miniatura|Infants de marina estatunidencs realitzant un assalt amfibi a una platja. La infanteria de marina o també els fusellers navals són una categoria de tropa a peu especialitzada en operacions expedicionàries, com ara assalts amfibis, ocupació o garanta de la seguretat de naus i instal·lacions navals. Llur funció específica pot variar segons el país al qual pertanyin. La infanteria de marina tradicionalment té lligams estrets amb la marina del país: a les operacions el comandant al camp habitualment és el comandant de la flota, els serveis són oferts per la marina (mèdics, legals, de presons, subministraments…); l'àncora sovint apareix als seus escuts, etc. Tot i que solen ser integrats a la marina del país, de vegades formen una branca independent de les Forces Armades.
Història Històricament les tasques dels marines inclouen donar protecció de guerra mentre són al mar, a causa de la naturalesa de la lleva forçosa per la tripulació del vaixell i el consegüent risc d'un motí. Entre altres tasques s'inclouen l'abordatge de vaixells durant el combat o la captura de vaixells per botí i donar homes per fer incursions a la costa en suport dels objectius navals. Els marines també poden contribuir a les campanyes a la costa, en suport de l'objectiu militar.
El primer cos d'infanteria de marina establert de manera permanent va ser el d'Espanya el 1537 amb els anomenats Terços de Mar (Tercios de Mar) o Terços de Galeres (Tercios de Galeras), que comptava amb el triple d'efectius que un Tercio i que tenia com a missió defensar les costes del Regne de Nàpols contra les ràtzies turques. La resta de cossos d'infanteria de marina creats després s'inspiraren en el model espanyol, imitant alguns detalls com les bandes vermelles als pantalons de l'uniforme de gala.
Amb la industrialització de la guerra durant el , l'escala de les operacions de desembarcament va augmentar, el que va implicar una millor coordinació de diversos elements militars. Això va obligar les forces de la infanteria de marina a especialitzar-se en la guerra amfíbia.
Als primers dies de la guerra naval, hi havia ben poca distinció entre mariners i soldats en una nau de guerra, car els remers de les naus de l'antiga Grècia i de l'Imperi Romà havien de poder lluitar amb els remers dels altres vaixells; encara que els hoplites començaren a embarcar-se específicament per abordar els vaixells enemics. Les dues legions de la marina romana, la I Adiutrix i la II Adiutrix Pia Fidelis, figuren entre les primeres unitats d'infanteria naval específiques.
El primer cos organitzat d'infanteria de marina va crear-se quan Carles V assignà la infanteria naval de les Compañías Viejas del Mar de Nápoles a les Escuadras de Galeras del Mediterráneo el 1537, que són els predecessors directes dels actuals infants de marina espanyols.
El Cos de Marines Americà s'establí el 10 de novembre de 1775 a Tun Tavern a Philadelphia, només set mesos abans que els Estats Units declaressin la independència el 4 de juliol de 1776.
Etimologia L'adjectiu ‘marí, -ina’, significa «del mar, marí, marítim», prové del llatí marinus que té el mateix significat. Els mots ‘marina’ i ‘mariner’ ja són presents al llibre Torcimany de Lluís d'Averçó (±1350-1412) i en les obres de Ramon Llull.
En altres llengües es parla d'«infanteria naval», «infanteria marítima» o «infanteria costanera». En francès es parla de troupes de marine i fusiliers-marins; de les quals han sorgit diverses pseudotraduccions, com Fuzileiros Navais en portuguès.
Infanteria de marina per país
Albània La Força naval albanesa (Albanès: Forcat Detare Shqiptare) és la branca naval de les forces armades albaneses. L'Armada albanesa té les seves bases en els ports de Durrës i Vlorë. Els vaixells de l'armada albanesa son principalment patrulleres i vaixells de suport, la major part d'ells varen ser entregats per la Marina Militare italiana (l'armada italiana), i els Estats Units. La marina albanesa disposa de comandos navals (Forcat speciale shqiptare detare).
