Els finlandesos o finesos (en finès, suomalaiset; en suec, finländare; en suec de Finlàndia, finnar 'finlandesos ètnics' i finländare 'ciutadans de Finlàndia') són els nadius, habitants i ciutadans de Finlàndia. També són els membres d'un grup ètnic que històricament està associat amb Finlàndia o Fennoscàndia que s'autodefineixen d'aquesta manera."Finn noun" The Oxford Dictionary of English (revised edition). Ed. Catherine Soanes and Angus Stevenson. Oxford University Press, 2005. Oxford Reference Online. Oxford University Press. Tampere University of Technology. 3 d'agost 2007 Perspectives to Finnish Identity, per Anne Ollila: Scandinavian Journal of History, Volum 23, Números 3-4, 1 Setembre 1998, p. 127-137(11). Vist 6 October 2006.
Com la majoria dels grups ètnics, la definició dels finlandesos pot variar. En totes les definicions, el terme inclou els Finlandesos del Bàltic (fínnics), la població finès-parlant de Finlàndia. El grup també pot incloure els finlandesos de Suècia i els suecs de Finlàndia, tot i que la inclusió d'aquests últims com a finlandesos és discutida. Hi ha altres grups humans minoritaris que poden o ser inclosos com a finlandesos: els kvens de Noruega, els tornedalians de Suècia i els ingrians de Rússia. Els finlandesos es poden dividir segons el dialecte que parlen en subgrups anomenats heimo (tribus) però aquestes divisions han esdevingut menys importants degut a les migracions internes.
La majoria dels finlandesos parlen finès, una llengua uraliana relacionada amb les altres llengües baltofineses com el carelià i l'estonià, mentre que el suec parlat pels finlandesos suec-parlants no està relacionat amb el finès i és una llengua indoeuropea. El finlandès té préstecs lingüístics de les llengües bàltiques, les llengües germàniques, les llengües sami i les llengües eslaves.Humphreys K, Grankvist A, Leu M, Hall P, Liu J, et al. 2011 The Genetic Structure of the Swedish Population. PLoS ONE 6(8): e22547. http://www.plosone.org/article/info:doi/10.1371/journal.pone.0022547
Definició El Väestörekisterikeskus VRK (Centre de Registre de la població) informa sobre el lloc de naixement, ciutadania i llengua materna de la població que viu a Finlàndia però no categoritza els finesos segons la seva ètnia.Estadística de població anual de Finlàndia.
Finlandesos finès-parlants
La majoria de la gent que viu a la República de Finlàndia considera el finès com la seva primera llengua. Segons el Tilastokeskus (Institut d'Estadística de Finlàndia) el país té 5.300.484 habitants (2007) i el 91,2% parlen finès (4.836.183) com a llengua materna.Statistics Finland - Population Structure No es coneix quants dels finlandesos que viuen fora del país tenen el finès com a llengua materna.
A més a més dels finlandesos que parlen finès, els kvens, els tornedalians i els carelians i els finlandesos expatriats arreu del món són considerats habitualment com finlandesos.
Els finlandesos s'han dividit tradicionalment en subgrups (heimot en finès) segons el seu dialecte, la regió que viuen o la seva etnografia. Entre aquests hi ha els varsinaissuomalaiset, els satakuntalaiset, els tavastians (hämäläiset), els savonians (savolaiset), els carelians (karjalaiset) i els ostrobòtnis (pohjalaiset). Aquests subgrups tenen un sentiment d'identitat propi.
El finès que es parla a Finlàndia té diferents dialectes (murre en singular i murteet en plural en finès) però en l'escriptura s'utilitza el finès estàndard (yleiskieli), tant en l'escriptura formal (kirjakieli) com casual (puhekieli) en el sistema escolar finès i en els mitjans de comunicació i la cultura popular. Les migracions internes i la urbanització han contribuït també a fer que s'utilitzin menys les varietats regionals sobretot a la segona meitat del . Els primers tres dialectes històrics foren el del Sud-oest (Lounaismurteet), el tavastià (Hämeen murre) i el carelià (Karjalan murre). Aquests, mitjançant la barreja entre ells i altres llengües veïnes van formar l'ostrobotnià meridional (Etelä-Pohjanmaan murre), l'ostrobotnià central (Pohjois-Pohjanmaan murre), el septentrional llunyà (Peräpohjolan murre), el savonià (Savon murre), el finlandès del sud-est (Kaakkois-Suomen murteet) i el carelià meridional (Karjalan murre).
