpliament utilitzada tant per a la construcció com per a la construcció naval durant tots els períodes històrics. És una espècie apreciada per la seva robustesa, les seves formes rectilínies, la seva resistència a la humitat...
La construcció en fusta està ben documentada en els sectors B i D per l'alçada del nivell freàtic per sobre del nivell arqueològic. En els altres sectors, la construcció en fusta s'evidencia amb els forats de pal que deixen els pals verticals.
Per a la interpretació dels elements arquitectònics, cal tenir en compte que poden estar evidenciant diferents moments de construcció. Per a poder establir les diferents fases constructives, és clau l'anàlisi dendrocronològica. Aquest estudi a la Draga està encara en curs.
La forma i disposició d'aquests elements en el jaciment en mostra construccions caracteritzades per: Construccions de forma quadrangular; el patró de disposició no és típic d'estructura circular. Construccions de grans dimensions; s'identifiquen elements de fins a 5 metres de llarg i 3 metres d'alçada.