Alemanya La Força Naval Especial de Desplegament (en alemany: Spezialisierte Einsatzkräfte Marine) és una formació d'operacions especials de la Marina alemanya. El batalló inclou el Kampfschwimmerkompanie (Comandament de Submarinistes), el Minentaucher kompanie i una companyia d'assalt. Tenen seu a Eckernförde. La Spezialisierte Einsatzkräfte Marine (Força de Protecció Naval) és responsable de la protecció de les bases i instal·lacions navals. El batalló té la seu a Eckernförde, i està organitzada en 5 unitats: una companyia d'estat major i suport, 3 companyies d'infanteria i una secció d'intel·ligència militar.
Aràbia Saudita L'Armada Reial de l'Aràbia Saudita, en arab: (البحرية الملكية السعودية), és la força naval del regne de l'Aràbia Saudita. L'Armada disposa d'uns 40,000 homes, oficials, i mariners. La caserna general es troba a Al-Riyad. L'Armada Reial Saudita, manté dues brigades d'infanteria de marina de 1,500 homes, dividides en tres batallons. Les brigades estan assignades a la Flota de la Mar Roja, que té la seva caserna a Jiddah, i a la Flota del Golf Pèrsic, amb base a Jubail. Aquestes brigades, estan equipades amb vehicles de transport de personal BMR-600.
Argentina La Infanteria de Marina de l'Armada Argentina (en castellà: Infantería de Marina de l'Armada de la República Argentina o IMARA) forma part de la Marina argentina. Els marines argentins tenen les mateixes insígnies de rang i títols que la resta de la marina. Està formada per una Força Marine de la Flota (un batalló, amb unitats d'artilleria, de defensa aèria, de comunicacions, de logística, d'enginyers i unitats de vehicles), una Força Marine Meridional (2 batallons), un batalló d'operacions fluvials, una unitat de forces especials (el Grup de Comandos Amfibi) i diversos batallons i companyies de seguretat. El 5è Batalló de la Infanteria de Marina participà en la Guerra de les Malvines.
Austràlia El 2n batalló del regiment Reial Australià, ha estat entrenat com una força amb capacitat amfíbia durant l'any 2014. El batalló es troba actualment en la base de Lavarack Barracks a Townsville, i forma part de la tercera brigada. Ha estat seleccionat per esdevenir la futura unitat amfibia de l'Exèrcit Australià.
Bangladesh La Unitat Especial de Guerra, Busseig i Salvament, (en anglès: Special Warfare Diving and Salvage) (SWADS), (en bengalí: বিশেষ ওয়ারফেয়ার ডাইভিং ও স্যালভেজ) és una força d'elit de l'Armada de Bangladesh. La mida de la infanteria de marina bengalesa és d'aproximadament uns 1,000 efectius, el seu centre de comandament és a Chittagong.
Bolívia La Força Naval de Bolívia té un cos d'infanteria naval d'uns 2.000 membres.
Brasil El Cos de Fusellers Navals (Corpo de Fuzileiros Navais), amb uns 15.000 homes, està subordinat a la Marina brasilera. El Cos de Marines brasiler està format per una brigada operativa i per diversos batallons cerimonials. La unitat principal és la Divisão Anfíbia (Divisió Amfíbia), formada per una brigada.
Cambodja La Marina Reial de Cambodja creà una força d'uns 2.000 marines el 2007.
Colòmbia El cos d'Infanteria de Marina de Colòmbia pertany a la Marina Nacional de Colòmbia. Està formada per 24.000 membres, organitzats en una única divisió amb 4 brigades (una contra-terrorista i 3 brigades fluvials), cadascuna amb diversos batallons a més de nombroses unitats de seguretat menors.
Corea del Nord La Marina Popular de Corea té dues brigades d'infanteria lleugera/franctiradors. Aquestes brigades estan desplegades a Wonsan a la costa est, i a Namp'o i a Tasa-ri a la costa oest. En qüestió d'organització i potència, són versions reduïdes de les brigades d'infanteria lleugera, amb uns 5.000 homes organitzats en 10 batallons. Cada batalló té uns 400 homes organitzats en 5 companyies. Alguns membres reben entrenament submarinista.
