El «lo» neutre és un dels problemes gramaticals més greus de la sintaxi catalana. Utilitzat sovint en tots els parlars, és rebutjat tant per les institucions normatives de la llengua (l'AVL i l'IEC) com pels escriptors, els quals gairebé mai no l'han utilitzat en les seves obres.Lacreu, Josep, p. 99.

La utilització, en la parla oral espontània, de la paraula «lo» amb valor d'article neutre està estesa per tot arreu, als territoris de parla catalana, moltes vegades en construccions que són calcs semàntics del castellà. En català medieval, però, l'article «lo» s'utilitzava tant amb valor d'article masculí com també d'article neutre.Gramàtica normativa valenciana, p. 127.

Pompeu Fabra i els altres normativitzadors van descartar el ben genuí «lo» masculí per a desmarcar-se del castellà i evitar usos no-catalans de «lo» com a article neutre. Ara bé, si mirem la llengua medieval i clàssica, entendrem que no era pas cap castellanisme:

el que podria ser evolució lògica, considerant que l'article masculí 'lo' ha estat reemplaçat generalment per 'el', tanmateix l'aplicació de la norma que imposà de canviar tots els ‘lo que’ escrits (no tant a l'oral, que ha servat el sistema tradicional ja medieval) per ‘el que’ és l'explicació més plausible. allò que (s'hauria de reservar únicament a coses allunyades en el temps o l'espai. Se'n fa un ús abusiu). això/açò que (molt lògic, però molt poc usat, de fet hom fa servir allò que quan toca això que). ço que (es va temptar de revitalitzar aquesta fórmula del català clàssic), occità çò que, francès 'ce que', italià 'ciò che'. En tot cas, ço no és més que un pronom demostratiu, que hom usava de diferents maneres i una d'elles era per a remarcar mots de contingut semàntic neutre, tot i que lo era l'article neutre de referència.

En principi, substituir automàticament «lo» per ço/això/allò és sempre una solució genuïna (els valencians tenen la relació açò/això/allò):

"*El que passa és que no en tinc ganes" > "La cosa/Ço que passa és que no en tinc ganes" "*El que vessa és aigua" > "La cosa/Allò/Això/Ço que vessa és aigua" "*El que plou és sang" > "La Cosa/allò/Això/Ço que plou és sang" "*El que puja baixa" > "La cosa/Allò/Això/Ço que puja baixa" "*El que més m'agrada són els teus ulls" > "(La cosa, allò) que més m'agrada són els teus ulls"

Instituciones de caràcter blaver, com ara la RACV, accepten alhora que reivindiquen l'anomenat «lo» neutre, entenent que aquest és un senyal d'identitat d'una llengua valenciana diferent del català.

En català existeixen diverses construccions genuïnes que s'utilitzen en parlars o èpoques diferents, i considerades correctes normativament. Construccions com ara la frase castellana: de lo bueno, lo mejor en català es construeixen com: del bo el millor. Él va a lo suyo en català seria: ell va a la seva. lo verdadero y lo falso en català seria: ver i fals (noteu l'absència d'articles) A lo mejor: si molt convé, per ventura, potser. A lo loco: a la babalà…

Referències

Bibliografia

Categoria:Gramàtica del català