Els cordúlids (Corduliidae) són una família d'odonats anisòpters reòfils. Estan adaptats a viure als rius, són considerats bons indicadors d'aigües netes i, dins d'aquest grup, hom els atorga el valor més elevat.
Són presents en tots els continents, llevat de l'Antàrtida: entre altres països i territoris, la Samoa Nord-americana, Austràlia,Australian Freshwater Invertebrates Àustria, Botswana, el Brasil, Amèrica del Nord,Dragonflies and Damselflies (Odonata) of the United States Images of Odonates - United States and Canada - Family Corduliidae (Emeralds) la Xina, Colòmbia, Costa Rica, la Costa d'Ivori, Txèquia, Dinamarca, l'Equador, Egipte, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Ghana, Hongria, l'Índia, Indonèsia, Irlanda, Itàlia, el Japó, la península de Corea, Libèria, Liechtenstein, Luxemburg, Mèxic, Namíbia, els Països Baixos, Noruega, Nova Zelanda, Nova Guinea, el Perú, les illes Filipines, Polònia, la península Ibèrica, Rússia, Eslovàquia, Sud-àfrica,The Corduliid Dragonflies (Odonata: Corduliidae) of South Africa Sri Lanka, Surinam, Suècia, Suïssa, la Gran Bretanya, Veneçuela, etc.GBIF Fauna Europaea Askew R. R., 2004. The dragonflies of Europe (revised edition). Harley Books. Colchester, Essex, Gran BretanyaD'Aguilar J., Dommanget J. L., Préchac R., 1987. Guía de las libélulas de Europa y África del Norte. Ediciones Omega. BarcelonaDijkstra K-DB, Lewington R., 2006. Field guide to the dragonflies of Britain and Europe. British Wildlife Publishing. Gillingham, Dorset, Gran BretanyaCowley, J., 1934. Notes on Odonata (Corduliidae) of the Neotropical Region. Proceedings of the Royal Entomological Society of London. Series B, Taxonomy, 3: 91–95 L'únic representant d'aquesta família que viu als rius catalans és Oxygastra curtisii. La seua presència ha estat citada al Pirineu i al vessant volcànic de la conca del riu Fluvià. No obstant això, es tracta d'una espècie molt rara que es troba en densitats molt minses. Les captures més recents de larves d'aquesta espècie s'han fet al Llobregat de la Muga i sempre han estat individus petits.
Morfologia Les nimfes són negres, d'aspecte pelut, normalment semiaquàtiques i el seu aspecte recorda el d'un aràcnid, ja que tenen unes potes molt llargues que els permeten d'ancorar-se al substrat en condicions de corrents forts.Puig, M. Àngels., 1999, Els macroinvertebrats dels rius catalans. Guia il·lustrada. Pàg. 63-64. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Els adults són de mida mitjana (al voltant dels 55 mm de llargària total) i presenten un cos més o menys robust, de color normalment negre o marró fosc amb àrees de color verd o groc metàl·lics, les ales grans i amples a la base (el primer parell té la forma i la venació una mica diferent del segon), l'abdomen eixamplat cap al final i el cap rodó amb els ulls grossos, contigus i de color verd o maragda en la majoria de les espècies.Mashpedia Els mascles tenen unes protuberàncies laterals en el segon segment abdominal.www.alaquairum.net Sobre la base de diversos trets morfològics (com ara, la venació alar), els cordúlids queden a cavall entre les famílies d'anisòpters considerades més primitives (Aeshnidae, Cordulegastridae i Gomphidae) i les més evolucionades (Libellulidae).Grand D, Boudot J-P., 2006. Les libellules de France, Belgique et Luxembourg. Biotope (Collection Parthénope). Mesa (Llenguadoc), FrançaEsquivel, C., 1997. Corduliidae. A: Solís, A. (ed.). Las Familias de insectos de Costa Rica. INBioOdonatos.org
Ecologia Ocupen una gran diversitat d'hàbitats: moltes espècies són pròpies de torberes, d'altres viuen associades a trams tranquils dels cursos baixos dels rius i, fins i tot, n'hi ha que són habitants típics d'estanys i llacs. Un tret general de la majoria dels cordúlids és que es poden allunyar considerablement del seu hàbitat, abastant un radi de fins a 10 quilòmetres.Ihobe, Sociedad Pública del Departamento de Medio Ambiente, Planificación Territorial, Agricultura y Pesca del Gobierno Vasco, "Oxygastra curtisii (Dale, 1834) (Insecta: Odonata: Corduliidae) en la Reserva de la Biosfera de Urdaibai. Estudio de las poblaciones y medidas de conservación de una libélula de interés comunitario", Bilbao, 2008, 48 p.Corduliidae (Emeralds) Atenent el seu hàbitat i la seu morfologia, els cordúlids es comporten com a depredadors actius que cerquen llurs preses tot desplaçant-se pel fons.
Algunes espècies són bastant rares i, així, per exemple, Somatochlora hineana es troba en perill d'extinció als Estats Units.Hine's Emerald Dragonfly Fan Page A més, hom creu que, pel seu tipus de distribució geogràfica, és una de les famílies d'odonats més vulnerables davant l'escalfament global. Corbet P, Brooks S., 2008. Dragonflies (The New Naturalist Library 106). Harper Collins Publishers. Londres, Gran BretanyaIUCN Red List categories and criteria: version 3.1. IUCN Species Survival Comission. 2001. IUCN. Gland (Suïssa) & Cambridge, Gran Bretanya
Galleria
Vegeu també Neurocordulia Somatochlora
Bibliografia Klaus Honomichl, Heiko Bellmann, 1994: Biologie und Ökologie der Insekten. CD-Rom. Gustav Fischer Verlag, Stuttgart, . Miller P. L., 1995. Dragonflies (Naturalists' Handbooks 7). The Richmond Publishing Co. Ltd. Slough, Gran Bretanya. Verdú J. R., Galante E (Eds.), 2006. Libro Rojo de los invertebrados de España. Dirección General para la Biodiversidad. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid, Espanya.
Referències
Enllaços externs
Digital Dragonflies ION