Corea del Sud La Infanteria de Marina de la República de Corea és el cos d'infanteria de marina de la República de Corea, i és el segon major cos de marines del món, amb aproximadament 30.000 homes al servei regular i milers més a la reserva. Tot i que teòricament es troba sota la direcció del Cap d'Operacions Navals, el Cos de Marines opera com una branca separada a les Forces Armades.
Va ser creat com a força de reconeixement just abans de la Guerra de Corea. Els marines sud-coreans també van combatre a la guerra de Vietnam mentre que estava destinada a Da Nang, ocasionalment lluitant amb els Marines americans i els SEALs. Els marines sud-coreans estan equipats amb aerolliscadors d'origen rus i americà, 107 tancs inclòs el Carro de combat K-1, i una variant millorada del M4 Sherman, diversos vehicles i vaixells i helicòpters (principalment l'AH-1 Cobra).
Croàcia La Marina croata té un cos de 200 infants de marina amb base a Split. El grup consisteix en 3 companyies dividides entre Pula, Šibenik i Ploče; i la 4a Brigada de Guàrdies amb base a Split, que va ser traspassada a la Marina Croata com a unitat d'infanteria naval el gener de 2002.
Cuba Les Forces Armades de Cuba disposen d'unes unitats d'infanteria naval que són anomenades Tropas de Destino Especial Naval.
Dinamarca La Marina Reial Danesa (Søværnet) és la branca naval de les forces armades daneses, Els seus efectius es componen de 3600 homes i dones. La marina danesa disposa actualment de més de 75 naus, principalment patrulleres costaneres.
Egipte La 111a Brigada Mecanitzada Independent (anteriorment la 130a Brigada Amfíbia Marina) de l'Exèrcit egipci pot conduir operacions d'agressió amfíbia. hi ha també el 153è Grup de Comandament amb tres batallons de comandos navals (515è, 616è, 818è) controlant en total 12 companyies de comandos navals.
Equador L'Armada equatoriana té un cos d'infanteria de marina de 1.700 homes, amb base a Guayaquil. Va ser creat el 12 de novembre de 1962. Està organitzat en dos batallons de seguretat, un a la zona del Riu Amazones i l'altre a la costa del Pacífic. També hi ha un batalló estacionat a les Illes Galapagos.
El Salvador La Força naval salvadorenca té dos batallons de 600 homes d'infanteria de marina, i una unitat de comandos navals de 300 homes. Estan destinats a La Unión i Usulatan.
Eslovènia L'Armada eslovena és una part integrant de les Forces Armades d'Eslovènia, l'única unitat naval eslovena és la Divisió naval 430, en eslovè (Mornariški divizion 430).
Espanya La Infanteria de marina espanyola (Infantería de Marina) és la força d'infanteria de marina més antiga del món, car van ser establertes el 27 de febrer de 1537 per Carles I quan assignà de manera permanent les Compañías Viejas del Mar de Nápoles a les Escuadras de Galeras del Mediterráneo.
La banda vermella que porten als pantalons mostra que la Infanteria de Marina forma part del Cos de la Casa Reial, un honor només compartit amb la Guardia Real. Carles III li va concedir aquest privilegi en recompensa per la defensa ferotge de Castillo del Morro, a l'Havana contra la flota britànica el 1763.
Estats Units miniatura|Marines escalant un mur a Inchon, el 15 de setembre de 1950, durant la guerra de Corea |200x200px El Cos de Marines dels Estats Units, és la força d'infanteria de marina més grossa de tot el món, responsable de la majoria d'operacions expedicionàries estatunidenques. Creats el 1775, originàriament només era previst que es dediquessin a protegir els vaixells durant la Guerra d'Independència.
Els marines, protegeixen les ambaixades dels Estats Units arreu del món, també es fan càrrec de la seguretat, durant els viatges del President dels Estats Units a bord del Air Force One. Té el lema Semper Fidelis i una mascota que es diu Chesty el Bulldog.
Finlàndia La brigada Uusimaa, amb seu a Ekenäs, forma part de la Marina finesa i entrena els jaegers costaners. El destacament és l'única unitat de les Forces de Defensa Fineses de parla sueca. El seu nom en suec és Nylands Brigad.
Filipines