Finlandesos suec-parlants
L'actual Finlàndia fou part del Regne de Suècia durant centenars d'anys i hi ha uns 360.000 ciutadans finlandesos que parlen suec com a llengua materna. A Finlàndia normalment es considera que la llengua és un dels criteris que distingeixen els suecs de Finlàndia, però no és l'únic.A guide to Finnish customs and manners-Ministry for Foreign Affairs of Finland 2007. En general, els suecs finlandesos es consideren a si mateixos tant finesos com la majoria fineso-parlant però tenen la seva pròpia identitat que els distingeixen de la majoria i desitgen que se'ls reconegui la seva singularitat. El 2005 es va fer una enquesta als suecs de Finlàndia sobre la seva identitat i el 82% van considerar que tot i que tenien la seva pròpia cultura també eren finlandesos com la resta.( ) See "Folktingets undersökning om finlandssvenskarnas identitet – Identitet och framtid" , Folktinget, 2005.
D'altra banda la minoria dels finlandesos suec-parlants ha estat considerada com un grup ètnic separat: auto-identificació, llengua, estructura social i avantpassats.Generalment s'ha considerat a Finlàndia com un exemple de monocultura i societat igualitària. De totes maneres, Finlàndia té una minoria de suec-parlants que té els quatre criteris més importants d'etnicitat: auto-identificació, llengua, estructura social i avantpassats comuns (Allardt and Starck, 1981; Bhopal, 1997). Markku T. Hyyppä and Juhani Mäki: Social participation and health in a community rich in stock of social capital Els suecs de Finlàndia tenen una relació especial amb els suecs degut al seu lligam lingüístic i cultural.
Suecs finlandesos Els suecs finlandesos són els suecs d'origen finlandès que van anar a viure a Suècia després de la Segona Guerra Mundial i els seus descendents que mantenen el finès com la seva llengua materna. El 2012 hi havia uns 426.000 suecs que havien nascut a Finlàndia o un dels seus pares ho havien fet (el 4,46% del total de la població). També hi ha minories de finès-parlants a Suècia com els tornedalians (o finlandesos de la Vall de Torne i els finlandesos de Dalarna. Així, el finès té estatus oficial a Suècia com una de les cinc llengües minoritàries de Suècia.Sverigefinnar
Altres grups El terme Finns també s'utilitza per altres pobles finlandesos del Bàltic com els ijorians d'Íngria, els carelians i els vepses.
A Rússia, on la majoria dels finlandesos (sense comptar-hi els carelians) són ingrians, el cens del 2002 demostra que han refusat la seva identitat pròpia ingriana i s'identifiquen a si mateixos com finlandesos a nivell ètnic.
Terminologia En finès el terme que defineix els finlandesos es el de suomalaiset (en singular suomalainen).
Els termes en finès i suec per a definir la població suec-parlant de Finlàndia són suomenruotsalaiset i finlandssvenskar respectivament.
