Les torres d'Ogern són dues construccions del poble d'Ogern, al municipi de Bassella (Alt Urgell), que provenen de l'antiga fortificació i estan declarades com a bé cultural d'interès nacional.
Descripció La torre de Ca l'Isidro, situada al carrer del Rajador, és de planta pràcticament quadrada i consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és a dues aigües, amb dues obertures a les façanes de llevant i ponent sobre un ràfec de teules. A totes les façanes hi ha finestres i balcons de diverses mides, i actualment serveix com a habitatge.
La torre de Cal Ganyet, situada al carrer Major, també té una planta pràcticament quadrada. La coberta és piramidal sobre un ràfec de dues filades de teula i totes les finestres són fetes de pedra, treballades amb motllures. Destaca una barbacana a l'angle sud-est, on també hi ha un medalló amb una data. El seu ús com a habitatge deu haver modificat l'estructura original d'algunes de les obertures, especialment les de la façana oest.
Història El lloc i castell d'Ogern (kastrum de Ugerno) apareix esmentat el 1094 en el testament d’Ermessenda, vídua de Miró Sunyer d'Abella (castlà del castell d'Abella de la Conca) i mare del vescomte Ramon Miró, al seu fill Gerbert Miró. Com que el testament fou jurat sobre l'altar de Sant Salvador d'Ogern, sembla que el castell era la residència.
Consta que el 1259 el rei Jaume el Conqueridor sojornà uns dies a Ogern, quan tenia greus disputes amb el comte Àlvar d'Urgell. El 1559, Joan de Josa i de Cardona, fill de Guillem de Josa i d'Helena de Cardona, s'intitulava senyor d'Ogern, així com de Madrona, Altés, Ceuró, Castellar, Pinós i de la Salsa.
Al , el comerciant i fabricant d'indianes Joan Pongem es va convertir en el senyor juridisccional d'Ogern, i a la seva mort el 1771 fou succeït pel seu fill Antoni Pongem i Alabau, fins que el 1793 els seus béns foren subhastats per a pagar als seus creditors. El 1831, a l'època d'abolició dels senyorius, Ogern pertanyia a la família Teixidor.
Referències
Bibliografia
Ogern Categoria:Monuments històrics de l'Alt Urgell Categoria:Patrimoni monumental de Bassella Categoria:Edificis de Bassella Categoria:Edificis renaixentistes de Catalunya