Traduir la terminologia en llengües estrangeres, inclòs el suec de Suècia és difícil perquè la terminologia reflecteix el lligam de la llengua amb la nació, la qual té un paper important en la cristal·lització de l'auto-percepció de la nació i la interpretació de la seva història perquè encara és important avui en dia. Així, la qüestió lingüística va ser cabdal en l'auge del sentiment nacional del . Així, s'ha decidit que el terme per a definir aquest grup humà més correcte és el de finlandesos suec-parlants més que el de suecs finlandesos.A guide to Finnish customs and manners— thisisFINLAND http://www.folktinget.fi/pdf/publikationer/SwedishInF.pdf
De la mateixa manera, es considera que la millor manera de nombrar als suecs que parlen finès o els que tenen avantpassat finlandesos, és la de finlandesos suecs i els recents immigrants finlandesos a Suècia es consideren diferents als de la minoria finlandesa de Suècia indígena. "Traditionally, immigrants were described in English and most other languages by an adjective indicating the new country of residence and a noun indicating their country of origin or their ethnic group. The term "Sweden Finns" corresponds to this naming method. Immigrants to the USA have however always been designated the "other way around" by an adjective indicating the ethnic or national origin and a noun indicating the new country of residence, for example "" (never "American Finns"). The term "Finnish Swedes" corresponds to this more modern naming method that is increasingly used in most countries and languages because it emphasises the status as full and equal citizens of the new country while providing information about cultural roots. (For more information about these different naming methods see .) Other possible modern terms are "Finnish ethnic minority in Sweden" and "Finnish immigrants". These may be preferable because they make a clear distinction between these two very different population groups for which use of a single term is questionable and because "Finnish Swedes" is often used like "Finland Swedes" to mean "Swedish-speaking Finns". It should perhaps also be pointed out that many Finnish and Swedish speakers are unaware that the English word "Finn" elsewhere than in this article usually means "a native or inhabitant of Finland" (, , ) and only sometimes also has the meaning "a member of a people speaking Finnish or a Finnic language" or has this as its primary but not exclusive meaning.. Archived 2009-10-31.
Tots els significats d'aquests termes han canviat durant el temps i això fa que pot ser difícil saber el seu significat exacte, sobretot en llengües estrangeres o en paraules antigues.
Etimologia Les referències històriques de l'Europa septentrional són escasses i els noms donats als seus pobles i regions geogràfiques són obscurs. Així, les etimologies dels noms estan incompletes. Noms com fenni, phinnoi, finnum i skrithfinni/scridefinnum apareixen en pocs texts escrits fa uns dos mil anys associats amb pobles localitzats al nord d'Europa, però no se'n coneix el seu significat. Les mencions més antigues sovint són interpretades que es refereixin als caçadors-recol·lectors fennoscandians que són els avantpassats del poble sami.Sami fly their flag in Helsinki- thisisFINLAND S'ha suggerit que aquest etnònim no uralià té un origen germànic i que està relacionat amb paraules com finthan (en Alt alemany antic), find, fanthian (alt alemany antic), fendo ((alt alemany antic) i vende (Alt alemany mitjà).Suomalais-Ugrilainen Seura Una altra interpretació de l'etimologia associa aquest etnònim amb fen en una aproximació més toponímica. Encara hi ha altres teories que afirmen que les paraules finn i kven són cognats. Les sagues i els poemes èpics eddes (segles XI - XIV) són algunes de les fonts més antigues que utilitzen paraules com finnr' i finnas per a referir-se a pobladors del nord que tenen un estil de vida mòbil.
Existeix un lligam etimològic entre els samis i els finlandesos en les llengües uralianes. S'ha proposat que toònims com Sapmi (Lapònia en sami), Suomi (Finlàndia en finès) i Häme (tavastia en finès) tenen el mateix origen. S'ha proposat que aquestes designacions van començar a designar específicament a la gent del sud-oest de Finlàndia (Finlàndia Pròpia, Varsinais-Suomi) i més tard a tota la zona de la Finlàndia moderna. Però no es coneix com i quan va passar això.
Petri Kallio ha suggerit que el nom Suomi es pot referir al primer indoeuropeu a terra o humà.Kallio, Petri 1998: Suomi(ttavia etymologioita) – Virittäjä 4 / 1998.
Dues pedres rúniques de Söderby, Suècia i de Gotlàndia datades del són dels primers documents que designen l'oest de Finlàndia com el país dels finlandesos.
Història
miniatura|Una noia camperola i una dona amb vestits tradicionals de Ruokolahti, a l'est de Finlàndia, dibuixat per Severin Falkman el 1882.